Medi ambient

Brossa per fer compost i més energia

L’ampliació de la planta de matèria orgànica del Vallès doblarà el tractament de residus que arriben del Maresme, el Vallès Oriental i alguns municipis del Moianès

Es respondrà a la creixent demanda obtenint adob i biogàs, que es convertirà també en biometà

En una primera fase s’arribaran a tractar 72.600 tones d’orgànica el 2025, fins a les 85.000 el 2035
A la planta es produeixen unes 6.000 tones de compost a l’any i uns 4,5 milions de m³ de biogàs

Del cubell marró de l’orgànica, les nostres deixalles es transporten directament a plantes de tractament, on arriben a convertir-les en compost i energia. Un procés que, des de fa catorze anys, es fa a la planta de tractament de residus de Granollers, on es traslladen cada any 54.000 tones de les recollides que es fan als municipis del Maresme, el Vallès Oriental i alguns del Moianès. Es dona servei a uns 900.000 habitants. La instal·lació que gestiona el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental s’està ampliant per donar resposta a l’augment de població i a la previsió creixent de volum dels municipis a mesura que es vagin implantant els sistemes de recollida selectiva abans del 2025.

El nou president del consorci i alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, explica que la planta estava al límit –amb una capacitat per tractar 55.000 tones anuals– i tenia el repte d’assumir més volum de brossa. “Hi ha qui només recull per separat el 30% o el 40%, però seran nuclis de població molt rellevants”, assegura el president de l’ens, que assenyala la incorporació d’importants nuclis com ara Granollers, Mollet, les Franqueses, Sant Celoni i Mataró.

El gerent del consorci, Ignasi Valls, assegura que l’objectiu és continuar donant servei a les dues comarques i als municipis del Moianès que havien format part del Vallès. Segons explica, des de les dues comarques s’envia a tractar el mateix volum de brossa.

Les obres d’ampliació preveuen en una primera fase arribar fins a 72.600 tones de matèria orgànica el 2025 i que es puguin assolir les 85.000 el 2035. En una segona fase, es podrà duplicar la capacitat actual per tractar 100.000 tones d’orgànica.

Les deixalles orgàniques a través de processos industrials generen el compost de classe B, destinat a la jardinera i l’agricultura, i s’obté el biogàs, que es transforma en energia tèrmica i elèctrica. Actualment, a la planta es produeixen unes 6.000 tones anuals de compost i uns 4,5 milions de metres cúbics a l’any de biogàs, que es transformen en energia elèctrica a través d’uns motors de cogeneració.

La directora de la planta de tractament, Vanessa Abad, assenyala que, amb l’ampliació, es guanyarà un tercer motor de cogeneració que, en comptes d’injectar el biogàs a la xarxa, servirà per al seu funcionament. “Calculem que amb les plaques solars i el tercer motor, el 80% de l’energia serà d’autoconsum”, explica Abad del projecte Bioenergy Vallès, que amb les obres d’ampliació diversificarà el tipus d’energia i permetrà millorar el tipus d’adob amb compost de classe A, destinat a l’agricultura ecològica. El projecte inclou, més a llarg termini, la construcció d’un parc fotovoltaic, promogut per l’Ajuntament de Granollers, per autoabastir el consum del consorci i la depuradora Besòs-Tordera que hi ha al costat.

Els treballs al recinte han començat amb la construcció d’un vial i els fossars on arriba la fracció orgànica. Les obres avancen també a l’àrea de transferència, on se separen els impropis com els envasos, que s’envien a tractar a la planta de Santa Maria Palautordera, i la resta, que es porta a incinerar a Mataró. Per ampliar la planta, s’han enderrocat les oficines del consorci, que es mouran a un altre indret per deixar espai als processos de producció del compost. L’import total dels treballs és d’uns 55 milions d’euros i si es compleixen els terminis està previst que finalitzin l’any vinent.

La brossa, cap a Barcelona

A mesura que avancin les obres, el maig del 2024 està previst aturar la planta de tractament, durant un any, i això obliga a traslladar la brossa orgànica fins als dos ecoparcs que hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta solució, acordada amb l’Agència de Residus de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), permetrà absorbir el volum de brossa i s’està estudiant si aquesta solució temporal és suficient o hi haurà tones sobrants per haver de contractar un tercer gestor.

El gerent de la planta, Ignasi Valls, assegura que en cap cas es farà repercutir l’increment del cost de la gestió i el trasllat de la brossa en els 39 municipis consorciats. “Ho considerem una despesa més de l’obra”, indica el gerent. La previsió és que a principis del 2025 es puguin fer les proves per posar en funcionament la nova planta i l’explotació estigui operativa cap al segon semestre.

Pedagogia per a tothom

L’any passat es van generar a Catalunya més de 3,8 milions de tones de residus municipals i no se’n van recollir selectivament ni la meitat (el 45,3%). El percentatge ha crescut només un 0,3% respecte a l’any 2021. Aquesta estabilització fa visible que a les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa. En els 23 municipis de més de 50.000 habitants, només ha crescut 3,5 punts en els darrers cinc anys, i en quatre de cada deu d’aquests grans municipis el percentatge de recollida selectiva és insuficient. Les cinc comarques que reciclen més fan servir la recollida porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari.

Pel que fa als reptes d’incrementar els percentatges de recollida selectiva, el president del Consorci de Residus del Vallès, Pere Rodríguez, assegura que caldrà fer “molta pedagogia” tant als ciutadans com als ajuntaments que es tenen noves normatives que els obligaran a adoptar mesures des del punt de vista econòmic, polític i de gestió. “Serem al seu costat”, diu el president de l’ens, que aposta per models de recollida com el porta a porta o el sistema de contenidors tancats –o intel·ligents–. Al seu parer, el repte dels municipis “serà doble”, perquè la gran majoria d’ajuntaments tenen un servei de recollida deficitari amb una taxa d’escombraries inferior al cost real. Per Rodríguez, els governs hauran d’explicar bé per què s’ha de reciclar millor quan la taxa continuarà creixent. “Si el ciutadà separa bé, genera un estalvi i s’ha d’explicar que amb l’orgànica es pot generar un subproducte, com el biogàs”, assenyala, convençut que el ciutadà s’adonarà de “l’impacte” de no fer un bon reciclatge.

LES FRASES

Hi ha qui només recull el 30% o el 40% per separat, però seran nuclis de població molt rellevants
Pere Rodríguez
president del consorci per a la gestió de residus del vallès oriental
Ens arriba més fracció orgànica i de millor qualitat, amb menys impropis. El ciutadà separa millor i ha de saber per a què serveix
Vanessa Abad
Directora de l’àrea de tractament
L’objectiu és continuar donant servei a les dues comarques i als municipis del Moianès que havien format part del Vallès
Ignasi Valls
gerent del consorci


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

GIRONA
CASTELL D’ARO, PLATJA D’aRO I S’aGARÓ

Cinc milions per a un dipòsit nou que millori el servei d’aigua

CASTELL D’ARO

La pacificació de les Corts

Barcelona
Pere Casellas Borrell Pere Casellas
Cap de l’oposició a Figueres (PSC) Cap de l’oposició de Figueres (PSC)

“Junts a Figueres aposta pel llenguatge fàcil i populista”

figueres
Jordi Masquef
Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

figueres
societat

Marxar de la ciutat, una migració a l’alça

BARCELONA
Olot

La primera pista coberta i un circuit de bicicletes i patins configuren la nova illa de les Mates

Olot
Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap
opinió

Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap

Regidor del PSC a Girona
Olot

El pessebrisme olotí, al fons fotogràfic de la Viquipèdia

Olot