Administracions

A totes contra el despoblament

L’Estatut dels Municipis Rurals, treballat entre govern i ens municipalistes, suposa una esperança per fomentar l’arrelament

El text, ara en exposició pública, estableix mesures de discriminació positiva i obliga a incorporar la visió rural a tota la normativa

El funcionariat tindrà més mèrits i dies de teletreball, i hi haurà deduccions fiscals per viure en municipis rurals
Es crearan ajuts extres a ajuntaments, facilitats per a l’activitat econòmica i plans per adquirir i arreglar cases

El despoblament de grans àrees de Catalunya és avui un dels grans problemes silenciats del país. Un 75% de la població viu en un 15% del territori, i en el 85% restant tot just hi habita un de cada quatre catalans. El desequilibri és flagrant, però en el últims anys sembla que se n’ha pres prou consciència perquè el govern i els agents locals implicats s’hagin decidit a actuar-hi posant tota la carn a la graella per aturar la sagnia i tornar a fer aquestes zones al màxim d’atractives. És així com s’han planificat i impulsat un seguit d’eines, com l’Agenda Rural que recull vora 900 mesures executives, proves pilot com el programa Arrelament o la renovació de la llei de muntanya o la llei d’urbanisme per adaptar a les especificitats del món rural normatives fins ara pensades des de i per a les zones urbanes. Faltava, però, una llei transversal, ambiciosa i alhora amb capacitat d’incidència en la resta de l’ordenament, que permetés introduir-hi discriminacions positives que actuïn com a veritable teràpia de xoc.

I després de més de vint mesos de feina en què han estat implicats a fons el govern, liderat pel Departament de la Presidència, i els ens municipalistes, finalment ja n’hi ha un esborrany sobre la taula. L’Estatut dels Municipis Rurals, amb seixanta-nou articles distribuïts en sis títols, deu disposicions transitòries, dues d’addicionals, una derogatòria i dues finals, es troba en exposició pública des del desembre, com a pas previ al llum verd del consell executiu en els propers mesos, amb l’objectiu que el Parlament l’aprovi aquesta legislatura. Tothom que hi ha participat té dipositades grans esperances que el text pugui ser un revulsiu i un punt d’inflexió a curt, però sobretot a mitjà i llarg termini. Vet aquí un decàleg amb els principals aspectes i mesures que inclou.

1. Definició

La primera novetat que inclou el document és justament la definició de què s’entén per municipi rural. “No ho hem trobat enlloc i ho hem hagut de definir nosaltres, a partir del concepte que té l’OCDE del que és una comarca rural”, exposa a El Punt Avui David Rodríguez, secretari de governs locals. Es defineix així com tot aquell menor de 2.000 habitants que pertany a una comarca rural, que és aquella on almenys un 15% de la població viu en municipis amb una densitat inferior a 150 hab/km². També ho seran els menors de 2.000 habitants que pertanyen a una comarca limítrof, sempre que tinguin una densitat inferior als 90 hab/km² o una taxa de creixement de població negativa en els últims deu anys. Avui, 580 municipis compleixen aquestes condicions, i només 13 menors de 2.000 habitants no ho fan, si bé una disposició final els faculta a demanar la condició si ho justifiquen en altres indicadors de ruralitat. A més, l’estatut defineix una segona categoria de municipi rural d’especial atenció, d’encara major protecció, aquell d’entre 500 i 2.000 habitants que o bé té una densitat inferior als 12,5 hab/km², o una taxa de creixement menor al 10% en l’última dècada o una taxa d’envelliment superior al doble de la mitjana catalana.

Tots aquests paràmetres es revisaran cada quatre anys, en els primers sis mesos de cada mandat municipal, seguint dades de l’Idescat, i el govern en publicarà la llista renovada. Si algun municipi deixa de complir les condicions no perd automàticament els beneficis, sinó que els conservarà durant els següents quatre anys, en espera de si consolida la posició. “Els municipis no són estàtics, amb el temps canvien les condicions i si es reverteix la situació no té sentit que se’ls apliquin aquestes condicions excepcionals”, raona Rodríguez.

2. Principis rectors

L’esborrany enumera un seguit de principis generals sobre els quals s’ha de basar la discriminació positiva a favor dels municipis rurals i d’especial atenció, que han d’inspirar també en el futur el desenvolupament de normatives i polítiques públiques no només del govern, sinó de la resta d’administracions catalanes: diputacions, consells comarcals i ajuntaments. En alguns casos, això sí, el mateix esborrany ja proposa després algunes concrecions. S’introdueixen, així, els principis de diferenciació, solidaritat, bona administració, proporcionalitat, cooperació, suficiència financera, igualtat real i material, simplicitat normativa, seguretat jurídica, equitat i subsidiarietat. Així mateix, es faculta els municipis rurals a delegar competències, activitats o serveis propis a altres municipis.

3. Mecanisme de garantia

El mecanisme rural de garantia, també anomenat rural proofing, és un dels conceptes clau sobre els quals pivota l’estatut. L’esborrany ho concep com una eina “essencial” que, bàsicament, implica incorporar a totes les polítiques públiques l’avaluació dels seus efectes territorials, econòmics i sobre el medi rural. Així, l’article 22 estableix que els avantprojectes de llei, projectes de decret i disposicions generals proposades pels departaments que tinguin implicació en els municipis rurals hauran d’incorporar a les memòries d’avaluació un informe preceptiu d’impacte rural per avaluar la repercussió que hi pot tenir la disposició projectada, i proposar-hi si cal correccions. A tal fi, caldrà també demanar un informe al Consell Català de Municipis Rurals. En el mateix sentit, els articles 66, 67 i 68 fixen que, a l’hora de dissenyar normatives i polítiques públiques, caldrà vetllar pel respecte a l’autonomia dels municipis rurals en els procediments previs i caldrà incorporar la seva visió en tots els espais de participació i concertació del govern. Així mateix, el Parlament també haurà d’identificar en les proposicions de llei possibles afectacions a la seva autonomia.

4. Autonomia financera

A fi de garantir la suficiència financera dels municipis rurals, ara molt dependent de subvencions finalistes, la llei obliga el govern a disposar-los una assignació complementària del 10% –del 15% per als d’especial atenció– en el marc del Fons de Cooperació Local, el que reparteix diners de lliure disposició. Aquest fons, a més, haurà de créixer cada any en el mateix percentatge que ho fa el pressupost de la Generalitat. En el mateix sentit, es preveurà una línia específica per a inversions en aquests municipis –de fet, l’últim Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) ja la va incloure–, que tingui en compte factors com la superfície, la xifra de nuclis que tenen, la taxa d’envelliment o la pèrdua poblacional. Aquests diners podran finançar fins al 95% de l’obra en municipis rurals, i el 100% en els d’especial atenció. A més, en situacions excepcionals podran destinar fins al 50% d’aquests ingressos a pagar préstecs d’obres anteriors.

A banda, les convocatòries oficials d’ajuts i subvencions incorporaran criteris d’incentivació positiva i mesures de suport específic per als ajuntaments i per als habitants d’aquests municipis. “Es vol evitar que entrin en concurrència amb municipis amb una major estructura administrativa que per tant parteixen amb avantatge”, exemplifica Rodríguez. Així, se’ls poden establir línies específiques, reservar-los una part del crèdit total, augmentar el percentatge d’ajut –per exemple, si una subvenció pot finançar segons les bases fins al 70% d’una obra, es pot deixar que en un municipi rural pugi al 85 o 90%– o donar una puntuació addicional en els concursos.

5. Urbanisme i habitatge

L’estatut estableix en aquest àmbit una pila de mesures. En destaca que el govern, de manera concertada amb els ens locals, ha de fomentar l’adquisició de solars i habitatges buits per rehabilitar-los, a fi de destinar-los al parc públic de lloguer. Així, s’insta l’Incasol a crear un programa específic, que ha de combatre un dels grans problemes a la Catalunya rural: l’existència de moltes cases buides, antigues i en mal estat, que els amos no poden restaurar pel seu alt cost. En les disposicions transitòries finals, a més, s’insta a tramitar en el termini d’un any alguna modificació legal perquè l’administració pugui actuar sobre aquests immobles en desús.

El text disposa també la creació d’una Borsa d’Habitatge Rural disponible a totes les delegacions de l’Agència d’Habitatge, sobretot les situades en comarques rurals, per posar en contacte oferta i demanda. A més, determina que es fixin criteris d’incentivació positiva per als demandants d’habitatge públic en municipis rurals, i que els ajuntaments també rebin incentius per fer-ne. Entre altres mesures, també s’insta a proposar models de contracte adaptats a aquests municipis o a facilitar el canvi d’ús d’immobles públics en desús perquè siguin habitatge d’emergència. Igualment, en les disposicions finals es proposa regular en el termini d’un any les places turístiques i segones residències de manera proporcional a la població fixa, per assegurar les necessitats d’habitatge permanent. També es consolida la mesura ja inclosa en l’última llei d’acompanyament de permetre la rehabilitació d’edificis en sòl no urbanitzable com a habitatge familiar –bàsicament, masies– per afavorir el relleu generacional i la continuïtat de l’explotació rústica que hi va lligada.

A banda, l’estatut solemnitza que els ens supramunicipals, sobretot els consells comarcals, disposaran de personal de suport als municipis rurals per a la redacció i tramitació de plans d’ordenament. També el govern s’obliga a donar-los un tractament més específic en la normativa d’ordenació territorial i simplificar-hi instruments d’ordenació.

6. Seguretat

L’estatut faculta que dos o més municipis rurals limítrofs d’una mateixa comarca que no puguin sostenir per ells mateixos un servei de vigilància, es puguin associar per oferir-lo conjuntament, amb l’autorització prèvia del departament competent. Així mateix, aquests municipis podran fer plans de protecció civil simplificats. L’esborrany també obliga el govern a tenir un pla específic d’actuació per als municipis rurals, que hi garanteixi, entre altres, una presència “suficient” dels serveis policials i reforci les actuacions de protecció del medi ambient per part dels Agents Rurals, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra i els ajuntaments.

7. Serveis públics bàsics

El text recull diversos fronts. En l’àmbit educatiu, obliga el govern a prioritzar l’existència d’una escola a cada municipi rural, per a la qual cosa crea un mecanisme de finançament extraordinari. En tot cas, a més, caldrà garantir que el temps d’accés a un servei públic bàsic des de qualsevol d’aquests municipis no superi els 30 minuts, especialment els educatius, sanitaris i socials. Es promouran programes de cures i atenció a la infància i a la gent gran, i es vetllarà per un servei integrat d’atenció social i sanitària perquè la gent gran pugui viure la major part del temps possible a casa. També el govern haurà de garantir l’accés als serveis financers a través d’una oficina bancària mòbil. En matèria de transport públic, haurà de promoure una plataforma per conciliar rutes i horaris entre els habitants d’aquests municipis i les empreses que prestin el servei. Així mateix, la disposició transitòria cinquena dona tres mesos de marge, quan sigui aprovat el text, per crear una comissió de treball conjunta que, en un termini de sis mesos, estudiï i proposi mesures per a un sistema de transport públic adaptat a la realitat de l’àmbit rural, sobretot pel que fa al transport a demanda. La disposició setena, a més, dona el termini d’un any perquè s’aprovi un pla d’infraestructures dels municipis rurals, per garantir el seu accés a tots els serveis bàsics.

8. Treball i emprenedoria

Per garantir que en aquests municipis s’ocupin totes les places públiques de personal docent, sanitari o de serveis socials, la Generalitat haurà de promoure mesures específiques com ara una retribució complementària. Igualment, als funcionaris que treballin en un municipi rural se’ls atorgarà, en els procediments de selecció de personal, un plus de mèrits, el que s’acordi en el conveni col·lectiu. A més, podran disposar de tres dies, i no dos com la resta, de teletreball per setmana. “És una manera de donar exemple“, diu Rodríguez. Per incidir en l’àmbit privat, s’impulsarà la col·laboració publicoprivada per desenvolupar projectes tractors al món rural, i s’adoptaran mesures per potenciar-hi l’emprenedoria i el treball autònom, com ara incentius econòmics per als professionals que hi visquin o hi iniciïn una activitat. A aquests últims, el govern es compromet a disminuir-los la càrrega burocràtica –es crearà, per exemple, una llicència directa per a infraestructures i activitats menors en el sector agroalimentari– i flexibilitzar-los determinats requisits en funció de la dimensió i ubicació de l’empresa. Igualment, a través dels convenis col·lectius, es mirarà d’incentivar el teletreball privat en aquests municipis, amb incentius fiscals per a empreses o autònoms.

9. Agilitació administrativa

Per facilitar la feina a aquests ajuntaments, es fixa la tramitació unificada de procediments i la substitució de l’aportació de documentació per declaracions responsables del secretari, a fi d’evitar presentar la mateixa diverses vegades. A més, s’establiran models normalitzats d’ús obligatori. La seu electrònica de la Generalitat crearà un portal únic per integrar tots els tràmits, serveis i informacions, i permetrà fer servir sense cost les solucions tecnològiques del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya. Per això mateix el govern també haurà de garantir una connectivitat digital “fiable i de qualitat” en aquests indrets, tant de fibra òptica com de cobertura de mòbil. Per estudiar i proposar mesures a tal fi, a més, el govern haurà de crear després en tres mesos una comissió de treball específica. La Generalitat, a banda, dotarà mesures d’assistència per tramitar procediments específics i crearà la figura del referent de suport als municipis rurals, que s’especialitzi a donar-los suport, en persona o per via digital. “És una mena de 012 per resoldre dubtes o qüestions dels municipis rurals”, resumeix Rodríguez. El govern revisarà periòdicament els procediments i mesures per simplificar la càrrega administrativa i normativa als municipis rurals, i a tal fi crearà una altra taula de treball específica.

10. Incentius fiscals

La cirereta del pla inclou mesures que alleugereixin la butxaca del contribuent, és a dir, incentius fiscals, segons les possibilitats del govern. Així, es fixen deduccions de 750 euros en l’IRPF pel trasllat de la residència habitual a un municipi rural –1.000 si és d’especial atenció–, per a qui tingui al seu càrrec fills menors de 16 anys i una base imposable inferior als 30.000 euros. També es creen deduccions per a l’adquisició, lloguer o rehabilitació d’un habitatge anterior al 1970, destinat a habitatge habitual durant un mínim de tres anys, per a famílies amb fills menors i una base imposable inferior als 36.000 euros. En aquest cas, per un màxim de 15 anys es podran deduir el 15% de les quanties satisfetes a tal fi –un 20% als municipis d’especial atenció–, amb un límit anual de 6.000 euros, de 600 en el cas del lloguer.

També el gravamen de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats baixa al 4% en un immoble anterior al 1970 situat en un municipi rural, el 3% si és d’especial atenció, sempre que es destini a residència habitual o sigui llavors rehabilitat a tal fi. A més, es crea una bonificació del 75% de la quota de l’impost per a expedients de domini, actes de notorietat i actes complementàries de documents públics referits als esmentats immobles. Tot i que encara no estigui aprovada la llei, tots els ajuts fiscals esmentats ja seran operatius en l’IRPF del 2024, és a dir, per a operacions d’aquest tipus fetes el 2023. Tots aquests beneficis fiscals estaran en vigor fins a final del 2028.

El 4% de la població.
Tot i un lleugeríssim repunt arran de la pandèmia, i en una tendència que ve de dècades enrere, la Catalunya rural continua perdent població de manera incessant en benefici de les zones urbanes, fins al punt que això amenaça greument la supervivència de molts petits pobles de l’interior i el Pirineu, i de retruc l’equilibri i el manteniment del territori. Dels 947 municipis del país, el 62,6% (593) no arriben als 2.000 habitants, i d’aquests encara el 56% (332) no superen els 500. En altres paraules, els termes municipals sumen dos terços de la superfície de Catalunya, però hi viu amb prou feines el 4% de la població


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

El 63% dels docents asseguren haver patit una agressió física o verbal per part d’alumnes, segons USTEC

BARCELONA

El #wasteinprogress 2024 tanca amb un nou rècord de visitants

GIRONA

El cartell del ’Temps de Flors’ és un mosaic floral de formes geomètriques

GIRONA

El Govern inverteix 685.000 euros en l’abocador clausurat

LES LLOSES

Regalen 2.000 banderes de la ciutat perquè es pengin per les Fires

figueres

Dotze serveis municipals ja han fet el trasllat temporal a la FACT

TERRASSA

Augmenten les peticions voluntàries per ser atesos a Support-Girona

girona
societat

L’erosió d’un barranc genera esquerdes a edificis de Salàs de Pallars

SALÀS DE PALLARS
Moda

Creixen els compradors del Regne Unit que venen a la Barcelona Bridal Fashion Week

Barcelona