Medi ambient

MEDI AMBIENT

L’ocell críptic de Ponent

Un projecte europeu d’1,7 milions d’euros preveu actuacions al Mas de Melons, a Castelldans, per afavorir l’alosa becuda, una espècie d’ocell en perill d’extinció

Les entitats ecologistes reclamen al govern que compleixi els seus compromisos ambientals per protegir altres aus estepàries que també estan amenaçades

Segons Acció Climàtica, el projecte també afavorirà la resta d’ocells de caire estèpic de Mas de Melons

L’alosa becuda és un ocell extremament tímid. És petitó –cap en una mà– i pràcticament no se’l sent ni se’l veu mai, ja que s’amaga entre matolls baixos, on fa els nius. És sobretot terrestre i només sol cantar i volar a l’albada, fet que en dificulta l’observació. Classificat com a espècie en perill d’extinció, es tracta d’un dels ocells més escassos d’Europa i la seva presència es limita a diferents punts de la península Ibèrica, entre els quals l’únic lloc de Catalunya on es pot trobar: la timoneda d’Alfés, al Segrià.

Gràcies al projecte europeu Life Connect Ricotí, i amb un pressupost d’1,7 milions d’euros, s’han començat treballs de desbrossament de vegetació de l’espai conegut d’un espai proper a la timoneda, el Mas de Melons, per afavorir que l’alosa becuda també hi pugui viure i reproduir-se. A Catalunya, el projecte el porten a terme el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal i l’empresa pública Forestal Catalana, sota la coordinació de la Universitat Autònoma de Madrid, ja que també s’implementarà a les comunitats de Castella-la Manxa i Castella i Lleó.

En l’actuació que s’ha iniciat aquest octubre es desbrossaran 200 hectàrees a l’espai natural de Mas de Melons, i en 50 hectàrees més es plantaran 40.000 plantes. En una segona fase del projecte es pretén arribar fins a les 300 hectàrees d’actuació. La plantació inclou espècies vegetals com la farigola, el romaní i el timó, matolls que ajuden a formar l’hàbitat més adequat perquè aquests petits ocells puguin proliferar. A Catalunya, l’alosa becuda es va detectar per primera vegada l’any 1983 a la timoneda d’Alfés. Se’n van comptabilitzar uns pocs exemplars fins que a principis d’aquest segle es va donar per extingit perquè se’n va perdre el rastre. Posteriorment, l’any 2016 va reaparèixer a la mateixa zona. El responsable d’avaluació sectorial del Departament d’Acció Climàtica, Mariano Rojo, ha explicat que en aquesta zona dels secans de Lleida també es faran millores en infraestructura ramadera, ja que la desaparició dels ramaders extensius afecta la biodiversitat. De fet, són una “peça clau per al manteniment d’hàbitats”, en especial el de l’alosa becuda, que s’alimenta d’insectes que mengen excrements d’ovelles. Per això, es faran abeuradors i tancats per guardar les ovelles. Tot plegat representa, segons Rojo, un “seguiment científic potent” que ha de validar els resultats del conjunt del projecte, que té una durada de cinc anys, dos dels quals ja s’han complert amb la fase preparatòria. Així, es calcula que el 2026 ja s’haurà enllestit la feina sobre el terreny.

El pressupost global per al projecte Life al conjunt de l’Estat és de 5,5 milions d’euros, 4 dels quals venen finançats per la UE. El projecte és la continuació d’una iniciativa anterior desenvolupada a la zona de Sòria. Ara, aprofitant l’experiència adquirida en la gestió i el maneig de l’hàbitat, es planteja millorar la connectivitat de les poblacions d’alosa becuda a partir de la gestió i restauració d’hàbitats de qualitat. És per això que s’han fet actuacions a Mas de Melons, que, segons fonts del Departament d’Acció Climàtica, també serviran per afavorir la resta d’ocells de caire estèpic que hi ha a la zona. S’ha de tenir en compte que tant la timoneda d’Alfés com Mas de Melons formen part del que es coneix com a “secans de la plana de Lleida”, uns espais de gran valor ambiental, sobretot pel que fa a les aus.

De tota manera, les actuacions del projecte Life en relació amb l’alosa becuda no estan exemptes de polèmica. Les entitats ecologistes Ipcena, SEO/Birdlife i Depana han retret al govern que, en comptes d’adquirir i gestionar terrenys per poder ampliar i gestionar l’hàbitat de l’alosa becuda a la zona de la timoneda d’Alfés, intentin afavorir que aquest ocell s’estableixi a Mas de Melons, un lloc que consideren “inadequat”. Recorden que fa tretze anys que el govern es va comprometre a comprar 1.350 hectàrees de terrenys a Ponent per afavorir la biodiversitat i l’hàbitat d’altres espècies vulnerables, no només l’alosa becuda. En aquest sentit, recorden que espècies com la xurra, el sisó i la ganga també es troben en una situació molt crítica i podrien desaparèixer de Catalunya si no s’actua amb rapidesa. Per això reclamen que la Generalitat compri finalment les hectàrees que es va comprometre a adquirir fa deu anys per compensar l’impacte ambiental del canal Segarra-Garrigues. I han fet públic un ultimàtum: si l’administració catalana no compleix, estan disposades a iniciar un contenciós al jutjat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

S’inicien les obres per convertir La Torre en un equipament públic municipal

ripoll
Societat

El comerç serà l’element central de la Festa Modernista de Reus

Reus

Minut de silenci pel veí assassinat a l’Afganistan per part d’Estat Islàmic

girona

400.000 persones han visitat la 69a edició de Temps de Flors

girona
societat

Detenen l’autor d’un robatori violent comès en un habitatge d’Empuriabrava

castelló d’empúries
societat

Jutgen els dos camioners interceptats amb tres aparells per clonar targetes

la jonquera

Nova mobilització de l’AFA de Camins per evitar la fusió amb el Pla de l’Ametller

banyoles / girona
Medi ambient

Traslladen sorra del port de Coma-ruga al Vendrell, Cunit i Calafell

El Vendrell
societat

El comissari en cap Eduard Sallent inicia demà el curs per ser major dels Mossos

barcelona