Mortalitat de coralls i gorgònies a la Costa Brava per les altes temperatures

La ciència ciutadana pot ajudar a millorar les estratègies de conservació i gestió dels ecosistemes marins de la Mediterrània, i per tant, també a mitigar l’impacte de la crisi ambiental. Així es desprèn d’un estudi de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que fa valer el rigor científic de la tasca dels voluntaris en l’avaluació de l’estat de conservació de coralls i gorgònies a la costa mediterrània. A més, els resultats de la iniciativa de ciència ciutadana alerten de l’augment de la mortalitat d’aquestes espècies en molts punts de la Costa Brava.

El treball, publicat a la revista Environmental Management, mostra la millora de la qualitat científica de les dades recollides pels voluntaris pel que fa a precisió i exactitud. “Amb només una sessió de formació, s’han assolit valors equivalents als obtinguts pels científics”, explica la catedràtica Cristina Linares, professora ICREA Acadèmia de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), qui ha coordinat la recerca, publicada juntament amb Joaquim Garrabou, de l’ICM-CSIC, ambdós membres del grup de recerca MedRecover. Els resultats són part de la tesi doctoral de Laura Figuerola-Ferrando (UB-IRBio). També signen l’article Yanis Zentner (UB-IRBio) i Paula López-Sendino (ICM-CSIC).

En el coral·ligen mediterrani, format per l’acumulació d’organismes calcaris, hi habiten més de 1.600 espècies marines, que els darrers anys s’han vist afectades per l’augment de la temperatura de l’aigua. El nou estudi s’ha desenvolupat en el marc del projecte Atenció Coralls!, impulsat per la plataforma de ciència ciutadana marina Observadores del Mar per formar voluntaris en l’estudi de la distribució i l’estat ecològic de poblacions d’octocoralls i hexacoralls afectades per les pertorbacions humanes (sobretot, per l’augment de la temperatura).

L’equip ha comparat les dades obtingudes a la Costa Brava per voluntaris amb diferents nivells de formació en l’aplicació del protocol de mostreig, per observar si hi havia una millora entre la primera i la segona vegada que es mostrejava després de la formació. “Les dades d’avaluació de l’estat de conservació, obtingudes a partir del percentatge de colònies afectades, que han recollit els voluntaris formats durant dos dies, són comparables a les dades obtingudes pels científics. Amb només un dia de formació, els voluntaris obtenien resultats força notables ja des del primer mostreig”, destaca Cristina Linares, del Departament de Biologia, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Un cop validats l’eficàcia i el rigor del treball dels voluntaris, els investigadors van analitzar les dades obtingudes. En diverses zones de la Mediterrània nord-occidental, les poblacions de coralls i gorgònies estan anant, segons destaquen els autors del treball, “cada vegada a pitjor”, ja que el percentatge de colònies afectades està passant de poblacions majoritàriament no impactades o poc impactades en el període 2012-2014 a poblacions moderadament i severament impactades en els períodes 2015-2019 i 2020-2022.

Els resultats preliminars van revelar que totes les poblacions han patit mortalitat per les altes temperatures dels darrers anys. “La gorgònia blanca ha sigut la més impactada, amb un 80 % de les poblacions severament afectades, mentre que en el cas de la gorgònia vermella l’afectació severa es dona en un 50 % de les poblacions”, destaquen els investigadors.