Infraestructures i serveis

Fiscalia avala els cabals del Ter i la Muga durant la fase d’emergència

La fiscalia ha avalat els cabals d’emergència que va decretar el Govern a la Muga, el Ter i el Llobregat durant la fase d’emergència per sequera. Segons ha informat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i ha recollit l’Acn, el ministeri públic no ha apreciat l’existència d’un delicte contra el medi ambient després de la investigació realitzada arran de la denúncia interposada per entitats ecologistes. La fiscalia considera que l’ACA ha donat compliment a la normativa aplicable en les situacions d’emergència per sequera. L’ACA ha defensat que els cabals es van establir amb l’objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes per evitar arribar al desabastiment de la població en el pitjor moment de la sequera.

L’acord de Govern 17/2024 establia uns nous cabals d’emergència en tres trams dels rius: en el Llobregat a Sant Joan Despí es proposava un cabal de 250 litres per segon, en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura seria de 600 litres per segon i a la Muga, des de Pont de Molins fins el mar, 40 litres per segon.

Durant el temps que durava aquesta reducció de cabals es van fixar també uns increments de cabal controlats per al manteniment d’unes condicions ecològiques adreçades a la recuperació de l’estat de les masses d’aigua, un cop superada aquesta situació de sequera així com un “acurat” programa de vigilància i seguiment amb preses de mostres i controls analítics setmanals en els trams implicats.

L’agència ha defensat que aquestes hidropuntes s’han estat fent dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat s’alliberaven 500 litres per segon; en el cas del Ter 3.000 litres per segon i a la Muga 300 litres per segon.

D’altra banda, ha assegurat que aquesta proposta de cabals es va analitzar amb profunditat des de la vessant tècnica pel que fa l’optimització de la gestió de l’aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l’entorn. En aquest sentit, ha assegurat que no només s’assegurava la disponibilitat d’aigua pels embassaments, sinó que permetien garantir la reversibilitat de l’impacte de la mesura sobre la biodiversitat dels trams afectats.

La proposta dels cabals permetia endarrerir en 136 dies l’esgotament del sistema Ter Llobregat, que passaria a produir-se el 5 de març del 2025, incrementant les opcions de noves aportacions a la primavera i tardor del 2024. Pel que fa a Darnius Boadella l’esgotament de l’embasament s’endarreria en 240 dies, passant a produir-se el desembre de 2025.

La recuperació de les reserves durant els mesos de maig i juny ha permès revertir aquesta mesura excepcional i normalitzar els cabals ambientals a les tres conques afectades, segons ha detallat l’ACA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

trànsit

Els Mossos despleguenun macro operatiu de Trànsit amb una trentena de controls simultanis

Barcelona
BANYOLES

Fil a l’agulla per a desenvolupar Sota Monestir

BANYOLES
URBANISME

La Paeria impulsa la construcció de 17 nous habitatges al Centre Històric

lLEIDA
serveis

El nou pavelló de les Glòries incorporarà una coberta verda

bARCELONA
infraestructures

El traspàs de la línia R1 de Rodalies farà els primers passos el gener del 2025

barcelona
TREBALL

Denuncien la sobrecàrrega de feina de les infermeres a la costa tarragonina

L’Ametlla de Mar
SOCIETAT

Barcelona acull del 10 al 18 d’agost la quinzena edició del Circuit Festival

Barcelona
MEDI AMBIENT

Buiden de peixos el pantà d’Ulldecona per evitar una mortalitat massiva

La Pobla de Benifassà
INFRAESTRUCTURES

Acciona pagarà finalment els afectats per les esquerdes del túnel del Coll de Lilla

Montblanc