Medi ambient

Les renovables recuperen terreny per no ser a la cua de l’Estat

El govern presumeix del desbloqueig de 16MW d’energia en dos anys en un centenar de parcs nous, sobretot solars

El govern es vanta d’haver desbloquejat la construcció i posada en funcionament d’energies renovables els darrers dos anys que sumarien 1.600 MW de potència, superant una dècada de paràlisi que ha situat Catalunya a la cua de l’Estat en la producció d’energia eòlica i fotovoltàica. El president Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, han fet avui balanç dels dos anys de vigència del decret d’acceleració del desplegament de les energies renovables, després de reunir-se amb els agents implicats en la seva implantació.

En dos anys, la Generalitat ha atorgat autorització administrativa a 104 projectes de renovables -98 parcs solars i sis parcs eòlics- que sumen un total de 1.484,79 MW de potència, de manera que els promotors d’aquests projectes ja disposen de l’aval administratiu per començar a construir aquestes instal·lacions. A més a més, ha concedit l’acta de posada en servei a sis instal·lacions renovables que sumen 106,58 MW. Es tracta de dos parcs fotovoltaics, els de Talarn i Olost, i quatre parcs eòlics: els dels Barrancs (Vilalba dels Arcs) i Punta Redona (Gandesa/Pinell de Brai), de Naturgy; el de Solans (Cabacés) i el de La Collada (el Perelló).

Amb tot, el conseller ha admès que entre eòlica i la solar només sumen al voltant del 10% de la potència instal·lada en matèria energètica a Catalunya. Les renovables avancen més lentament que la resta de la Unió Europea i sobretot, molt pitjor que a la resta de l’Estat. El 2021, el conjunt de les energies hidràulica, eòlica i fotovoltaica va assolir nivells de generació del 46,7% de la demanda real estatal, però la mateixa estadística traslladada a les 42 comarques catalanes davallava fins al 17,5% dels consums.

“Fa dos anys no es tramitaven projectes, i si no s’autoritzaven és molt difícil que veiessin la llum”, ha assegurat el conseller Mascort, que ha dit que hi haurà qui pensi que s’avança “a poc a poc”, però que s’ha “començat un camí que ja no s’atura”.

Aragonès calcula que aquesta aposta per les renovables pot generar 188.000 llocs de treball a Catalunya fins al 2030. “Catalunya avança cap a un model energètic net, distribuït i reforça el camí cap a la sobirania energètica”, considera. Tot i això, caldria produir deu vegades més d’energia renovable per assolir l’objectiu.

En l’únic àmbit de renovables que Catalunya pot presumir és en la generació d’energia per a l’autoconsum. Hi ha 92.000 plaques d’autoconsum instal·lades, una xifra similar a la que produeix una central nuclear, tot i que termes de generació energètica una central produeix molta més energia que totes aquestes instal·lacions d’autoconsum, pel major nombre d’hores de producció.

LA XIFRA

104
parcs de renovables s’han posat en marxa, la majoria, 98, solars i quatre d’eòlics els dos últims anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Es disparen les denúncies per discriminació a Barcelona

Barcelona
xarxes socials

Instagram crea un nou “compte adolescent” amb control parental

barcelona
Societat

Mor Jaume Ribas, un dels últims faroners d’Eivissa i Formentera

Ryanair manté nou rutes hivernals a Girona però amb un 33% més de vols

GIRONA

El Ripollès instal·larà càmeres als accessos de la comarca

ripoll
europa

La CE demana prohibir en espais a l’aire lliure tabac i cigarretes electròniques

barcelona
salut

Es redueixen un 15% els treballadors que van amb cotxe a l'Hospital d'Olot

olot
Sanitat

El nou CAP Florida Sud de l’Hospitalet de Llobregat obrirà el dia 25

L’Hospitalet de Llobregat
MEDI AMBIENT

Neumàtics, plàstics i ferros, els principals residus del fons marí al port de la Ràpita

La Ràpita