Medi ambient

EDUARD DE RIBOT

PORTAVEU DE SOS COSTA BRAVA I ADVOCAT

“Volem actualitzats els POUM al litoral”

El compromís del govern ara és la llei del conservatori del litoral, i confiem que no trigui més d’un any

Des de SOS Costa Brava han fet moure la Generalitat per començar a protegir retalls de litoral gràcies a la compra pública.

Se’n van sortir amb el pla director (PDU) per reduir la pressió urbanística a la Costa Brava i ara han aconseguit que el govern tiri endavant un conservatori del litoral com reclamaven. Satisfets?
El conservatori era, després del PDU, la principal reivindicació fundacional de SOS Costa Brava, l’agost del 2018, per imprimir un gir radical a les polítiques urbanístiques cap a la preservació, i serà un òrgan amb personalitat jurídica pròpia i autonomia per comprar terrenys en espais costaners i protegir-los, inspirat en el model del Conservatoire du Littoral francès.
El que encara no queda clar és d’on sortiran els diners. Vostès proposen que de la taxa turística...
Evidentment, ha de disposar de finançament, i no ha de ser tan estrany, perquè l’Incasòl fa 40 anys que adquireix terrenys per urbanitzar-los i fer-hi habitatges o naus industrials. Tenim el recurs de la taxa turística que la Generalitat recapta als municipis costaners, per part dels milions de turistes que hi pernocten i disfruten de les platges i el paisatge. Proposem que un 50% d’aquests diners permetin comprar espais i tenir-ne cura a posteriori, també amb mecenatge privat.
El govern s’ha compromès a estudiar-ho, però quants diners serien anualment?
Calculem que entre 10 i 15 milions anuals. Seria una mena de justícia distributiva, i sobre el turista, per no gravar més el pobre ciutadà i fer política real, tangible, en comptes de campanyes o la presència en fires o congressos. I sense necessitat de gaire personal.
Estalviar en sous per salvar hectàrees.
És que no volem un gran organisme. Una direcció i uns serveis d’intervenció i secretaria, amb una mínima estructura que es regeixi pel que decideixin comitès o consells rectors, amb participació d’entitats, ajuntaments, universitats, i un comitè científic per a la gestió dels espais. De la compra de terrenys, se’n podria encarregar el mateix Incasòl, i la gestió dels espais es podria delegar a la futura agència de la natura, entitats de custòdia o determinats ajuntaments, cedint-los els recursos.
Pel que fa a espais prioritaris, SOS Costa Brava ja n’ha presentat una llista.
Només a la Costa Brava, ja hem inventariat 80 espais naturals o forestals costaners, i cal una resposta urgent per evitar noves versions de Benidorm o Marbella. A Platja d’Aro, per exemple, es pot aturar l’ampliació de la Marina Port d’Aro amb 272 amarradors més, centenars d’habitatges i un hotel, i preservar 700 metres lineals de front marítim semiverge, on ara hi ha un càmping, una pineda i es podrien recuperar les dunes. Són 13 hectàrees a la riba dreta de la desembocadura del Ridaura.
I què valdria, això?
Diners, però segur que a l’Incasòl en un altre lloc no tindrien cap problema per afrontar-ho. El pla parcial està anul·lat i, per tant, no hi ha projecte d’urbanització. No hi ha encara drets urbanístics consolidats i el preu, ara mateix, podria ser assumible.
Vostè sostenia abans del PDU que la por municipal de les indemnitzacions era irreal. Dos anys després, no consta cap sentència greu contra la Generalitat o municipis a la Costa Brava.
Cal anar cas per cas, però en urbanisme els drets d’edificació es guanyen un cop executades les càrregues. Si els terminis han prescrit, només cal compensar els costos en tràmits o planejaments, a banda dels del sòl no desenvolupat. Però bàsicament és una qüestió de voluntat política, i d’un organisme que ho assumeixi.
Ara demanen que la llei del conservatori es tramiti ràpid.
El compromís del govern ara és fer la llei, i confiem que no trigui més d’un any, però en la pròxima assemblea de SOS Costa Brava, aquest febrer, proposarem redactar una proposta d’avantprojecte, com ja ens havíem plantejat si no hagués tirat endavant, i com ja van fer fa anys Depana i la Iaeden proposant un text legal per a la protecció del cap de Creus.
Els ajuntaments podrien anar fent pel seu compte amb la taxa turística que ja reben?
Podrien fer-ho ara, i podrien suplementar encara més els recursos del conservatori en el futur.
Com valoren la situació general a la Costa Brava després de dos anys de vigència del PDU?
Menys malament que aleshores, però ha estat un pas insuficient, ja que només es van preservar un 50% dels espais en risc. I veiem que algunes interpretacions i adaptacions de planejaments, com per exemple a Montcal, a Begur, s’estan aprovant de manera laxa, i incloent-hi algun terreny que per nosaltres hauria de quedar-ne fora.
I d’altres?
A Pals encara hi ha un miler d’habitatges previstos. I a Palafrugell no s’ha aconseguit aturar el projecte a Aigua Xelida, tot i que seran menys. Aquest municipi va suspendre llicències tot un any i s’han frenat projectes a la riera del Canadell i a la muntanya de Sant Sebastià. Volem pressionar durant la campanya electoral municipal perquè els 22 nous plens als ajuntaments de la Costa Brava actualitzin els seus planejaments i els adaptin al que diu el PDU.
El model de SOS Costa Brava, no s’estan plantejant estendre’l al litoral central o a la Costa Daurada?
Hi ha moviments, tant d’entitats conservacionistes com de la mateixa Generalitat, que estudia nous PDU estenent el model de la Costa Brava a la resta del litoral català, però tot just està en un estat molt embrionari.
Vostè, des de la seva professió, deu conèixer altres casos al sud de Blanes, fins a Alcanar?
No en falten, com per exemple el de les Madrigueres, al Vendrell, un cas similar al de la Pletera de Torroella i l’Estartit, on s’ha demostrat que és possible tirar enrere projectes i fins i tot desconstruir carrers i recuperar zones humides.

Urbanístic i ambiental

La carrera de l’advocat gironí Eduard de Ribot (1963) es va encaminar, per l’experiència i pels nombrosos plets mediàtics guanyats, cap al dret urbanístic i ambiental. Va aconseguir que una subestació elèctrica a Forallac anés a terra, i també tombar-hi una planta de residus –a prop dels BCIN dels Clots de Sant Julià– i un circuit de motocròs a Palamós. Anys enrere també va contribuir a salvar la platja llarga de Vilanova, abans que el 2018 s’impliqués en SOS Costa Brava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El Fòrum Gastronòmic exportarà el seu model a d’altres països del món

girona
Societat

Normalitat a les presons en un matí sense bloquejos dels funcionaris

Barcelona

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena