Medi ambient

Sota control l’incivisme i la degradació dels gorgs

Els ajuntaments fan una valoració molt positiva del sistema de cita prèvia per accedir-hi

A les Planes i Sant Feliu de Pallerols s’havia de pagar i a Canet d’Adri era gratuït

El decret de sequera marca la temporada a Campdevànol

Els ajuntaments de municipis on s’han aplicat restriccions a l’accés als gorgs més concorreguts de les comarques gironines durant l’estiu i els organismes supramunicipals implicats fan una valoració molt positiva dels efectes proteccionistes que se n’han derivat en aquests indrets que havien estat sobrefreqüentats. En la majoria de casos, no obstant això, no donen per acabada la temporada, perquè, tot i no ser estiu, es tracta d’espais que atrauen molts de visitants que hi busquen un espai tranquil i a la natura per passar-hi una estona d’oci.

El cas més emblemàtic són els gorgs del riu Brugent i de la riera de Cogolls de les Planes d’Hostoles, al qual s’han afegit els de Sant Feliu de Pallerols, ja que va ser el primer municipi que en va regular l’accés obligant a fer una reserva prèvia per internet. Per aquest municipi garrotxí, que allarga els controls dels caps de setmana fins a Tot Sants, hi han passat unes 30.000 persones aproximadament. A part, hi ha hagut més de 50.000 persones que han volgut reservar i no ho han pogut fer perquè hi havia penjat el cartell de “complet” i això, segons afirma l’alcalde, Eduard Llorà, els referma en la necessitat d’insistir en aquesta regulació.

L’alcalde ha remarcat que la regulació ha estat molt positiva, que no hi ha hagut conflictivitat i que s’ha registrat molta demanda. A les Planes, l’accés es regula amb un aparcament i un punt de control a la cruïlla de la carretera de Cogolls i amb la presència de diversos informadors que es reparteixen pels diferents gorgs. Llorà, finalment, ha informat que la recaptació pujarà entre 140.000 i 150.000 euros, uns 130.000 dels quals pel cost que comporten els vigilants i informadors. La resta es destinen a abaratir el cost de l’assistència al casal d’estiu i a les brigades de joves, que fan activitats relacionades amb la preservació de l’entorn natural. Hi ha també partides per millorar l’espai dels gorgs.

Sequera

A Campdevànol, el decret de sequera ha marcat la temporada de banys als gorgs del torrent de la Cabana, els més concorreguts de les comarques gironines juntament amb els de les Planes i Sant Feliu. L’alcaldessa, Dolors Costa, ha detallat que l’afluència de visitants als gorgs del municipi ha estat lleugerament inferior a la dels anys anteriors, els previs a la pandèmia de la Covid-19, a causa de la sequera. Costa ha explicat que durant tres setmanes d’aquest estiu van haver de prohibir el bany als gorgs i, a més, van haver de precintar les barbacoes de la font del Querol per sequera extrema. L’alcaldessa ha dit que estan satisfets del dispositiu de control que regula l’accés al torrent i a la font, tot i que ha remarcat que, a hores d’ara, no tenen dades concretes a la mà. I és que la temporada en què hi ha regulació d’accés no s’acaba fins a final del mes d’octubre. Fins aleshores, es manté els caps de setmana, on encara hi ha afluència de visitants.

Respecte al sistema de control, ha explicat que hi participen una desena d’efectius, entre guardes de seguretat, personal extern contractat per l’Ajuntament de Campdevànol, agents del cos d’Agents Rurals i integrants de la policia local i de Protecció Civil. Dolors Costa ha remarcat que no s’han registrat incidents rellevants, més enllà d’alguns actes vandàlics de poca importància. L’anàlisi global de la temporada de banys el duran a terme a partir del novembre i abans de final d’any, quan tinguin totes les dades.

Al Ripollès, a Sant Joan de les Abadesses, també s’ha registrat una menor afluència de banyistes, al sector de Malatosca, i també a la riera de Merlès de les Llosses, amb una mitjana de cent persones per dia.

Prova

A Canet d’Adri és el primer estiu que han aplicat un sistema de regulació als gorgs de la riera de Canet també amb cita prèvia, però en aquest cas totalment gratuït. L’Ajuntament ho ha aplicat en el marc d’un projecte que ha liderat la fundació Emys –la mateixa que va implementar el sistema de la Vall d’Hostoles– i que ha tingut la col·laboració de la Diputació de Girona i de la Generalitat.

L’alcaldessa, Marta Barniol, ha fet una valoració molt positiva d’aquest dispositiu, que ha disposat de quatre agents cívics que han informat els visitants i controlat l’accés. Segons ella, no s’han registrat els conflictes d’altres anys –els Mossos n’han fet una valoració molt positiva–, que es concentraven sobretot a la zona de la Font de la Torre.

LES XIFRES

150.000
euros
és la quantitat de diners que recapten a les Planes i que destinen a manteniment i educació ambiental.
10
persones
és el nombre d’efectius de control, vigilància i informació de les zones més concorregudes.

Regulació per gaudir d’altres espais naturals i per recollir bolets

J.C

La reserva prèvia és un sistema de control que s’ha aplicat no només en gorgs concrets a la Garrotxa, sinó també en espais naturals protegits i amb una pressió humana important. El cas més paradigmàtic és el de Sadernes, Sant Aniol d’Aguja, el gorg blau i el salt del Brull. En aquest cas, hi ha un punt de control de l’accés a Sadernes i, a més, un a l’únic accés per carretera asfaltada a la cruïlla de Montagut.

Segons les dades que ha facilitat el Consorci de l’Alta Garrotxa, aquest estiu hi ha hagut 14.500 persones registrades, que han estat ateses al servei d’informació de Sadernes. La dada més rellevant, no obstant això, són les 13.000 persones –una mitjana de tres per vehicle– a les quals, a Montagut, no se’ls ha permès accedir a Sadernes i a la vall de Sant Aniol per no haver fet una reserva prèvia. “Falta fer molta pedagogia i fer arribar a la població les necessitats d’aquests controls”, afirma Sara Sánchez, portaveu del consorci de l’Alta Garrotxa.

Ella mateixa ha remarcat que a la Garrotxa hi ha una estratègia conjunta que impulsa la plataforma de la Carta Europea del Turisme Sostenible, on s’apleguen el consorci citat, Turisme Garrotxa, el Parc Natural de la Garrotxa i les oficines d’informació turística, i ha justificat que intenten estimular la planificació per part dels visitants i fer pedagogia sobre la necessitat de fixar la seva capacitat per encabir persones d’una manera sostenible. “Els visitants agraeixen molt l’acollida que se’ls dispensa i que s’evitin les aglomeracions”, hi ha afegit.

Sigui com sigui, i a part de garantir la qualitat de la visita, la regulació serveix per minimitzar els impactes sobre un medi natural que està protegit i que és privilegiat i evitar el desordre públic en llocs molt massificats, especialment a l’eix central de l’Espai Natural de l’Alta Garrotxa, entre Sadernes i el Brull.

Carnet de boletaire

Hi ha altres motius de regulació de l’accés al medi. El cas més paradigmàtic és el de l’Ajuntament de Campelles, que per evitar la massificació dels seus boscos a la tardor, durant l’època de recol·lecció de bolets, ha activat l’anomenat carnet de boletaire. A la pràctica, però, més que un carnet per als boletaires és un carnet per als que volen accedir amb vehicle als indrets amb limitació de trànsit rodat. És a dir, es pot anar a peu a tot arreu, però per accedir amb cotxe fins al refugi del pla de Prats cal aquest carnet. Fins al refugi de la Covil per la pista del coll de l’Erola, vora tres quilòmetres, només s’hi pot anar a peu. El carnet costa 30 euros als forans i és anual.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El vidre retornable a l’hostaleria, l’aposta sostenible de Coca-Cola

El cotxe elèctric: el futur és aquí

barcelona
ROGELI MONTOLIU I CASALS
PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LLENGUA DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA

“El català no és requisit i es castellanitza el jutjat”

VIC

La temporada d’esquí, oberta

Barcelona

La xarxa de desfibril·ladors registra 87 pacients recuperats

GIRONA
societat

El reconeixement de la Unesco engresca els raiers a créixer

societat

Pla pilot d’assistència a persones amb discapacitat intel·lectual

societat

Un camió bolcat a l’AP-7 complica l’operació sortida del pont

Obre les portes el primer saló de ‘gaming’ en català

L’Hospitalet de Llobregat