Infraestructures i serveis

Fiscalia avala els cabals del Ter i la Muga durant la fase d’emergència

La fiscalia ha avalat els cabals d’emergència que va decretar el Govern a la Muga, el Ter i el Llobregat durant la fase d’emergència per sequera. Segons ha informat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i ha recollit l’Acn, el ministeri públic no ha apreciat l’existència d’un delicte contra el medi ambient després de la investigació realitzada arran de la denúncia interposada per entitats ecologistes. La fiscalia considera que l’ACA ha donat compliment a la normativa aplicable en les situacions d’emergència per sequera. L’ACA ha defensat que els cabals es van establir amb l’objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes per evitar arribar al desabastiment de la població en el pitjor moment de la sequera.

L’acord de Govern 17/2024 establia uns nous cabals d’emergència en tres trams dels rius: en el Llobregat a Sant Joan Despí es proposava un cabal de 250 litres per segon, en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura seria de 600 litres per segon i a la Muga, des de Pont de Molins fins el mar, 40 litres per segon.

Durant el temps que durava aquesta reducció de cabals es van fixar també uns increments de cabal controlats per al manteniment d’unes condicions ecològiques adreçades a la recuperació de l’estat de les masses d’aigua, un cop superada aquesta situació de sequera així com un “acurat” programa de vigilància i seguiment amb preses de mostres i controls analítics setmanals en els trams implicats.

L’agència ha defensat que aquestes hidropuntes s’han estat fent dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat s’alliberaven 500 litres per segon; en el cas del Ter 3.000 litres per segon i a la Muga 300 litres per segon.

D’altra banda, ha assegurat que aquesta proposta de cabals es va analitzar amb profunditat des de la vessant tècnica pel que fa l’optimització de la gestió de l’aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l’entorn. En aquest sentit, ha assegurat que no només s’assegurava la disponibilitat d’aigua pels embassaments, sinó que permetien garantir la reversibilitat de l’impacte de la mesura sobre la biodiversitat dels trams afectats.

La proposta dels cabals permetia endarrerir en 136 dies l’esgotament del sistema Ter Llobregat, que passaria a produir-se el 5 de març del 2025, incrementant les opcions de noves aportacions a la primavera i tardor del 2024. Pel que fa a Darnius Boadella l’esgotament de l’embasament s’endarreria en 240 dies, passant a produir-se el desembre de 2025.

La recuperació de les reserves durant els mesos de maig i juny ha permès revertir aquesta mesura excepcional i normalitzar els cabals ambientals a les tres conques afectades, segons ha detallat l’ACA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lloret de Mar prohibeix fumar a totes les seves platges

LLORET DE MAR
salut

L’Hospital del Mar mou l’úter a una pacient per preservar-li la fertilitat

Barcelona

Compte enrere pel Concurs de Focs d’Artifici que arrenca dimarts

BLANES

L’Ajuntament retirarà els símbols franquistes del cementiri vell

GIRONA
SOCIETAT

La 080 Barcelona Fashion tornarà al recinte de Sant Pau del 14 al 17 d’octubre

Barcelona
SALT

La plaça Llibertat culmina una nova edició del projecte artístic i comunitari de ‘Segona residència’

SALT / GIRONA

Roses treballa a través del Pla Educatiu d’Entorn el benestar entre infants i joves

ROSES

Comencen les obres de rehabilitació de la residència de gent gran

SANT HILARI SACALM
El factor humà

L’altra roja