MEDI AMBIENT
Reutilitzar per aprendre com canviar el món
En un món marcat pel consumisme desenfrenat i l’obsessió per acumular objectes i on el seu valor es mesura només quan s’acaben d’estrenar, la iniciativa pionera en dos instituts del Maresme crida l’atenció per anar a contracorrent. L’INS Euclides del barri del Poblenou de Pineda de Mar i l’INS Domènech i Montaner de Canet de Mar han posat en marxa les primeres biblioteques de les coses a Catalunya gestionades pels alumnes de 3r i 4t d’ESO. Prenent com a model la iniciativa que ja funciona des del 2020 al districte de Sant Martí de Barcelona, la biblioteca de les coses d’aquests dos centres educatius és un espai de préstec d’elements de tota mena amb l’objectiu d’allargar-ne al màxim la vida útil. En els dos casos, s’ha habilitat un espai dins el mateix institut per conservar-hi els objectes, que prèviament s’han reunit en un catàleg. La majoria són donacions fetes per persones de la mateixa comunitat educativa, tot i que també han rebut aportacions d’objectes de comerços locals i dels ajuntaments respectius. Així s’han aconseguit, per exemple, un matalàs inflable, una tenda de campanya, una cistella de transport per a gats o gossos petits, jocs de taula i un parell d’agulles per fer ganxet. Però també s’han fet algunes compres, com ara una màquina de cosir i una aspiradora per al cotxe.
El catàleg dels objectes i la seva disponibilitat es poden consultar en línia. Un cop formalitzada la reserva, la persona interessada el pot passar a recollir en l’horari d’obertura o amb cita prèvia. És el mateix alumnat qui s’ocupa de dels préstecs, de mantenir actualitzat el catàleg digital i de la resta de feines que se’n deriven.
Experiència enriquidora
En el cas de Canet de Mar, l’alumnat implicat considera que l’experiència els ha permès aprofundir, i en alguns casos canviar completament, el concepte que tenien sobre l’ús que es pot donar als objectes. “Gràcies al projecte, treballem com un equip, cooperant entre nosaltres. I el més important: ens permet contribuir a tenir cura del medi ambient”, mantenen, i hi afegeixen que el més interessant de la biblioteca de les coses “és veure com a un objecte condemnat a mort li donem vida i resulta útil per a altres persones”.
Pel professorat, l’experiència també ha estat molt enriquidora. L’equip que ha acompanyat el procés a Canet de Mar creu que el projecte ha estat una oportunitat per “treballar amb els alumnes des de diferents àmbits d’una manera molt vivencial afavorint un servei cap a la comunitat” en una iniciativa que també els ha permès “aprofundir en la conscienciació de la importància de tenir cura del medi ambient”.
Pel que fa als estudiants de l’institut de Pineda de Mar, la creació de la biblioteca els ha permès comprovar que la majoria dels estris poden tenir un ús molt més extens de l’habitual. Així mateix, subratllen que “no tot és comprar; també és compartir” i manifesten el compromís de donar continuïtat al projecte.
Pels professors del centre, un dels principals objectius assolits ha estat que l’alumnat hagi pogut “veure el resultat d’un projecte que tira endavant de què són responsables i que és totalment vivencial”, i també que el projecte “promou la seva competència emprenedora i crea vincles entre el centre, el barri i el municipi”.
Economia circular
Per acompanyar el procés de creació d’aquestes biblioteques de les coses, els instituts han tingut el suport tècnic de Nusos i Rezero, les dues entitats impulsores de la biblioteca de les coses de Sant Martí.
La preparació de tot plegat ja va començar el curs passat, vinculat a l’aprenentatge i servei comunitari sobre economia circular i reducció de residus impulsat per Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme, dins del pla de prevenció de residus de la comarca, que té com a objectiu reduir un 26,4% la generació de residus de cara el 2027, respecte del 2010. Aquí cal emmirallar-se, novament, en la biblioteca de les coses del districte de Sant Martí, perquè amb els més de 400 préstecs del darrer any s’han evitat 1.500 quilos de residus i més de 6.000 quilos d’equivalent de CO2. Tot un exemple que s’obre camí.
