Desaparicions
El “Tete” li aturava els cops
El detingut per la mort de Mònica Borràs no s’ajusta al perfil del feminicida ni maltractador
L’entorn de la dona, que sí que era conflictiva, admet que ella tenia sort del suport fidel de Badiella, excompany i encara company de pis
Un cadàver, que ningú dubta que és el de Mònica Borràs tot i que es necessitarà una identificació científica i oficial, va ser desenterrat ahir del pati del darrere de l’habitatge on la víctima convivia amb Jaume Badiella, detingut per la mort de la dona que ell va denunciar que havia desaparegut sense explicació després de ventar un cop de porta, el 7 d’agost de l’any passat. El cas l’instrueix el jutjat número 1 de Terrassa, especialitzat en violència de gènere, que li pertoca perquè consta que Borràs i Badiella havien estat parella sentimental. El comunicat oficial del TSJC deixava constància escrita que no es coneixien antecedents de violència entre la parella. I ahir a Terrassa es van fer dues concentracions de rebuig del feminicidi. I davant la detenció d’un home per la mort d’una dona, quan els Mossos van treure Badiella de l’escenari de la troballa no van faltar els crits d’“assassí” proferits per espontanis arrambats a la vorera. La investigació de 10 mesos dels Mossos ha culminat amb la resolució de la desaparició de Mònica Borràs. Les evidències no enganyen: era enterrada a la mateixa casa on vivia i el responsable de la inhumació i l’ocultació del cadàver no pot ser altre que Badiella, un tècnic informàtic que durant 10 mesos ha fet vida normal i sense immutar-se tot i tenir el cadàver a casa. Però queda molt camí judicial per recórrer: l’autòpsia i totes les perícies forenses hauran de determinar (potser amb dificultats pel temps transcorregut) quina va ser la causa de la mort i comprovar si lliga amb les explicacions que pugui donar Badiella sobre les circumstàncies en què va morir Mònica Borràs. I escatir el nivell de responsabilitat penal que hi té l’ara detingut, que costa d’emmarcar dins el patró típic d’un homicida de gènere. Des de l’entorn més proper de la víctima admeten que Jaume Badiella havia estat un puntal per a la Mònica, dissenyadora gràfica, activista, solidària i pensionista amb un trastorn de personalitat que l’abocava als litigis d’una manera continuada. Són un grapat les causes per faltes que han tramitat els jutjats de Terrassa per conflictes, amb veïns, familiars, amics, coneguts... I encara tenia pendent una causa per una batussa amb un cosí en un dinar de Sant Esteve pel qual el fiscal l’acusava d’un delicte de danys i demanava, reconeixent-li un eximent incomplet, una pena de multa de cinc mesos amb quota de 15 euros al dia i tres anys de llibertat vigilada amb la condició que se sotmetés a tractament mèdic. I davant de tots els litigis, Badiella sempre li donava suport i si calia li buscava assistència lletrada. “Sort en tinc, del Tete [com anomenava en Jaume]”, havia manifestat ella mateixa davant dels amics. I Badiella, tot i que ja no mantenia una relació sentimental amb Borràs, permetia que ella continués vivint a casa d’ell. I la parella, de fet atípica, feia activitats i sortides junts. Com la que van fer al càmping la Riera de Merlés, d’on feia poc que havien tornat el dia del final tràgic d’una parella atípica. L’home que li parava tots els cops és ara sospitós d’haver-li donat el cop mortal. Jaume, home de poques paraules, s’haurà d’explicar davant del jutge.