opinió
Les punxades malicioses
Són una brigada de castedat que vol castigar el sector de la diversió?
Parlem de punxades malicioses. El darrer cas que a mi em consta i que he publicat és el d’una noia de Cerdanyola que va anar a les Festes del Tura a Olot i l’endemà quan es va aixecar va descobrir, espantada, que tenia una punxada a la cuixa. Una punxada ben evident. En el seu cas era ben clar que li havien clavat una agulla, que li havien travessat els pantalons i, fins i tot, que li havien fet sang. Però per què? Quin sentit té? La noia no va pas relatar que hagués estat víctima de cap abús ni cap saqueig. I quin sentit té que cada cop que hi ha una aglomeració de gent de caire festiu surti algú que denuncia que l’han punxat? No tothom que creu que l’han punxat té el signes evidents que tenia aquesta noia a Olot. En alguns casos s’ha detectat que havien injectat alguna substància i en altres, res, només una punxada. Les preguntes no s’acaben mai. Qui es dedica a punxar la gent? Per què ho fan? Per una submissió de la voluntat de la víctima per poder-la violar o robar? El cas és que normalment la gent no denuncia res més que haver estat punxada. Qui hi ha darrere d’aquesta onada de punxades? Un grup que vol crear el terror entre els noctàmbuls i engrescats? Una brigada de castedat que vol castigar el sector de la diversió? Els punxadors són llops solitaris? Operen per mimetisme o hi ha alguna direcció? No sembla pas que estiguin organitzats. No consta que ningú hagi reivindicat cap d’aquestes accions terrorífiques. No entenc què busquen aquesta colla de sòmines, però el que estan aconseguint és donar feina en va. Darrere de cada punxada denunciada, hi han de matar hores i hores els sanitaris que atenen les víctimes a l’hospital, el metge forense a qui pertoca explorar el punxat i agafar les mostres pertinents, els tècnics dels laboratoris que les han d’analitzar, el jutge que ha d’obrir unes diligències en què no deu saber quin encapçalament posar, els mossos i les policies que han d’escarrassar-se a buscar testimonis, imatges de càmeres... etc., etc., per intentar descobrir qui esgrimia la xeringa o el punxó i intentar trobar l’arma del delicte. I feina i dilema per als periodistes: què hem de fer? Informar i alertar del perill però donant altaveu als desestabilitzadors i amb el risc que es creï escola? O silenciar les accions d’aquests desestabilitzadors que no tenen ni mòbil ni sender? Aposto per informar, que és la nostra feina, però no punxeu més!
