‘La meva capsa de Pandora'

“El 28 de maig del 2013 la meva família va patir una gran pèrdua. Les nostres vides han canviat i hem d'anar adaptant-nos a aquesta situació. El procés no és gens fàcil. Hi ha dies de tot... en què es barregen moltes emocions.” Esther Martínez Avellaneda, l'esposa d'un dels germans de la veïna de Caldes de Malavella que va morir a mans del seu cunyat, fa aquesta sincera reflexió per donar a conèixer un projecte solidari en què estan treballant amb l'objectiu d'ajudar persones que també siguin víctimes de les dures conseqüències de la violència de gènere. La iniciativa inclou, d'una banda, l'edició d'un llibre escrit per Martínez, que va sorgir de la necessitat d'explicar i compartir els seus sentiments amb la gent que l'envolta arran de la fatídica mort de Lola Pajares. El llibre, dissenyat pel músic i creador multimèdia Pau Cabruja, es titularà La meva capsa de Pandora. La seva autora –que és la dona d'Agustí Pajares, llicenciada en psicologia– ha batejat així la breu història d'autoajuda que relata al llarg de les seves pàgines ja que un dia va sentir que a dins seu “hi havia una capsa que s'obria i es tancava”: un mecanisme imaginari que, en definitiva, reflectia fidelment el seu estat d'ànim. “M'agradaria que el llibre ajudés a identificar els sentiments i les emocions de les persones que el llegeixin i que els faci sentir-se millor, com m'ha succeït a mi. Una vegada passes per la ràbia, el dolor i la tristesa d'aquesta pèrdua, apareix l'acceptació. I aquesta acceptació és la que em va portar a l'acció.”

Unit a això, la família directa de la víctima té com a propòsit posar en marxa l'Associació Lola, que permeti tirar endavant projectes per donar assessorament, ajuda i suport tant a adults com a infants que hagin perdut un ésser estimat en les mateixes tràgiques circumstàncies. La germana, Vanessa Pajares, detalla que a part de tractar-se d'un projecte solidari en memòria de la Lola, s'intentarà que els afectats “vegin que no estan sols”. Estan difonent les iniciatives mitjançant la plataforma digital Verkami (www.verkami.com). Aquesta eina permet donar a conèixer una idea en un lloc web, durant quaranta dies, i intentar recaptar el finançament necessari per fer-la realitat. El model es basa a obtenir la complicitat de la gent i que es converteixi en mecenes de la proposta. Gràcies a les aportacions fetes entrant a Verkami, volen editar 250 exemplars del llibre. De moment, la resposta que reben està superant totes les expectatives que s'havien creat. Només durant els primers sis dies en què les seves intencions surten plasmades a la xarxa, ja s'ha assolit la xifra econòmica que es plantejaven inicialment, amb la participació, de moment, de 85 mecenes. Tenien el propòsit de reunir 1.700 euros, i ahir a mitja tarda s'havia arribat a 2.120 euros, i encara resten 34 dies. En el web, s'especifica que es poden dur a terme aportacions de 10, 30 i 100 euros. Els ciutadans que facin una donació de 10 euros, per exemple, rebran un exemplar de La meva capsa de Pandora i un punt de llibre. Paral·lelament, els que col·laborin amb 100 euros obtindran quatre exemplars, quatre punts de llibre i part dels diners serviran per pagar una quota anual de l'associació.

Si s'obtenen beneficis, es destinaran íntegrament a impulsar projectes de l'entitat, que serà sense ànim de lucre. La mare de la víctima serà la presidenta de l'ens; la germana de la Lola, la Vanessa, la secretària; el seu germà Agustí, el tresorer; i com a socis fundadors, entre altres, el pare de la víctima i l'esposa de l'Agustí. La família calcula que, un cop passats els quaranta dies de difusió, necessitaran un mes més per tenir-ho tot enllestit. Si és possible, el dia de la presentació de l'associació s'entregaran els llibres a les persones que hagin fet les seves aportacions. I, en el supòsit que la presentació sigui abans de l'edició del llibre, es donaran en actes posteriors, s'enviaran per correu o es lliuraran personalment.

L'advocat Sam García-Quintas exerceix l'acusació particular del cas, en representació de la família de la víctima. Dolors Pajares, o com a ella li agradava que li diguessin, la Lola, tenia 38 anys. Va ser assassinada a ganivetades pel seu cunyat, en un intent de la víctima de protegir la seva cunyada dels presumptes maltractaments del seu marit, l'expolicia municipal de Girona Antonio Alcaraz Sencianes. La Lola vivia en una urbanització de Caldes de Malavella amb un germà d'Alcaraz, i tenien dues filles, d'11 i 7 anys. El germà de l'acusat i Pajares van acollir a casa seva la cunyada i dona de l'agressor, la qual estava en tràmits de separació del seu espòs. Un parell de dies després que es refugiés al domicili, les dues dones van ser sorpreses a primera hora del matí pel detingut quan obrien la porta del garatge, on Alcaraz va atacar-les i va apunyalar mortalment la Lola davant les filles.

Agustí afirma que la seva germana era valenta i amb conviccions fermes i, per això, van pensar que el millor homenatge era crear alguna cosa per ajudar altra gent, com ho va fer ella. Els familiars també indiquen que aquest últim any ha estat, i és, un any molt difícil, on la ràbia, el dolor, la tristesa, la impotència, la soledat i un conjunt divers de sensacions han estat enormement presents en les seves vides. I, malgrat que el dol i l'acceptació els són molt complicats, no es volen quedar de braços plegats. L'associació pretén reflectir que la violència de gènere va més enllà del maltractament a la víctima i que, malauradament, hi ha familiars, amics i companys que també passen a ser el blanc de l'agressor.