Un gran parc fotovoltaic a l’abocador del Pla de l’Estany
El Consell Comarcal hi posarà unes 4.400 plaques, amb una potència de 3,62 GW
Això equival al consum anual de tot l’enllumenat de la via pública comarcal
El parc se situarà en un espai d’uns 26.000 metres quadrats
El Consell del Pla de l’Estany està redactant el projecte de construcció d’un parc fotovoltaic de 4.446 plaques solars a l’abocador comarcal de Puigpalter, al terme de Banyoles. El seu cost estimat és d’1,6 milions d’euros, aproximadament, i si es compleixen les previsions, l’obra es posarà a licitació entre aquest any i el vinent. La seva potència serà de 3,62 GW anuals, equivalents al consum en un any de tota la xarxa d’enllumenat públic dels municipis del Pla de l’Estany. Amb la venda de l’energia que s’hi generi, s’obtindran uns ingressos que permetran amortitzar la inversió en 10 o 12 anys, un termini variable depenent del preu de la llum. En principi es pretén pagar la meitat dels treballs amb fons propis del romanent de tresoreria, i l’altre 50% a crèdit, tot i que es buscaran línies de subvenció. La Diputació està col·laborant en la redacció del projecte i la tramitació administrativa de la connexió del futur parc fotovoltaic a la xarxa.
Aprofitament del sòl
La futura instal·lació se situarà en un dels vasos de l’abocador que ja estan plens del tot, i ocuparà una superfície d’uns 26.000 metres quadrats, dels quals 11.500 correspondran a les plaques. Són uns terrenys on no es poden construir edificis i que tampoc es poden destinar a activitats agrícoles (ara hi ha userda, però no es pot aprofitar). “És important donar-los un altre ús i, tenint en compte el moment en què estem, amb tot el tema de les energies renovables, creiem que és un molt bon espai per ubicar-hi aquest parc solar”, va manifestar el president de l’ens comarcal, Francesc Castañer, ahir al migdia en la presentació de la iniciativa, en companyia del vicepresident, Àlex Terés, i el conseller comarcal de Política Territorial, Oriol Serrà.
Com que el terreny no està consolidat, les plaques es posaran sobre una estructura de micropilons, un sistema que requereix poc formigó i poca penetració en el sòl. Encarades cap al sud, les plaques tindran una inclinació de 30 graus, va concretar Terés.
El projecte s’emmarca –van dir– en la política del Consell de fer la transició energètica (a Catalunya, el 2030 la meitat de l’energia generada hauria de ser verda i el 2050 caldria haver arribat al 100%). Serrà va remarcar el fet que siguin les administracions públiques les que donin exemple, fent parcs solars en espais com aquest abans de desplegar-los en camps agrícoles en actiu. “És evident que hi ha molta feina per fer, però és important que les administracions siguem les que liderem aquesta transició”, va manifestar. No es podrà aprofitar, però, per establir una comunitat energètica, ja que la legislació estatal marca que els destinataris han d’estar situats en un radi de 500 metres de la font emissora.
Preus “justos”
L’energia s’haurà de vendre, però es mirarà –va avançar Serrà– que no sigui “una venda pura i dura, com si fóssim una empresa” sinó que repercuteixi en benefici “de tothom de la comarca”. En aquest sentit, s’està parlant amb les tres companyies elèctriques que operen al Pla de l’Estany per poder establir uns preus interessants. “La transformació a l’energia verda no pot ser amb el mateix model que tenim ara, canviant el fòssil per les energies verdes; hem de fer una transformació social i aquesta transformació passa per uns preus que siguin justos”, va manifestar Oriol Serrà.
LES XIFRES
“Cal un canvi de model”
Serrà, que és l’alcalde de Sant Miquel de Campmajor i directiu de l’ Associació de Micropobles de Catalunya , es va mostrar pessimista respecte de l’objectiu del 100% d’energia verda per al 2050, que les administracions s’han proposat. “Desenganyem-nos, amb la quantitat d’energia que es consumeix avui dia, si no comencem a canviar els models productius i de distribució i no anem a la proximitat, els objectius seran inassumibles”, va afirmar. En qualsevol cas, va concloure el conseller, aquest parc és un primer pas per fer “una transformació global a la comarca”. En aquest context, el conseller va anunciar la creació a curt termini d’una oficina comarcal que atendrà els temes relacionats amb aquesta transició energètica.
En matèria de plaques fotovoltaiques, al Pla de l’Estany hi ha el cas de la comunitat energètica de Cornellà del Terri, integrada per onze habitatges que es nodreixen de les plaques solars instal·lades a la coberta de l’escola Vall del Terri.
Preparant el dia després de la fi de Puigpalter
R. Estéban
L’abocador del Pla de l’Estany de Puigpalter es troba en la darrera fase de vida útil, que finalitzarà un cop s’hagi omplert el tercer vas (dipòsit) que s’està utilitzant en aquests moments. Es preveu que això passi d’aquí a vuit o deu anys, tot i que pot ser més enllà si, gràcies a l’increment de la recollida selectiva, es va reduint la fracció resta a la comarca. Tot i això, en els següents 30 anys, el recinte s’haurà d’anar controlant per evitar problemes derivats de les deixalles acumulades, com són els lixiviats (líquids).
Però per més que les xifres de la recollida selectiva augmentin (s’està implantant el porta a porta i contenidors intel·ligents a la comarca), alguna quantitat de resta es generarà. “Potser el sistema no serà enterrar-la, com estem fent fins ara, sinó que segurament el sistema serà fer una planta de cogeneració per cremar-hi la resta”, va avançar el president del Consell, Francesc Castañer. Depenent de les quantitats sortiria més a compte dur-ho a cremar a la planta del Gironès en lloc de construir-ne una al Pla de l’Estany, va puntualitzar. El que sí que caldrà construir és una planta de transferència a Puigpalter. El Consell ja està negociant l’adquisició d’uns terrenys del costat del recinte de l’abocador (l’Ajuntament de Banyoles haurà d’aprovar una modificació del planejament urbanístic) on anirà la planta i també una nau per a la flota dels camions de la recollida d’escombraries.
Un altre possible equipament que la comarca necessita –en principi– és una planta de triatge. Si bé inicialment es preveia utilitzar la que tindrà la Garrotxa (la tramitació del primer projecte, però, està encallada), ara s’està a l’expectativa de com evolucioni el tema. En aquella comarca estan estudiant l’alternativa d’unes instal·lacions de menys envergadura, que situarien a l’abocador de Beuda. “Si va disminuint la fracció resta que generem al Pla de l’Estany, potser no necessitarem una gran planta de triatge sinó que necessitarem molt menys”, considera Castañer.
