El govern es fa enrere i per ara no especifica quan començarà a reduir el transvasament del Ter
La dessalinitzadora del Prat començarà a funcionar el mes que ve
L'esborrany del pla de gestió de sequeres ja va en la direcció de prioritzar el transvasament del Ter per sobre de la dessalinitzadora del Prat com a forma d'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona, vinculant el rendiment de la planta en funció de l'estat dels embassaments a les conques internes. El conseller Baltasar va reconèixer ahir que la dessalinitzadora serà un recurs més que explotarà Aigües Ter-Llobregat, mentre que el gerent d'aquest organisme, Joan Compte, es va remetre a l'ACA, i va insistir a lligar el funcionament de la planta del Prat al percentatge en què estiguin els embassaments. Això sí, Baltasar va assegurar que la posada en servei de la infraestructura no repercutirà en la factura dels clients.
Interrogat sobre el Ter, el conseller va insistir que el govern manté la voluntat de retorn progressiu de cabals, però no va voler especificar ni dates ni quantitats, un dels aspectes que més han reclamat les entitats gironines. «Ara estem fent el pla de gestió dels cabals de manteniment per als diferents trams del Ter, i està avançant l'obra de la dessalinitzadora per una banda i els estudis per un altre», va justificar el conseller. Aquest discurs, però, difereix del que es va mantenir en plena sequera de l'any passat, quan en una visita a Celrà Baltasar va prometre que el retorn de cabal començaria a mitjan d'aquest any, coincidint amb la posada en marxa de la planta del Prat.
De fet, de les declaracions d'ahir del conseller es va desprendre que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% si hi ha prou reserves d'aigua, perquè això tindria un cost diari de 72.000 euros, que inevitablement hauria de repercutir en la factura. La previsió és que l'estrena de la planta es faci el 20 de juliol.
Els rius gironins, els millors en sediments
Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Barcelona ha demostrat que els rius gironins són els que tenen una millor salut pel que fa al cabal d'aigua i el nivell de sediments de Catalunya. Camino Liquete, una de les investigadores, ha explicat, però, que tot i això tant el cabal com el transport de sediments ha baixat en els últims anys, i que no es troba en uns nivells òptims. En el cas del Ter, la presència dels embassaments de Sau i Susqueda és el que el limita, i a la Muga hi ha el problema d'abocaments. El Fluvià és el riu més naturalitzat de tots.
El paper de l'aigua a Salt i Sarrià de Ter
MONTSE BARRERAEl paper de l'aigua en el desenvolupament econòmic de Salt i Sarrià de Ter serà el fil conductor d'una conferència que es farà avui a les set de la tarda a la Cambra de Comerç de Girona. Sandra Casas exposarà el tema El Museu de l'Aigua de Salt i la seva vinculació al patrimoni industrial, i Josep M. Birulés, arquitecte, parlarà sobre El Ter, fil conductor i repte. Amb l'acte, del III Cicle de Patrimoni Industrial, es pretén fer conèixer el valor històric de les instal·lacions industrials ara aturades, però que han aportat riquesa al territori.
Qüestió de tarifes
El Ter és un riu de segona fila. Amb un transvasament ja consolidat, la posada en marxa de la dessalinitzadora havia de ser el punt de partida per retornar el cabal. Però per a l'àrea metropolitana de Barcelona, és molt més barata l'aigua del Ter que no pas la de la dessalinitzadora del Prat, i Agbar ja ha dit que no pensa assumir el sobrecost que tindrà l'aigua que generi la planta. En tot cas, si es vol utilitzar la dessalinitzadora a ple rendiment, s'haurien d'apujar tarifes. Dins d'ICV, les veus gironines –i també algunes de més abast– advoquen per aquesta última solució, per motius ambientals i per una qüestió de justícia històrica, i pressionen per modificar el pla de gestió de sequeres en benefici del Ter. A la conselleria, i sobretot a l'ACA, preval el criteri econòmic. A més, el principal partit del govern no vol ni sentir a parlar d'una mesura tan impopular que afectaria de ple la seva principal bossa electoral. I això, en un context de crisi com l'actual. I a més, amb les eleccions a un any vista.
