Societat
El “ionqui dels diners” denuncia “pur endollisme i frau” en les contractacions d'Imelsa
L'exgerent de la que fóra empresa pública de la Diputació de València, Marcos Benavent, assegura que hi havia gent que cobrava sense anar a treballar
Reconeix la seua responsabilitat, però apunta que hi ha més implicats
Marcos Benavent, l'exgerent d'Imelsa, que fou empresa pública de la Diputació de València, ha afirmat que en aquesta entitat hi havia “pur endollisme” i “frau” en la contractació. Així mateix, ha assegurat que hi havia gent que cobrava sense anar a treballar i ha assumit la seua responsabilitat encara que ha precisat que “amb més persones”.
Benavent s'ha pronunciat així en declaracions als mitjans de comunicació moments abans de comparèixer com a investigat –imputat–¨davant el jutjat d'Instrucció número 18 de València per la peça del cas Imelsa en la qual s'investiguen suposades contractacions irregulars en l'empresa. És la part del cas coneguda com a peça “dels zombis”.
A la seua arribada al jutjat, davant una gran expectació mediàtica, ha assegurat als mitjans que faria declaracions després de la seua compareixença davant el jutge. No obstant això, ha avançat que en Imelsa hi havia gent contractada que no anava treballar. “Tota no”, ha puntualitzat.
Preguntat pels criteris que se seguien per a efectuar les contractacions, Benavent, qui en alguna ocasió s'ha definit a si mateix com el “ionqui dels diners”, ha indicat: “Pur endollisme”. Interpel·lat per si s'usaven les places reservades a persones amb discapacitat per a “endollar a gent”, ha contestat que això “es veurà en el seu moment”.
Amb tot, ha admès que hi havia “frau” i preguntat per qui era el responsable ha asseverat: “Entre tots, jo que era el que signava”, ha dit, encara que també està “qui donava els noms”. En aquest punt, interpel·lat per si un dels responsables era l'expresident de la Diputació Alfonso Rus, ha dit que ho aclarirà al jutge.
Finalment, Benavent, amb l'aspecte bohemi que l'ha caracteritzat en els últims temps, ha assenyalat que actualment es dedica a “viure” el que pot.