Medi ambient

medi ambient

Ordenen aturar l’activitat a tres pedreres per manca de llicència urbanística

Els veïns alerten que els treballs estan posant en risc un jaciment arqueològic i el paratge que va inspirar Gaudí

Dues de les cinc pedreres del municipi han presentat el projecte d’actuació específica, necessari per a la llicència urbanística, i s’està analitzant

L’Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou al Baix Camp ha ordenat a tres de les cinc pedreres del municipi que aturin de manera cautelar la seva activitat per manca de llicència urbanística.Un tràmit necessari des del 2014, per adaptar-se a la normativa, i que cap empresa extractiva havia presentat en els darrers deu anys. Davant d’això, ara fa un mes i mig que el consistori els va exigir que presentessin el projecte d’actuació específica per “actualitzar” i “ratificar” que s’està actuant correctament, segons ha detallat l’alcalde, Xavier Garcia a l’ACN. Ara Pandols i Hernández-Castillo ja han presentat els projectes i s’estan analitzant. Una notícia que celebren els veïns, els quals alerten que les detonacions estan posant en risc un jaciment arqueològic i el paratge que va inspirar Gaudí.

En total són 5 les empreseses extractives que operen a Vilanova d’Escornalbou des de fa 20 i 30 anys: Pandols, Hernández-Castillo, Excavacions Mont-roig, Vivanco Hernández i Àrids Mallafré. En els seus inicis, totes elles comptaven amb les dues llicències obligatòries de l’època: la d’activitat minera i la d’impacte mediambiental. A partir del 2014 es va afegir la llicència urbanística. Per aconseguir-la, les empreses havien de presentar un projecte d’actuació específica, que seria validat per tots els organismes implicats, com són l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), els Departaments de Cultura, Medi Ambient, Mines, entre altres. Un document que l’equip de govern ja va exigir al conjunt d’empreses el 2016, coincidint amb l’elaboració del POUM, que ho marcava com a pas obligatori, però no va tenir èxit.

Una dècada sense llicències

L’alcalde de Vilanova d’Escornalbou afirma que ara, “per responsabilitat política, vam acordar regularitzar tot el que tenim al terme municipal”. L’equip de govern ha exigit a les cinc empreses que facilitessin la informació requerida. Pandols, Hernández-Castillo i Excavacions Mont-roig han estat les úniques que han presentat el projecte. La primera ho va fer el 2021, perquè ja tenia la intenció d’ampliar la seva activitat. De moment, continua a l’espera de rebre la validació de tots els organismes competents per poder obtenir la llicència urbanística. Pel que fa a Hernández-Castillo, han presentat el projecte durant l’últim mes i ara s’està començant a estudiar. Per contra, a Excavacions Mont-roig se li va exigir que rectifiqués el projecte presentat fa un parell d’anys, ja que li mancava documentació. De moment, no l’ha tornat a enviar. D’altra banda, les empreses Vivanco Hernández i Àrids Mallafré són les dues úniques que no han tramitat cap projecte d’actuació específica. Per això, fa un mes i mig, des del govern municipal van tornar a exigir-los que els presentessin. En no fer-ho l’Ajuntament ha demanat que aturin de forma cautelar l’activitat.

Les afectacions patrimonials

A pocs metres d’una de les cinc àrees d’explotació es troben les roques i el paratge natural que van servir d’inspiració a Gaudí. Una zona declarada bé cultural d’interès local que va ser descoberta per la historiadora i arqueòloga, Paula Santamaria, el 2014 per casualitat. “Va ser una troballa fortuïta mentre buscàvem restes rupestres”, ha afirmat Santamaria, qui ha recordat que el 2016 es va donar a conèixer la notícia. Ara, vuit anys després, lamenta que les detonacions d’una de les pedreres estiguin “posant en risc” aquest espai “únic”. De fet, ha denunciat que l’activitat hagi provocat que, durant les últimes setmanes, “hagi caigut un tros enorme de roca”. “Estan fent detonacions, cada vegada més a prop i més potents, que estan posant en risc aquestes roques”, així com el jaciment arqueològic que també s’ubica en aquest paratge muntanyós, anomenat coll de la Desenrocada. Per tot plegat, Santamaria ha assegurat que estan treballant per fer una protecció natural de la zona per defensar “l’espai geològic, de fauna i de flora” que l’envolta. Una demanda, on també s’hi han sumat des de la plataforma veïnal Prou Extractives a Vilanova d’Escornalbou (PEVE), els quals denuncien l’activitat d’aquestes empreses i les afectacions que provoquen al municipi des de fa quatre anys. Segons ha afirmat el seu president, Toni Huerta, els preocupa la rapidesa amb què està actuant la pedrera més pròxima a l’espai natural. De fet, ha assegurat que les últimes notícies sobre l’enviament de 50.000 tones d’àrids de Vilanova d’Escornalbou als Estats Units els ha deixat “encara més preocupats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Medi AMbient

Estudien el nivell de metà que retenen els boscos catalans

Cerdanyola del Vallès
economia

Territori signa el conveni per a la construcció d’una rotonda en l’encreuament entre la C-14 i l’LV-3025, a Agramunt

Barcelona
medi Ambient

Aigües de Reus adjudica els treballs de recuperació de tres nous pous d’aigua del recinte de l’aeroport

Barcelona
societat

Fan retirar una vuitantena de vehicles abandonats als carrers

girona

El Port de Barcelona inicia la licitació per a la construcció de tres molls i la nova terminal de ferris al Moll Adossat

Barcelona
societat

Un brot de gastroenteritis ha afectat 29 nens i monitors d’uns campaments

la vall d’en bas
Medi ambient

La nova comunitat de regants del Penedès i Garraf donarà cobertura 25.000 hectàrees de vinya

Sant Martí Sarroca
patrimoni

Restauren mig miler d’elements arquitectònics i escultòrics gòtics de la coberta de la Catedral de Tortosa

Tortosa
llengua

Dos de cada tres catalanoparlants veuen en la llengua, identitat

barcelona