Foc d'hivern a l'Empordà
Un incendi crema més de 300 hectàrees a Vall-llobrega, Forallac, Palamós i Calonge
Les flames van obligar a desallotjar 450 veïns de la zona
El foc continua descontrolat, però estancat
Més de 100 dies sense que caiguin més de 10 litres de pluja per m²
El foc ha tornat a concentrar la seva violència sobre l'Empordà i ho ha fet a l'hivern, agafant per sorpresa a tothom. Empès per la forta tramuntana, aquest cop les flames han destrossat part del massís de les Gavarres. Segons les últimes dades oficials que van donar ahir a darrera hora els Bombers de la Generalitat, les flames havien afectat fins ahir al vespre poc més de 300 hectàrees a cavall dels termes municipals de Vall-llobrega, Forallac, Palamós i Calonge. En el darrer comunicat oficial, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va assegurar que l'incendi semblava estar “raonablement estancat”, encara que va deixar molt clar que no estava “controlat”. L'emergència ha generat una gran preocupació entre els mitjans desplegats, per la forta tramuntana que bufava a la tarda a la zona i per la sequedat del terreny. Les columnes de fum es podien veure des de municipis de la costa de Girona i l'espectacularitat de les flames i el fum feien témer una catàstrofe majúscula.
En total, es van haver d'evacuar de forma preventiva uns 450 veïns. Al municipi de Vall-llobrega, es van desallotjar les urbanitzacions de Can Sais i Mas Falquet i els carrers Piscines i Josep Rovira. A Calonge, van haver de marxar de casa seva els vilatans de Sant Daniel, Finca-verd, Mas Conic, Mas Laquadra i Mas Pera. I a Palamós, van ser evacuats els veïns de Valitrà i algunes masies de la vall de Bell-lloc. Segons va explicar Espadaler, en molts casos, es tracta de primeres residències. De moment, segons els serveis d'emergència, no es té constància que el foc hagi afectat cap habitatge, tot i que les flames sí que poden haver afectat tanques i altres elements exteriors. Tot i així, el conseller va precisar que els responsables de l'operatiu van tenir un “ensurt” a la tarda, quan van trobar un vehicle cremat a la zona de Calonge, si bé després es va comprovar que el seu propietari, que no havia atès les recomanacions de les autoritats de no accedir a la zona, va poder sortir fugint. D'altra banda, el foc va obligar a tallar, passades les tres de la tarda, la carretera C-31 en tots dos sentits de la marxa a l'altura de Palamós, si bé es va reobrir al trànsit tocades les sis de la tarda.
Una crema mal apagada
El foc va començar passada la una del migdia, al paratge conegut com a Mas Cabrer, al terme municipal de Vall-llobrega. El conseller d'Interior va explicar als mitjans de comunicació que els agents rurals estan investigant les causes de l'incendi i per això va demanar prudència en les valoracions inicials. Les primeres investigacions apunten a una crema mal apagada com a possible origen de l'incendi. En aquesta zona es fan, des de fa un any, cremes controlades per condicionar una futura casa de turisme rural que s'hi vol construir. Tot apunta que la darrera es va fer divendres passat i les brases podrien haver quedat mal apagades i la tramuntana hauria revifat les flames. De fet, després de la crema controlada, s'hi va tirar sorra al damunt, però això va provocar que fes l'efecte carbonera i que el foc continués viu.
El conseller d'Interior va demanar “extremar la prudència” i va assegurar que les condicions meteorològiques actuals han de fer “posar-se en guàrdia”. De fet, en el moment d'iniciar-se l'incendi, a la zona de Vall-llobrega, hi havia una humitat del 15%, una temperatura de 27ºC i, com va concretar el conseller, “feia més de 100 dies que no queien més de 10 litres de pluja per metre quadrat”. Tot i que aquesta casuística, lligada a la tramuntana que bufava, va empènyer les flames amb facilitat, Espadaler també va voler fer una reflexió final: “És molt d'hora per tenir un foc d'aquestes característiques. Avui no tocava; som tot just a març i ja tenim un incendi important a les portes de Sant Josep”, va subratllar. Per últim, el conseller també va recordar que, precisament, aquest cap de setmana ha entrat en vigor la prohibició de fer foc a prop d'àrees boscoses.
Incendi a Vilopriu
Els serveis d'emergència van tenir un altre ensurt en produir-se un segon incendi a cavall entre Vilopriu i Camallera. Fins al lloc dels fets es van desplaçar tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, i no va caldre la intervenció de les ADF. El foc va ser controlat de forma immediata.
Les flames van córrer a una velocitat de 3 km/h
Les flames van avançar amb rapidesa per les Gavarres, empeses per la forta tramuntana que bufava a la zona. El foc va córrer a una velocitat de 2 quilòmetres per hora, amb puntes de fins a 3. Però, finalment, a darrera hora de la tarda, el vent va afluixar i va donar una treva als efectius. Tot i així, el foc continuava ahir a la nit descontrolat i els esforços se centraven a assegurar-se que no avancés el front situat a la zona de Calonge, on el flanc del foc tenia uns tres quilòmetres de llargada. No hi havia perill que les flames avancessin cap a les cases. Aquest matí és previst que tornin a les tasques d'extinció els mitjans aeris. Lluitant directament contra les flames hi va haver més d'una seixantena de dotacions de Bombers, ajudades per una vuitantena d'Associacions de Defensa Forestal (ADF) i fins a sis efectius aeris (dos eren hidroavions de Saragossa). Sobre el terreny, també es van desplegar un centenar de mossos d'esquadra, una cinquantena de policies locals, una vinttena d'agents rurals i una altra de membres de Protecció Civil, vuit efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i tres ambulàncies de la Creu Roja. També la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, va posar la unitat militar d'emergència (UME) a disposició de la Generalitat per col·laborar en les tasques d'extinció de l'incendi, si bé la Generalitat, que va agrair la col·laboració, no la creu necessària de moment.
