La Diputació i alcaldes de Lleida, en contra del magatzem
A les terres de Ponent no ha agradat gens la decisió de l'Ajuntament d'Ascó. S'hi oposen des del president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (a la foto) fins als alcaldes dels municipis de les Garrigues i del sud del Segrià. Els d'Aitona, Alcanó, Almatret, la Granja d'Escarp, Maials, Llardecans, Torrebesses i Seròs, que estan afectats pel pla PENTA de seguretat nuclear de les centrals d'Ascó, fa temps que observen amb preocupació aquesta possibilitat i els seus alcaldes s'hi han manifestat reiteradament en contra. Ahir, la junta de govern del Consell Comarcal del Segrià, formada en solitari per un PSC que conserva una feble minoria al consell, va aprovar un acord en què manifesta el rebuig a la instal·lació del magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears a Ascó, atenent les queixes dels alcaldes del Segrià. L'acord de govern del Segrià recorda l'obligació d'aplicar la resolució del Parlament del març del 2008 en què es rebutjava la instal·lació d'aquest equipament en territori català. Segons el Consell del Segrià, la quota de solidaritat amb relació a l'energia nuclear a Catalunya «ja està assolida amb les tres centrals nuclears i una en procés de desmantellament».
El dia abans de la decisió d'Ascó, la diputació de Lleida també es va manifestar amb rotunditat en contra de la candidatura del municipi de Ribera d'Ebre per al magatzem de residus nuclears. La junta de govern de la Diputació de Lleida, a les mans del PSC i ERC, va aprovar dilluns un acord de govern en què es rebutja la instal·lació del magatzem en qualsevol municipi del territori català en compliment de la resolució del Parlament. Segons el govern de la Diputació lleidatana, que presideix el republicà Jaume Gilabert, aquella resolució parlamentària ja reclamava a l'Estat «una presa de posició clara i definitiva en el sentit de desestimar qualsevol emplaçament del magatzem temporal centralitzat al territori de Catalunya».
Que ho tuteli la Generalitat
La Diputació també exigeix al govern de l'Estat i a la comissió interministerial que ha d'elegir l'emplaçament del magatzem de residus radioactius que no negociïn cap possible implantació amb cap municipi català de manera unilateral, i que s'asseguri que sigui el govern de la Generalitat qui en última instància presenti les candidatures possibles.
