Medi ambient

MEDI AMBIENT

El Maresme busca consens pel litoral

Diàleg, front comú, actuació conjunta, suma de forces, unitat d’acció. El Consell Comarcal del Maresme ha tornat a desenterrar la bandera de l’estratègia conjunta a l’hora de decidir què es fa al litoral que no respongui a la urgència de les destrosses provocades pel temporal. Ahir al matí en el consell d’alcaldies es va posar sobre la taula un cop més la necessitat imperiosa que el territori vagi a l’una i que cada ajuntament no es limiti a mirar per a ell. Cosa que han aconseguit Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, més Badalona, beneficiats amb 1,5 milions aportats per l’Estat per pal·liar els efectes de la tempesta Nelson. La resta de municipis afectats o han minimitzat l’ajuda o s’han queixat obertament d’un tracte discriminatori que no resol els seus problemes. Des del govern de l’administració supramunicipal, d’ERC i Junts, han decidit buscar la complicitat de les 30 poblacions i superar les diferències pel que fa a les solucions a mitjà i llarg termini perquè les platges no es quedin sense sorra i els passejos i la via del tren no estiguin amenaçats periòdicament per les onades. El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany, parla de “superar l’estratègia reactiva” i ho enllaça amb les conseqüències d’un canvi climàtic “que ens empeny a una solució consensuada”. L’anunci de l’Estat ha esperonat la recerca d’un consens que no és nou a la comarca del Maresme i que mai ha aconseguit superar més d’un mandat, fet que ha afeblit davant les administracions responsables del litoral una posició unitària del territori.

Mirada llarga

En aquest sentit, Alemany planteja una mirada llarga i alerta que “anar a remolc” de solucionar només la regressió de les platges pot deixar en un segon pla altres reptes pendents com ara el manteniment de la via del tren i de la carretera N-2. “La costa no entén de límits administratius i, assumint que existeixen diferents punts de vista tècnics i ideològics, ens cal una estratègia que sumi pels interessos globals de tot el Maresme”, assenyala, i com a cap del govern comarcal declina pronunciar-se sobre si les solucions aplicades fins ara a les platges, com ara la regeneració de sorra o la construcció d’espigons, són les més adequades. “El Consell Comarcal no rebutja una regeneració puntual de les platges aportant-hi sorra, el que defensem és que aquesta no sigui l’única solució a la regressió que patim.” La trobada entre els alcaldes i alcaldesses va permetre ahir acordar la constitució d’una taula de diàleg que recuperarà tots els treballs tècnics elaborats sobre la costa del Maresme i, com a novetat, incorporarà els municipis de muntanya, “ja que el seu paper en la regeneració de platges a través de les rieres i rierals també és fonamental”. L’objectiu final és aconseguir un document unificat l’any vinent.

Fins al moment, només Premià de Mar ha aconseguit beneficiar-se d’una solució més duradora a la regressió del litoral. Les obres fetes en el municipi són les primeres d’un projecte global gestat el 2015 amb el consens dels municipis maresmencs, la Generalitat i l’Estat. L’actuació, del delta de la Tordera fins a Badalona, preveia una vintena d’actuacions de prioritat alta en què es combinava l’abocament de sorra amb la construcció d’espigons que l’estabilitzessin. L’execució s’allargava 15 anys, amb un cost global de 52 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

L’Energètica instal·la plaques solars a la coberta de l’institut escola

lloret de mar
salut

Reconstrueixen el nervi frènic perquè pacients amb una tetraplegia alta puguin tornar a respirar

barcelona
societat

L’Audiència de Barcelona alerta de la saturació a les seccions civils

Barcelona
sostenibilitat

Som Energia promou a Mataró el primer projecte d’autoconsum urbà col·lectiu

mataró
urbanisme

Manlleu construirà una ronda al nord per treure el trànsit del centre de la ciutat

Manlleu
societat

La Diputació ha ajudat a digitalitzar més de 700 pimes en setze mesos

girona
Societat

L’Ajuntament de Tortosa acusa Junts “d’instrumentalitzar” els Abanderats

Tortosa
Societat

La Paeria promou el lloguer social de pisos buits

Lleida
Societat

Obliguen l’Ajuntament del Vendrell a donar assistència a una colònia de gats d’un terreny privat

El Vendrell