Corregir la sensació d'impunitat d'aquelles persones que cometen un tipus de delicte sabent que probablement no els comportarà l'ingrés a la presó és una de les reclamacions que el cos dels Mossos d'Esquadra va realitzar ahir, durant un acte en què es va fer balanç de la seguretat i de l'activitat policial a les comarques gironines. I és que, al llarg del 2016, una de les modalitats que va augmentar a la demarcació van ser els robatoris perpetrats per lladres multireincidents, ja siguin a la via pública o a l'interior d'habitatges. Segons va indicar el cap de la regió policial de Girona, Josep Milan, aquests fets acostumen a ser protagonitzats per delinqüents “poc especialitzats”, que “surten una mica com a depredadors”, que actuen amb “una alta intensitat” i que, amb la legislació actual, “costa treure'ls de circulació”. En paraules del comissari, a més, solen delinquir de manera poc planificada i tan sols tenen en compte, bàsicament, aquests factors: que el delicte sigui low cost (és a dir, com que van ràpidament, que sigui un fet fàcil de perpetrar), que hi hagi poc risc a ser detinguts i que la pena a què suposadament es puguin enfrontar després també sigui low cost. Hi va afegir que es tracta principalment de “delinqüència d'àmbit local”, que busquen “les víctimes més vulnerables” i, en definitiva, opten per aquells robatoris que els reportin “el màxim benefici per un mínim risc”.

Això fa que actuïn de manera bastant matussera i que tan aviat siguin els autors d'una estrebada en ple carrer per emportar-se les pertinences de la víctima com que sostreguin el coure d'una instal·lació o que entrin a robar en alguna casa. Els fets que protagonitzen no porten aparellades habitualment penes superiors als 2 anys de presó. Quan se'ls arresta i passen davant del jutge, acostumen a quedar en llibertat amb càrrecs, de tal manera que tornen a trepitjar aviat el carrer. “Encadenen detenció rere detenció i, al cap de poc, ja hi tornen”, va lamentar Milan. En la mateixa línia, el director dels serveis territorials d'Interior a les comarques gironines, Albert Ballesta, va considerar en aquest sentit que “cal una reflexió”. Sense anar més lluny, va posar com a exemple l'Estat francès, on algun d'aquests fets delictius que aquí no implicaria la privació de llibertat allà sí que pot comportar l'empresonament.

L'acte d'ahir va ser presidit pel director general de la Policia, Albert Batlle, que també va advocar per possibles canvis legislatius, que podrien implicar un possible enduriment de les sancions. Va avançar, de fet, que aquest és un debat que ja està sent tractat: “Per solucionar la sensació d'impunitat, hem tingut contactes amb els diferents grups parlamentaris. I tant el conseller d'Interior, Jordi Jané, com jo ens hem reunit amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i amb el fiscal superior.”