La temporada de bolets va tard, però no està perduda
La sequera del juliol i la baixa pluviometria a la Cerdanya i el Ripollès redueixen dràsticament la collita al Pirineu
La previsió d’un final d’octubre més plujós fa ser optimista a la resta de comarques
La temporada de recol·lecció de bolets s’ha iniciat tard per les condicions meteorològiques, però es pot salvar si es consoliden les previsions de pluges i l’absència de ventades seques hi acompanya. El juliol va ser molt sec arreu, i va afectar de ple l’inici de la temporada, que, en aquest període, es focalitza a les zones de muntanya. En el cas de les comarques gironines, a la Cerdana i a les parts més altes del Ripollès. A principi d’agost és quan se solen produir les primeres florides de rovellons i de siurenys (ceps) en aquestes zones de més altitud de la demarcació, que, en aquesta ocasió, van patir la calorada de l’entorn de la Mare de Déu d’agost, amb registres de 32 graus a 1.400 metres d’altitud.
Aquesta tendència negativa, però, es va començar a trencar al mes d’agost al Prepirineu gironí, sobretot a la Garrotxa, ja que en aquesta comarca va ser especialment plujós. A l’alt Ripollès i a la Cerdanya, però, no tant, i per això només es van poder trobar alguns rovellons –van justejar més que en anys anteriors– i ceps. Cap a final de setembre se’n van recol·lectar en quantitats més importants, sobretot en punts de la vall de Camprodon, com ara Llanars i Vilallonga de Ter. El nucli camprodoní de la Ral ja oferia la postal típica de cada any d’un munt de cotxes de boletaires aparcats a la vora de la carretera i d’alguns que venien la collita a peu de carretera.
A la Garrotxa, especialment a les zones humides de la Vall de Bianya i també a les zones ripolleses de l’alta Garrotxa, a les obagues, s’han començat a recollir rossinyols (vaquetes), ous de reig i vaquetes de pi. A la resta de la comarca i del territori gironí a la mateixa altitud, el temps ha estat més sec. La previsió fins a mitjan octubre, no és gaire favorable per als bolets, perquè es preveuen dues setmanes no gaire plujoses i amb temperatures altes per l’època, i fins i tot hi podrien haver dies de tramuntana, un dels elements que més afecten negativament les florides de bolets.
Per contra, el meteoròleg i expert micòleg bianyenc de Farró Jordi Zapata indica que es preveu un canvi de temps a mitjan octubre, fent bona la dita “Sant Lluc mai no és eixut”. Si es consolida aquest canvi meteorològic, doncs, la Garrotxa tindrà una bona temporada de bolets, ja que, cap a final de mes, la florida serà general fins a la vall d’Hostoles, i només els escarlets sortiran més tard del que és habitual. Per Tots Sants, i si es mantenen les condicions meteorològiques previstes, es podran recollir ous de reig, llenegues i rovellons, a part dels ja citats escarlets, fins a les zones més baixes de la Garrotxa, com ara Maià de Montcal, i també al Pla de l’Estany.
A partir de mitjan novembre és quan la temporada de recol·lecció es desplaça cap a les Gavarres i fins a la serralada i a la depressió costanera, i sol durar fins a tocar de Nadal.
LES DATES
Ampliar l’espectre de bolets comestibles
Jordi Zapata remarca la gran varietat de crualgues, és a dir bolets de soca comestibles, que hi ha. Diu que van bé en gastronomia per als remenats i, a més, disminueixen la pressió sobre els bolets top.
El preu del rovelló se situen entre els 25 i els 30 euros el quilo
El preu del quilo de rovellons és el que marca el nivell de preus del mercat de bolets de temporada. En aquesta ocasió, el preu volta els 30 euros per quilo de mitjana, tot i que pot evolucionar en funció de la collita. Cal recordar que l’any passat es va pagar també a una mitjana de 30 euros el quilo, i que l’any anterior s’havia enfilat als 40 euros. En tots els casos, es tracta de bolets que es compren a peu de carretera o en establiments de productes locals.
La simbiosi entre fong si arbres és clau per a la salut dels boscos
Els bolets són un element fonamental de la vida dels arbres. La simbiosi que s’estableix és clau, ja que els fongs, a través dels micelis, contribueixen a descompondre la matèria orgànica i, per tant, fan el sòl més ric. Exemples d’aquesta simbiosi són el rovelló i el pi o l’escarlet i l’alsina. D’aquí la importància de no arrencar o aixafar els bolets que no es volen aprofitar, de no endur-se els petits, de no tocar els que no es coneixen i de no destrossar el bosc.
