Medi ambient

A dutxar-se a casa

La gran majoria de poblacions turístiques optaran per tancar les dutxes a les platges com a resposta a la sequera

La fundació que atorga les banderes blaves aplaudeix la mesura d’estalvi i anima a mantenir-la en el futur

No és fàcil per als municipis turístics suprimir un servei que molts usuaris de les platges consideren un dret

Bona part dels 280 quilòmetres de platges que hi ha a Catalunya, un dels principals atractius turístics del país, viuen i viuran encara més quan comenci la temporada alta a principis de juny una imatge inusual. La situació d’excepcionalitat que afecta les demarcacions de Barcelona i Girona i prealerta la de Tarragona ha obligat els municipis costaners a prendre decisions més dràstiques pel que fa a l’ús de l’aigua de boca que alimenta les dutxes i de la qual no sempre es fa un ús correcte. L’arribada massiva d’usuaris durant els mesos de més calor multiplica exponencialment la despesa en uns moments en què les administracions recomanen moderació, contenció i estalvi en espera de noves restriccions si continua sense ploure. Una contenció que s’hauria de donar per feta quan es tracta d’un servei públic, però que precisament pel fet de ser-ho no sempre es respecta. A principis d’abril la capital catalana anunciava que mantindria només una dutxa a cada platja per complir amb l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica. La ciutat iniciava així la temporada mitjana, que s’allarga durant tots els caps de setmana d’abril i maig i del 18 al 25 de setembre. A partir del 27 de maig, s’iniciarà la temporada alta de bany, amb l’activació de la resta de serveis en horari extensiu i sense previsió d’ampliar els serveis de dutxes.

La iniciativa barcelonina ha afavorit en bona part que altres municipis del litoral ja hagin pres la decisió sobre el que cal fer amb les dutxes a la platja o que estiguin a punt de fer-ho. Aquest és el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que gestiona juntament amb els ajuntaments corresponents la costa de Castelldefels a Montgat. Actualment també es troben en temporada mitjana, amb la instal·lació de serveis i equipaments que preparen les platges per a la temporada alta, però, a diferència de l’any passat, les dutxes no estan en funcionament. Fonts de l’AMB especifiquen que encara no s’ha pres una decisió sobre si el servei funcionarà o no a l’estiu o si ho farà de manera parcial. En qualsevol cas, mantenen les mateixes fonts, l’entitat és molt conscient de la situació de sequera i de la necessitat indiscutible de disminuir el consum d’aigua.

“No té cap mena de sentit”

Des de l’Ajuntament de Sant Pol, al Maresme, no han esperat fins a l’estiu per confirmar que qui vagi a banyar-se a la platja només es podrà mullar al mar. “L’estiu passat ja vam tancar les dutxes abans que s’acabés la temporada i la situació de sequera no era ni de bon tros tan greu com la d’ara”, comenta l’alcalde del municipi, Albert Zanca. “No té cap mena de sentit posar dutxes a la platja quan hi ha un risc real que s’hagi de tallar l’aigua de boca. És un servei prescindible i la gent segur que ho entén”, assegura, i hi afegeix que, “en tot cas, la sorra de Sant Pol és prou gruixuda perquè, si molesta, es pugui treure amb la mà”. L’alcalde està convençut que, malgrat que hi hagi certa temptació, no s’aprofitarà la campanya electoral per fer un ús partidista de la situació. “No toca fer-ho, però en tot cas els veïns són prou conscients que ens trobem en un moment difícil i que cada decisió té un perquè”, diu. A pocs quilòmetres, el municipi de Pineda de Mar tampoc obrirà aquest any l’aixeta a la costa. No hi ha debat. “Seguint les recomanacions de la Generalitat, les dutxes no estan en funcionament i es mantindran així fins que la situació de sequera es reverteixi”, assenyala el regidor d’Esport, Joventut i Platges, Jorge Torres. Torres, a més, especifica que tampoc funcionarà la que hi ha instal·lada a la platja de gossos, inaugurada el 2017 i una de les més concorregudes de la població. “Les dutxes les tenim instal·lades, però encara no sabem si funcionaran, ni si ho faran totes ni si hi seran la temporada sencera.” Parla Sílvia Vives, regidora de Promoció Econòmica, Bon Govern i Comunicació de Santa Susanna, també al Maresme. Vives, però, precisa que un dels principals atractius turístics del municipi, les fonts del Torrentó i Can Gelat, on es refresquen centenars de persones cada estiu, estan tancades.

D’altra banda, a la capital maresmenca, ahir es van fer públics els serveis de què gaudiran les platges de la població durant la temporada, del 13 de maig a l’11 de setembre, però on les dutxes també es mantindran tancades. “Les recomanacions de l’ACA van en aquesta línia i, igual que vam fer amb les fonts ornamentals, és de sentit comú entendre que cal estalviar aigua”, reflexiona Juan Carlos Pérez, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, que hi afegeix: “En cada punt de socors garantirem, això sí, un punt d’aigua.” Pérez explica que s’està valorant fer una campanya per informar els ciutadans de les noves mesures.

Elogi a Blanes

Els pols turístics de sol i platja de la Selva Marítima, Lloret de Mar i Blanes, també coincideixen aquesta temporada a tancar l’aixeta de les dutxes al litoral. Des del mes de març, Lloret convoca quinzenalment el Comitè Municipal de Sequera per tal de fer un seguiment exhaustiu de les mesures adoptades com a conseqüència de l’entrada en fase d’excepcionalitat. Una d’aquestes mesures és que no s’han muntat les dutxes de platja. L’alcalde, Albert Robert, manté que com a municipi turístic calia fer aquest pas endavant. “Hem de donar exemple i ser conseqüents amb una situació d’extrema gravetat com l’actual. Som conscients que no agradarà a tothom, però es tracta de fer allò que és correcte”, diu, i apel·la a la responsabilitat dels usuaris. D’altra banda, Robert aporta com a aspecte positiu que el plec de mesures per lluitar contra la sequera ha començat a donar fruits i l’Ajuntament ha reduït un 27% el consum d’aigua potable en els equipaments municipals aquest trimestre.

En el cas de Blanes, la decisió del govern local de no posar dutxes a la sorra ha rebut la felicitació expressa de la Fundació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), amb seu central a Copenhaguen (Dinamarca)m, que atorga els distintius de bandera blava a les zones de platja i interiors i als ports esportius. L’Adeac valora la mesura, ja que entén que mantenir aquest servei “suposa una despesa molt elevada d’aigua, innecessària i no assumible en aquests moments en què l’aigua és tan escassa i, per tant, tan valuosa”. Contràriament al que es podria pensar, disposar de dutxes a les platges no és un servei que puntuï favorablement per a l’obtenció de la bandera blava. “No només no són obligatòries, sinó que en desaconsellem la instal·lació”, explica Virginia Yuste, vicepresidenta d’Adeac i directora de Bandera Blava. “En els 37 anys d’història que tenim, sempre hem promogut la sostenibilitat a les platges i tenir dutxes en aquestes zones no és sostenible, és un luxe que no es pot mantenir”, constata Yuste, que, tot i això, reconeix que els usuaris perceben com un dret poder fer ús de l’aigua potable i que no és fàcil per als ajuntaments turístics renunciar a posar dutxes a les platges. “La gent és més sensible al factor mediambiental, però encara hi ha molta pressió social”, lamenta.

Finalment, al sud del país, la ciutat de Tarragona està pendent de presentar el pla de sequera a principis de juny perquè li sigui aprovat per l’ACA i, segons fonts del departament, serà aquest pla el que determini “totes les accions dels usos de l’aigua en els possibles i diferents escenaris en què es podria trobar la ciutat”. Tarragona actualment es troba en situació de prealerta. En el cas de Torredembarra, avui hi ha una reunió de la comissió de Platges per decidir sobre la reducció del nombre de dutxes. Es preveu que es mantingui la tendència dels darrers anys d’anar-les substituint per rentapeus.

Un luxe que surt car
Adeac recorda que la mitjana que es gasta en una dutxa de platja és de 20 litres per minut. “Això suposa 100 litres en cinc minuts i molta gent se’ls passa sota el raig aprofitant que no s’ha de pagar”, comenta Virgina Yuste, que assegura que els sistemes per controlar el cabal tampoc resolen el problema. “Quan hi ha polsador, molts banyistes es dediquen a polsar-lo constantment”, diu, i hi afegeix que “als adhesius amb missatges a les dutxes per conscienciar de fer un bon ús de l’aigua, sovint ningú hi para atenció.”

Netejar-se només els peus i amb aigua salada

El País Valencià és una de les zones tradicionalment més afectades pels episodis de sequera i, paral·lelament, amb més sensibilitat per aconseguir un ús més sostenible de les platges. En aquest sentit, i tal com destaca la Fundació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), el territori ha estat pioner en la substitució de les tradicionals dutxes per rentapeus, que, a més, funcionen amb aigua de mar. És el cas del litoral de Benidorm i Torrevella (Alacant) i Cullera (València), tres de les principals destinacions turístiques del País Valencià, que fan servir aquest sistema des del 2015 i que els ha permès estalviar més de 120.000 metres cúbics (120 milions de litres).

Pel que fa a Catalunya, l’any 2012 l’Ajuntament de Torredembarra va ser el primer d’Europa a instal·lar quatre dutxes d’aigua salada a la platja i construïdes amb material reciclable. La dutxa no requeria instal·lació elèctrica ni connexió a la xarxa d’abastament. Segons es va informar llavors, “la dutxa utilitza aigua freàtica del mar, amb un petit punt de cloració, i és una aigua neta i sense sorra, però amb restes de sals”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

El 82% dels vehicles ja han sortit de l’àrea de Barcelona

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat
SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC