Tres milions (falsos) abandonats

Quin sentit té que uns homes molt mudats i elegants fugissin precipitadament d’un bar de Girona i abandonant una maleta amb tres milions d’euros que al final van resultar falsos? Els fugitius són autors o víctimes d’una estafa? És l’enigma que intenten esbrinar els investigadors dels Mossos.

El divendres 30 de setembre, cap al migdia, un grup d’homes que vestien amb molta elegància i duien mascareta van seure en una taula del bar cafeteria Tàndem de Girona. Van demanar les seves consumicions però abans que el cambrer tingués temps de servir-los, els homes es van aixecar i van fugir de forma precipitada. Uns van córrer cap a l’esquerra i uns altres cap a la dreta i van pujar a dos cotxes diferents. I a sota la taula d’on s’havien aixecat hi van deixar una maleta.

Un client que va veure l’escena i que els fugitius havien abandonat una maleta va trucar a la policia. Els primers que hi van arribar van ser una patrulla de la Policia Municipal de Girona. Ja no hi havia rastre dels homes i van decidir obrir la maleta que havien abandonat.

Van quedar astorats! Era plena de feixos de bitllets de 50 compactats. Era qüestió de custodiar bé aquella maleta. Però quan els van tenir a la seu de la policia i els van desembolicar per comptar-los van descobrir que només eren bons els que estaven a la vista. Els de dalt i els de baix dels paquets. La resta eren papers blancs. Però en cas que haguessin sigut bons haurien sumat tres milions d’euros. Abandonar una maleta plena de diners és estrany, i si són falsos, continua sent un enigma.

La Policia Municipal va passar la investigació als Mossos, que intenten localitzar els enigmàtics homes mudats a través de les dades d’almenys una matrícula d’un dels cotxes amb què van marxar.

Els bitllets falsos empaquetats amb una capa de bitllets bons, sol ser una eina de treball típica dels especialistes de l’estafa del rip deal (negoci podrit). Aquesta estafa ve a ser com el llegendari toco-motxo però a l’engròs. Amb les mil variacions possibles, l’estafa té un denominador comú: els estafadors entreguen a l’estafat una gran quantitat de diners (que resulten ser falsos) per a alguna transacció per la qual l’estafat ha de pagar prèviament una comissió a un intermediari, una operació que es realitza ben lluny de la primera, a vegades, fins i tot en un altre país. L’entrega de la comissió, sempre és condició sine qua non per poder tancar l’operació que interessa a l’estafat. A vegades els estafadors del rip deal, que sovint actuen en hotels de luxe, han fet servir un moble màgic per fer creure a l’estafat que li entreguen diners autèntics. A la víctima li deixen comptar els diners per comprovar que tot està bé i després els posen en un calaix del moble, prou gros perquè hi càpiga un estafador a dins, que va canviant els bitllets per altres de falsos, que són els que entreguen a l’incaut.

El que va passar al bar Tàndem podia ser una operació de rip deal frustrada? Els clients fugitius eren estafadors o estafats? O hi eren presents estafadors i estafats? Segons els testimonis, tres dels homes eren negres i el quart podia ser indi. Els empleats del bar recorden que dos dels homes ja havien anat a l’establiment a primera hora del matí i al migdia van tornar amb els altres dos. Els Mossos intenten identificar-los a tots i miren d’esbrinar si en algun altre lloc algú va entregar diners autèntics.