L’orgànica de Girona a Solius i Pedret i Marzà, el menys dolent
Frustrat el primer intent per falta d’un vot, l’Ajuntament i la Generalitat només tenen un pla fins al 2026
L’alternativa a deixar de dur els residus a una sola planta apuja el cost de 125.000 euros a l’any
L’Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya només consideren una alternativa al fet de deixar d’usar només la planta de tractament de residus orgànics de Can Duran (Solius), al límit del Gironès i el Baix Empordà. El pla menys dolent per a l’orgànica de Girona, que encareix el cost, és la combinació entre Solius i anar alhora al centre de tractament de residus (CTR) de l’Alt Empordà, a Pedret i Marzà.
La combinació entre els dos centres –60% a Pedret i 40% a Solius– fa encarir el cost de vora 125.000 euros a l’any, admet l’edil de Neteja i Residus, Eduard Berloso (Junts). És l’opció menys dolenta perquè la combinació entre Solius i la planta d’Olot significava un increment anual de 400.000 euros.
El sobrecost de 125.000 euros podria tenir efectes en el contribuent. Berloso explica que és probable que hagin de fer un canvi de partida o usar part del romanent per fer front al sobrecost. Admet la possibilitat, a més, que a través de les ordenances municipals o del pressupost del 2023 alguna taxa es pugui encarir. “Hem de fer comptes.”
És una situació semblant a la que es viu des del gener del 2018, quan es va tancar la planta incineradora de Campdorà i l’Ajuntament ha de dur els residus sòlids urbans a la planta de Vacarisses (Vallès Occidental). Allò va fer encarir del 7% la taxa municipal d’escombraries.
Quatre anys a Pedret
L’equip de govern, de Junts i ERC, ja va fer un primer intent per activar l’alternativa de Pedret fins al 30 de juny de 2026. El dilluns 27 de juny va dur a votació en el ple l’acord amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per traslladar-hi part de l’orgànica. Però els gestors municipals –tretze regidors– van quedar sols i el conveni no va ser aprovat perquè els catorze regidors restants –sis de Guanyem, sis del PSC, un de Ciutadans i l’edil no adscrit, Daniel Pamplona– es van abstenir. Berloso admet que negocia amb la resta de forces perquè la mateixa proposta sigui aprovada aquest mes en un segon intent.
Laia Pèlach (Guanyem) reconeix que s’ha de gestionar “el mentrestant” en el sentit que cal trobar una alternativa a Solius abans de la nova planta de Campdorà. Reconeix que la situació és un “atzucac” i que no “s’han treballat alternatives”. Insisteix a ser “més ambiciós” en recollida selectiva i a incentivar el compostatge casolà.
Per Sílvia Paneque (PSC), cal trencar els lligams amb la planta de Solius, amenaçada de tancament per sentències judicials. Recorda que l’equip de govern els hauria dit al gener que al juliol no s’aniria a Solius, cosa que s’ha incomplert. Paneque demana un informe jurídic del govern que justifiqui la solució Solius-Pedret.
“Sense contracte”
De moment, des de divendres l’Ajuntament duu a Solius l’orgànica, tal com ha fet des del 2008. Ara, però, “sense contracte”. Va vèncer el trasllat a Solius i encara no hi ha lligat el CTR altempordanès.
D’altra banda, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) avança en la renovació de la planta incineradora de Campdorà, tancada des de fa quatre anys i set mesos. A partir del 2026, la instal·lació també tindrà una planta de tractament de residus orgànics –la primera de la comarca del Gironès–i un centre de tractament de residus (CTR), que permetrà treure més rendiment de les fraccions de rebuig.
El director de l’ARC, Isaac Peraire, admet que a Solius hi ha “problemes de capacitats” i defensa que “la millor opció és Campdorà”. Però com que no serà possible fins al 2026 avala l’opció Solius-Pedret i Marzà que “es pugui reconduir” les converses entre grups municipals a l’Ajuntament.
En el futur, l’Ajuntament durà a Solius un màxim de 3.400 tones a l’any quan, des del 2008, n’hi porta unes 10.000.