Denegada la petició de fer una nova autòpsia al cadàver del noi que va morir en precipitar-se de la torre de control de l’aeroport del Prat el 27 de setembre del 1991 i que es va tardar 33 anys a identificar com José Daniel Brusca, un jove argentí que havia desaparegut el mateix dia a Barcelona i de qui el seu germà va denunciar la desaparició tan bon punt li ho van deixar fer. La petició d’autòpsia la va demanar formalment Benet Salellas, el representant legal de la família Brusca, però l’Audiència de Barcelona l’ha denegat amb l’argument que en cas que la mort de Brusca derivés d’un acte delictiu, sigui com sigui, ja hauria prescrit qualsevol responsabilitat penal pel temps transcorregut. També ha tingut en compte el criteri del forense del partit judicial del Prat de Llobregat que va informar que difícilment una autòpsia realitzada ara, 34 anys després de la mort, podria aportar més dades útils sobre les circumstàncies de la mort de la víctima.

La denegació de l’autòpsia judicial, però, no atura el procés que han iniciat Salellas i la família Brusca per poder exhumar el cos del noi, que han pogut comprovar que encara està enterrat en un nínxol de beneficència del cementiri del Prat, el municipi on va morir i on va ser enterrat com un difunt sense nom. La família vol recuperar el cos i, un cop incinerat, repatriar-lo a l’Argentina, d’on era originari. La família i el seu advocat tampoc han desistit de presentar una reclamació patrimonial contra l’administració pels perjudicis i els danys morals que els va ocasionar la negligent actuació i la descoordinació dels òrgans judicials i de la Guàrdia Civil, cos que va instruir les diligències per la mort de l’home precipitat al Prat que no tenien identificat, i la Policía Nacional, cos que va agafar la denúncia que va presentar Luis Brusca per la desaparició del seu germà a Barcelona i que, per tant s’havia d’encarregar de la investigació. Tot i la proximitat geogràfica dels dos fets ocorreguts el mateix dia, ni un cos ni l’altre no va relacionar els dos incidents. Luis Brusca va tenir dificultats per formalitzar la denúncia, que ell volia presentar el mateix vespre de la desaparició, perquè la Policía Nacional li va dir que havia d’esperar 72 hores i després li van reclamar un document consular per acreditar que el seu germà, argentí, tenia residència regular. Va ser gràcies a la família, que durant tres dècades va lluitar i fer gestions per trobar Daniel, i al fet que Luis Brusca no va parar mai d’anar a les policies a deixar les empremtes del seu germà i mostra d’ADN perquè s’inclogués a les bases de dades, que finalment els Mossos van trobar una coincidència de les empremtes amb les del noi mort al Prat. Ara la família recopila documentació de les diligències de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional per aportar-la com a base per a la demanda de reclamació patrimonial. La família creu que l’actuació policial va ser negligent o si més no deficient. La Guàrdia Civil els ha aportat documentació sobre les gestions que van fer en el seu moment, que no van servir va aclarir com havia pujat Brusca dalt de la torre de control, una zona que se suposa que és d’accés restringit i vigilada per motius de seguretat. La Policía Nacional pràcticament no els han aportat cap document i ni tan sols han pogut trobar la denúncia presentada per Luis Brusca.