Medi ambient

medi ambient

Més onades de calor, més fortes i més enllà de l’estiu

Més onades de calor, més freqüents, més intenses i també fora dels mesos d’estiu. Aquests són alguns dels efectes del canvi climàtic, i per tant la forta calor que estem vivint aquests dies acabarà sent la norma i caldrà buscar alternatives per protegir-nos. Tot i que no hi ha una única manera de calcular les onades de calor, un estudi del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) estima que les onades de calor s’han multiplicat per set des dels anys setanta fins ara. I l’increment mitjà de les temperatures ha estat de 3,54° en aquest mateix període. “És una evidència, si abans els pics eren de 38 graus, ara són de 42”, afirma el cap de l’àrea de Climatologia del Meteocat, Marc Prohom, que per les projeccions que ja s’estan fent augura que això anirà a més. “Hi ha estudis que indiquen que un estiu tan extrem com el que vam viure l’any passat, amb temperatures molt altes i persistents, serà l’habitual a mitjans del segle XXI”, afirma.

I és que no només és que els pics de calor siguin més seguits i més intensos. És que es poden donar fora dels mesos estrictament estivals. El mateix estudi de la UPC conclou que ara ja hi ha dos mesos més d’estiu que en els anys setanta, que hem passat de 90 a 145 dies d’estiu. “L’estiu és cada vegada més ampli, i per tant es poden donar pics en moments que abans no pensàvem”, comenta Prohom, que no és gaire optimista respecte a les accions que es poden fer per revertir aquesta situació. “L’acord de París aconsellava com a màxim un increment de dos graus respecte a l’època preindustrial i ja portem més d’un grau i mig”, recorda. Si tot continua així, guanyaran les simulacions més pessimistes. “Fem simulacions depenent de diferents escenaris, i els més pessimistes parlen d’un augment d’entre 4 o 5 graus respecte als anys cinquanta del segle XX i més de 5 graus si es compara amb el segle XIX.”

Tot i aquest pronòstic tan pessimista, Prohom no creu que aquest estiu en què ja hem tingut dues onades de calor sigui tan extrem com el de l’any passat, que assegura que va ser excepcional.

Pic de calor sense rècord

Ahir no hi va haver rècord de calor a Catalunya en el pic d’aquesta primera calorada de l’any, però a 1.500 metres d’altitud sobre Barcelona sí que es va mesurar la temperatura més elevada dels darrers 25 anys. Poblacions de ponent com ara Lleida i Organyà van arribar a 41ºC i Baldomar i Oliana, al voltant dels 40,5ºC, però no es va superar la màxima de 43,8ºC d’Alcarràs el juny del 2019 ni els 43,6ºC de l’agost de l’any passat a Vinebre.

El radiosondatge realitzat a Barcelona ahir al migdia va mesurar 27,8ºC a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud sobre la ciutat), un rècord absolut en els seus 25 anys de dades a aquest nivell de referència, superant els 27,6ºC del 14 d’agost del 2021 i del 23 de juliol del 2009, segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Es tracta d’11ºC per sobre de la mitjana climàtica del juliol.

De fet, a la capital catalana es registrava ahir la primera nit tòrrida de l’any –on la temperatura mitjana no baixa dels 25ºC. Va ser a Can Bruixa, on es van mesurar precisament aquests 25,0ºC. L’arribada de la primera nit tòrrida a Barcelona es va avançar uns 25 dies des de l’any 1987, però enguany s’ha produït també 26 dies més tard que el 2022, un any en què les onades de calor van començar a sovintejar ja des de la primavera.

Paral·lelament la nit de dimarts va ser càlida arreu del país amb mínimes entre els 20 i 25ºC no només a la costa sinó també a bona part de l’interior del país, però també a sectors del Prepirineu. El SMC destacava els 24,3ºC registrats a la capital de l’Urgell, Tàrrega. A l’alta muntanya la temperatura no va baixar dels 15ºC a 2.500 metres d’alçada.

De les dues de la matinada fins a les vuit del matí d’avui, dimecres, el SMC manté l’avís de situació meteorològica de perill per calor nocturna a les comarques costaneres des de les serres prelitorals a la primera línia de costa, un avís que no afecta només comarques marítimes com el Tarragonès, el Barcelonès, el Maresme o l’Empordà, sinó també les veïnes del Pla de l’Estany, el Gironès, el Vallès, l’Alt Penedès, l’Alt Camp o la Ribera d’Ebre. Res a veure, però, amb el perill molt alt –de 5 sobre 6– que es preveia ahir entre les dotze del migdia i les sis de la tarda a la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell i les Garrigues.

LES FRASES

Un estiu extrem com el que vam tenir l’any passat serà l’habitual a mitjans del segle XXI
Marc Prohom
cap de l’àrea de Climatologia del Meteocat,

LES XIFRES

Cal desenvolupar el verd. Els eixos verds baixen més d’un grau la temperatura
Josep Roca Cladera
director del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la upc
41 °C
es van registrar ahir
a Lleida i Organyà, i Oliana o Baldomer se situaven en els 40,5°
43,8 °C
van arribar a Alcarràs l’estiu del 2019, la màxima temperatura registrada a Catalunya mai.

“El problema són les nits, quan els refugis tanquen”

Virtudes Pérez

Al clima mediterrani, com el que tenim a la costa i tota l’àrea metropolitana, les morts per calor es disparen a les nits, quan les temperatures superen els 24 o els 25 graus i no hi ha refugis climàtics on anar. El catedràtic Josep Roca Cladera, director del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), alerta d’aquest risc i adverteix que encara que cada vegada s’habilitin més equipaments públics climatitzats, com biblioteques, casals d’avis, escoles que serveixin per resguardar-se durant les hores de més calor, les nits continuaran sent un problema fins que no hi hagi més actuacions estructurals a les ciutats. “De moment continuem tenint un problema a la nit”, assenyala, insistint a més que cal afinar molt més la informació perquè les persones puguin saber quin és l’espai que tenen més a prop. “Hi ha països on tenen ja un sistema d’avisos individualitzats al mòbil que informen del perill de calor”, destaca Roca Cladera.

El canvi climàtic és una realitat a la qual cal adaptar-se. El seu equip ha analitzat el procés d’escalfament a les àrees urbanes i sap que es poden fer actuacions per reduir la temperatura. Una de les més importants és incrementar la presència de zones verdes. “El millor mecanisme és desenvolupar el verd”, diu. No només actuant a la via pública, també a les façanes i a les cobertes. “Hem fet estudis del que signifiquen els eixos verds, com els que s’han fet a Barcelona, i aconsegueixen reduir la temperatura més d’un grau”, explica.

L’elecció dels materials i dels colors dels materials també són elements a tenir en compte i posa com a exemple la ciutat de Los Angeles, on es va pintar l’asfalt de blanc. “Es tracta de buscar colors clars; els totxos i l’asfalt acumulen molta calor.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Les subvencions, arma per fer efectiva la perspectiva de gènere i LGTBI+ a l’esport local

Barcelona
Mieres

Vuit mesos amb aigua de camió cisterna

Mieres
Estats Units

Arriba a la Lluna el mòdul privat ‘Odysseus’

Barcelona
societat

Un gran incendi afecta un edifici de catorze plantes de València

barcelona

Les empreses que conformaran el parc eòlic confien que estigui operatiu el 2026

roses
sequera

El Parlament insta a autoritzar i finançar dessaladores turístiques

barcelona
Balaguer dissenya un pla de xoc contra una plaga de coloms
societat

Balaguer dissenya un pla de xoc contra una plaga de coloms

barcelona

La setmana dels Rahola repassa les veus de les dones a la ràdio

girona
sequera

El Parlament vol permetre dutxes esportives si es redueix el 25% d’aigua

barcelona