Medi ambient

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

A l’Albera, les Gavarres, la vall de Llémena, les Guilleries i l’Alta Garrotxa hi detecten clapes d’arbrat mort, sobretot en llocs de transició

A les Gavarres, a més, pateixen les suredes, i els propietaris sospesen no pelar els arbres pel risc afegit de les plagues

Els petits propietaris demanen més ajuts públics per retirar la fusta morta i prevenir altres riscos futurs

Els més de tres anys amb dèficit de precipitació, sumats a les temperatures anormalment elevades dels dos últims estius i aquest hivern, comencen a deixar empremta en el paisatge forestal de la demarcació. Des del Departament d’Acció Climàtica, el cap de la secció de Boscos i Recursos Forestals a la demarcació, David Meya, admet el “risc de canvi substancial del paisatge”, però tot i tenir la situació monitoritzada, i amb moltes més dades que en el passat, lamenta que no la poden comparar amb altres episodis passats, menys greus i amb menys dades.

Entre les zones que estan patint més, Meya destaca aquells boscos a les fronteres climàtiques, singularitats com ara la fageda de Recasens entre Colera i Portbou, a l’Albera, de caducifolis en ple vessant mediterrani; o bé les clapes de pi roig que resistien amb relativa bona salut en zones més muntanyoses, com ara l’Alta Garrotxa, entre Tortellà o l’àmbit de Sadernes, o a les zones més baixes de les Guilleries. També pateixen, però, els alzinars més assolellats de la vall de Llémena, en “sòls molt esquifits”. Però l’afectació és generalitzada, i també estan arribant al límit boscos de pineda en zones sorrenques i dunars, al parc natural del Montgrí, i fins i tot espècies de sotabosc típicament mediterrànies i adaptades a uns estiatges que el darrer trienni s’han eternitzat, com serien els garrics.

Des de l’espai natural protegit de les Gavarres, el gerent del consorci que el gestiona, Quim Gubau, posa altres zones molt afeblides sobre el mapa, com ara les pinedes de pinastre que a Celrà van recuperar-se després de l’incendi al sector dels Àngels i Sant Daniel, el 1983. Però també altres espècies teòricament millor adaptades, com ara les alzines sureres.

Les plagues fan la resta

El problema col·lateral de la sequera per a la salut de les masses forestals és que els arbres han quedat afeblits davant d’unes plagues que, inversament, han agafat embranzida amb les temperatures suaus de l’hivern. Meya constata que la incidència de les erugues processionàries s’ha accelerat i agreujat en moltes pinedes. I a les Gavarres, insectes i malures també estan atacant suredes, una situació que, segons Gubau, els ha fet “ajornar, encara que plogui”, les peles d’exemplars que tenien previstes per a aquest any a la finca que el consorci gestiona a Can Vilallonga.

La lleva de l’escorça garanteix rendiment als propietaris, però deixa les suredes pelades en una situació delicada durant les primeres temporades, fins que l’escorça es comença a regenerar. És un problema que ja venia d’abans de la sequera, atribuït pels experts a l’increment progressiu de les temperatures en els darrers anys. Però que ara preocupa força en les explotacions privades que produeixen i estaven posant-se en producció al massís.

Des de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, l’enginyera de boscos Sandra Torras coincideix que “encara no s’ha pres la decisió de no pelar, en espera que plogui suficientment”, però podrien acabar ajornant la lleva igualment si la situació no millora. La tècnica també troba urgent activar la retirada de fusta morta, sobretot de pinedes amb exemplars morts on les plagues agafen embranzida i salten cap als altres exemplars, un efecte dòmino accelerat.

Ajuts insuficients per al problema

L’altre obstacle per a la gestió és que les partides ordinàries d’ajuts de la Generalitat perquè els propietaris retirin arbres morts als boscos, que ja justejaven, aquest any extrem, i repartides entre les sol·licituds d’arreu de Catalunya, “poden quedar en no-res”. “Les Gavarres, l’any passat, ja van quedar-ne totalment fora”, es queixa Torras. I la incertesa sobre el nou pressupost de la Generalitat tampoc ajuda.

Des de l’entitat creuen que caldria enfortir les partides per a prevenció de focs a l’estiu, mentre al departament se li acumulen els fronts dels ajuts per tapar fuites de consistoris i ens d’abastament, l’ús d’aigua regenerada o la hipotètica contractació de vaixells per al subministrament, o les reivindicacions paral·leles de la pagesia per obtenir més aigua i compensar pèrdues.

Gavarres a banda, on també hi ha el maldecap de les finques abandonades que amplifiquen plagues i riscos d’incendi, hi ha altres zones sense cap òrgan de gestió públic, com ara l’Ardenya, la mateixa vall de Llémena o les Guilleries.

Canvi de paisatge

En espera de la primavera, Meya no descarta que les singularitats del paisatge gironí es vegin alterades, com ja va passar amb les glaçades generals del 1956 o l’episodi del 1896, que va fer molt de mal, a la costa. Més enrere quedaria la letal fil·loxera que a partir del 1879 va fer que moltes vinyes quedessin abandonades, potser substituïdes per l’avenç d’un bosc del qual molts propietaris ja no se n’han cuidat mai més. Pel cap de boscos d’Acció Climàtica a la demarcació, però, hi ha l’expectativa d’analitzar com s’adapta la vegetació al nou escenari: “Potser ens trobarem amb arbres menys alts i amb una escorça i fulles més gruixudes”, per minimitzar la transpiració d’aigua i optimitzar un recurs més escàs. Això implicarà, de retruc, menys producció de fusta o de suro, i haver d’adaptar els plans i les eines de gestió forestal a la nova realitat.

Al Montseny, comencen a prendre mesures contra focs.
Els boscos del massís del Montseny també estan patint conseqüències inèdites fins ara en anteriors episodis de sequera. En aquest cas, l’Associació de Propietaris del Montseny ha començat a impulsar les primeres accions estratègiques per prevenir incendis, amb un pla de gestió dins del terme municipal d’Arbúcies que ha reduït massa combustible potencial, capçades i sotabosc en 7,55 hectàrees.

Equips de prevenció d’incendis, avançats i reforçats ja a l’hivern

El problema d’una addició de combustible, “amb fusta morta o molt seca i sense un sotabosc hidratat que faci d’amortidor”, reconeix Meya. Per aquest motiu, des d’Acció Climàtica, la directora general de Boscos, Anna Sanitjas, constata que la mortalitat d’arbrat s’ha disparat i en alguns casos, amb “efecte de col·lapse” que agreugen el risc d’incendi. El Departament, en veure que en un mes de febrer la vegetació mai no estava en tan mal estat, ha ampliat els recursos i ajuts per a la retirada d’arbrat mort avançat el dispositiu ordinari de control dels Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), que habitualment doblava personal i efectius abans d’estiu que enguany ja estan a ple rendiment. A les comarques gironines, la base central dels equips és a l’Alt Empordà, a Vilamalla, un dels àmbits on la situació és més delicada, i on les minses precipitacions del cap de setmana no pal·lien res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Èxit del Festival Aprenentatges de Llagostera

llagostera
Alp

Masella tanca la temporada després de cent trenta dos dies

Alp

Vallcarca obre al públic els jardins de Margaret Michaelis

Barcelona

Canviar el punt de col·locació dels marcapassos pot evitar complicacions posteriors

Barcelona
Administracions

La discoteca Chic de Roses reobre i la precinten per incomplir la normativa

roses

La sortida 13 de la ronda de Dalt quedarà tancada per obres a Esplugues

Cornellà de Llobregat

Vidreres estrenarà un nou Espai Jove

vidreres

Una trentena d’escoles de Lleida fan pedagogia contra el malbaratament alimentari

cERVERA

L’Ajuntament compra quatre edificis per construir-hi el nou CAP Barceloneta

Barcelona