L'exdirector del Sabadell de Cassà nega l'estafa però admet ser maldestre

Josep Maria Cornell, exdirector de la sucursal del Banc de Sabadell de Cassà de la Selva entre els anys 1986 i 2004, que afronta una pena de sis anys de presó per una estafa de 820.000 euros a l'entitat, es declarara innocent del delicte d'estafa i assegura que no s'ha embutxacat diners però admet que va ser negligent i que va tenir una actuació maldestra.

Cornell, tal com queda reflectit en l'escrit de conclusions que ha presentat el seu lletrat, Carles Monguilod, nega que es confabulés amb els altres acusats per orquestrar una trama i estafar el banc i assegura que, més aviat al contrari, va ser amenaçat i que ell va intentar solucionar el problema dels pagarés sense fons per no perjudicar el banc.

La defensa de Cornell, que demana que sigui absolt, se sustenta en els arguments que es recullen en la sentència del jutjat social número 1 de Girona i que indiquen que Cornell es va veure “atrapat” en una operació irregular d'ingressos de pagarés que ell va intentar solucionar de manera maldestra. “Amb un afany desmesurat i obcecat per eixugar el deute”, segons exposa la sentència laboral, va anar acceptant altres pagarés, igualment sense fons, i va acabar fent el que es coneix en l'argot bancari com “una roda de xecs”. Afirma la defensa que Cornell va actuar sempre amb bona fe i amb la intenció de no perjudicar el banc i al final poder cobrir els successius descoberts que s'anaven generant amb els ingressos de pagarés que mai eren bons, tot i que Cornell afirma que ell confiava que sí que ho serien quan els acceptava. La defensa remarca que Cornell no es va embutxacar diners i que no va obtenir cap mena de benefici econòmic a través de les martingales que va fer. Al contrari, remarca la defensa, per culpa d'aquestes operacions, Josep Maria Cornell va ser acomiadat i va perdre la feina. A més, arran de les amenaces i pressions que li feien els altres acusats, Cornell va caure en una depressió i va haver d'agafar la baixa.