La catarsi del crim

Una persona que suporta bé la solitud, individualista, introvertida, conciliadora, benèvola, sense rancúnia ni agressivitat, que transmet sinceritat, submisa. Tots aquests adjectius els van fer servir els pèrits psicòlegs i psiquiatres, tant els d’ofici com els de part, per definir Jaume Badiella, el veí de Terrassa que, tal com ha admès, va matar a cops de destral la seva companya d’habitatge, Mònica Borràs, en va amagar el cadàver al cobert i va denunciar que havia desaparegut. Com esdevé homicida un home amb aquestes qualitats? Els pèrits van remarcar que Badiella i Borràs mantenien una “relació asimètrica, on ella assumia el paper dominant i ell, el paper submís” i que la seva convivència al final havia esdevingut un “infern”. La víctima i l’home que la va matar havien estat parella sentimental, van trencar la relació, i el 2014, després d’un període en què ella es va casar amb un home a Bèlgica, van tornar a viure sota el mateix sostre, sense mantenir cap relació sentimental. La convivència va esdevenir complicada i agreujada pel trastorn límit de la personalitat que tenia Mònica Borràs, que havia protagonitzat episodis violents (fins i tot tenia causes judicials obertes) i que feia que Jaume, l’home submís, com el defineixen els psicòlegs, se sentís maltractat i humiliat. Ell va relatar en el judici que Borràs l’havia bufetejat moments abans del crim. Per explicar la reacció violenta amb conseqüències letals que va tenir l’home normalment serè i tranquil que era Badiella, els pèrits van recórrer al concepte de psicologia forense en anglès acting out, que van explicar que ve a ser un curtcircuit momentani que et fa disparar la molla de la impulsivitat i provoca un descontrol de la conducta. “No existeix una completa anul·lació del coneixement, però és una conducta espontània no compatible amb la premeditació”, va relatar el psicòleg forense Bernat Tiffon Nonis. Per ser més entenedor, va dir que el que li havia passat a Badiella era que “se li havia parat el cap” i hi va afegir que és una situació que, sense tenir cap malaltia mental, li podia passar a qualsevol dels que érem a la sala de tribunal després d’aguantar molt de temps circumstàncies estressants. Badiella va explicar que va començar a clavar cops de destral a Borràs en un atac de desesperació, perquè sentia que la seva vida no valia res i que s’havia convertit en “l’apèndix d’una ment malalta”. Tiffon va exposar que quan van avaluar Badiella ell va mostrar penediment per haver matat Borràs, però hi va afegir que també va mostrar un sentiment d’alliberament, de catarsi, com si s’hagués tret de sobre una llosa després d’haver aguantat tant de temps una relació tòxica.

Ahir al final del judici, Jaume Badiella va exercir el dret a la darrera paraula i va demanar disculpes a la família, especialment a la mare i al germà de Mònica Borràs; va mostrar penediment alhora que va demanar comprensió per la situació difícil i desesperada que patia. Ara el futur de Badiella està en mans del jurat popular, que dilluns rebrà l’objecte del veredicte i haurà de decidir si és culpable d’assassinat o d’homicidi.