JOAN NOGUÉ
EXDIRECTOR DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA
“L'Observatori és estructura d'estat”
Explica en aquesta entrevista per què l'Observatori, que té la seu a Olot, té aquesta consideració i dona detalls de les seves funcions
Joan Nogué justifica per què deixa el càrrec
FILOSOFIA DE WISCONSIN
Nascut als Hostalets d'en Bas, el 1958, Joan Nogué va fer una estada, després dels seus estudis a Catalunya, a la universitat de Wisconsin (Estats Units), on va treballar amb Yi-Fu Tuan. Diu que li va fer entendre la importància del món dels intangibles, la simbologia, la percepció diferenciada, etc., al paisatge. Són bona part dels eixos que mouen l'Observatori del Paisatge. Ja tornat i després d'un període a la UAB, va exercir i exerceix encara de catedràtic de geografia humana a la UdG. Ara acaba d'ingressar com a membre numerari a la secció de geografia de l'Institut d'Estudis Catalans.
La dimensió cultural i simbòlica és més difícil de mesurar i, en el paisatge, no totes les coses són tangibles
El paisatge ben portat és un tema econòmic i ho hem intentat fer entendre a qualsevol tipus de sector productiu
Catalunya ha estat l'alumne més aplicat de la Unió Europea a l'hora de submergir-se en la Convenció del Paisatge. El catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona, Joan Nogué, va dissenyar l'Observatori del Paisatge, amb seu a Olot, i en poc més de deu anys ja és tot un referent arreu del planeta. Nogué explica com es va crear i per què i analitza la feina feta i el seu relleu al capdavant de l'ens.
Què és i què fa l'Observatori?
És un centre que genera metodologies per estudiar el paisatge com per exemple els catàlegs de paisatge de Catalunya i ajuda les administracions local i catalana a aplicar polítiques de paisatge. La cultura del paisatge és el següent pas a l'ambiental.
Què vol dir?
Que l'ambiental són faves comptades: contenidors, mesuradors ambientals..., però, en paisatge, no parlem només de coses tangibles, sinó també de la dimensió cultural, simbòlica, més difícil de mesurar.
Un concepte de paisatge totalment nou.
Sí, tot neix el 2000, quan es promulga el Conveni Europeu del Paisatge. El Consell d'Europa aprova el document bàsic, que defineix una nova visió, que intentem traslladar a Catalunya.
I què diu?
És una revolució, fins aleshores el paisatge era una qüestió molt estètica. El conveni diu que és un element important per a la qualitat de vida de les persones, posa l'èmfasi en el fet que en les polítiques de paisatge no n'hi ha prou, a parlar de protecció, sinó que el repte és la gestió dels paisatges de la vida quotidiana, que es conservin bé, no que es protegeixin, que la vida diària es faci en aquests entorns de manera que els valors d'aquests paisatges es preservin. Per compaginar preservació i protecció, doncs, han d'estar ben gestionats.
Catalunya s'apunta a aquesta revolució?
Sí, perquè el document s'aprova l'octubre del 2000 i el Parlament, al desembre, fa una declaració unànime d'adhesió. És la primera no estatal i això facilita les coses perquè cinc anys més tard hi hagi unanimitat en aprovar la llei de paisatge, la primera de l'Estat. L'Estat espanyol no ratifica el conveni fins al 2008. Catalunya no era estat i només va poder adherir-s'hi.
Efectes?
Cada cop hi ha més consciència política que és un tema de país, que ha d'entrar al Parlament i que tots els moviments, col·lectius i entitats que aquells anys estaven preocupats per l'expansió urbanística, l'especulació i la degradació de molts paisatges conflueixin en la necessitat de crear la llei de paisatge. Aquesta llei reconeix la necessitat de crear un ens híbrid amb un peu a l'administració i un a la societat civil.
I així neix l'Observatori?
Sí, en vista d'aquesta conjuntura, em van encarregar la memòria de creació de l'Observatori, que es va aprovar. És un consorci amb entitat jurídica pròpia però alhora reconegut per l'administració com a tal i l'inclou a la llei.
Com s'ha anat aplicant la directiva europea?
Planificant i treballant en moltes coses a les quals l'administració, amb el dia a dia, no té temps per dedicar-hi: sensibilització, educació, documentació al màxim d'oberta possible, educació, tant introduint a les escoles aquesta temàtica com formant experts i tècnics, etc. Els col·legis professionals, per exemple, anaven de bòlit fent cursos sobre estudis d'impacte paisatgístic. Tot això va fer crear metodologies i material i amb molt poc temps.
Com ho valora amb la perspectiva dels dotze anys que han passat?
Si ho comparem amb la legislació francesa, suïssa i holandesa, algunes anteriors a la Segona Guerra Mundial, constatem que hem hagut de treballar el doble i amb menys recursos. Ha estat com una voràgine des del 2005 i hem hagut de tocar moltes tecles: fòrums de paisatge com a bé comú i participació ciutadana com a element d'ordenació del territori, la relació amb l'educació i la salut psíquica, com arreglar paisatges de les perifèries urbanes...
Els catàlegs són el més emblemàtic que han fet?
Sí. Eren el nivell zero. Quan vam néixer, el govern ens va dir que no podia introduir el paisatge a les polítiques si no coneixia la realitat. I com es fa això? Doncs parint la metodologia dels catàlegs de paisatge. Ho vam fer mirant el que es feia arreu del món i fent coses noves. A més, vam promoure un procés de consulta a tots els experts de Catalunya i, per correu, de l'estranger. Amb totes les opinions, es van polir. A final del 2005, vam començar. Vam definir 134 unitats de paisatge a Catalunya i vam crear set catàlegs.
Quina va ser la base territorial?
Vam agafar les set vegueries i, per a cada una, hem anat fent les unitats i un mapa únic. Per a cada catàleg, hem fet una descripció molt bàsica, els trets distintius, un mapa, l'evolució històrica, els valors més importants, què cal fer per millorar-los i quins són els seus problemes. Tot això es va fer amb molta participació ciutadana.
Ara, ja són un referent.
Sí, a Cantallops, per exemple, i els municipis veïns han creat una associació perquè fruit dels nostres estudis han vist que són una àrea comuna. El Priorat era una comarca que ningú en donava ni un euro i, ara, bona part de l'èxit que tenen prové de creure's que el paisatge ben portat és un tema econòmic, tal com afirma l'Observatori.
Paisatge i economia?
Ho hem intentat fer entendre a qualsevol tipus de sector productiu, fins i tot a l'industrial. La qualitat de l'entorn es converteix en un factor d'atracció de capital i de cervell. I així ho vam establir als eixos del Catpaisatge 2020 sota el títol País, paisatge i futur.
També són un referent internacional.
Sí. Tenim clients a tot el món. Ens copien l'estructura d'un observatori que no es dedica només a observar, sinó que intervé i està format per diferents nivells. Tenim moltes publicacions en anglès i francès, som assessors del Consell d'Europa, cosa rara perquè no som estat, etc.
En què treballen a escala internacional?
Assessorem una associació de la Mediterrània oriental, on hi ha països com ara el Líban, Xipre i Grècia, entre d'altres, que vol crear un observatori conjunt. Al Líban, intenten, amb aquestes polítiques de paisatge que tenen a veure amb qüestions d'identitat, si poden ajudar a la reconciliació de col·lectius, ètnies i religions.
Així són una peça de les estructures d'estat?
Se'ns va demanar que fóssim una antena catalana al món en aquesta temàtica. Ensenyem coses, però també n'aprenem.
Vostè plega. Per què?
S'ha ajuntat que ara hauria de canviar el tipus de contracte i no vull i, tot i que és difícil deixar les coses quan van bé, és el moment.
Reaccions?
Centenars de correus electrònics d'arreu, de gent que ni coneixia, i que agraeix la feina feta. Això m'ha acabat de convèncer que era el moment adequat.
I ara què?
El consell rector va aprovar el nomenament de Pere Sala. Hi és des del principi i la filosofia està garantida. A més, si això ha funcionat bé ha estat gràcies a un equip, que hi continuarà essent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
