La junta del 2009 al 2012 econòmicament no ho va fer bé i va deixar el gremi en una situació precària. Tant que es va presentar en una assemblea amb la intenció de tancar l’entitat. En aquell moment ningú esperava que un senyor presentés una moció per demanar eleccions. Era Josep Navarro i jo em vaig incorporar en el seu grup de treball.

A mitjan 2012 tot estava preparat per fer-ho. Els números que va presentar la junta anterior eren denunciables i jo personalment hauria perseguit les persones responsables, però Navarro, que era el meu president, va dir que no ho fes.

Vam aconseguir reduir el deute a la meitat. El que ningú s’esperava era que Navarro morís d’un atac de cor, i el gremi es va quedar sense la persona que volia liderar-lo i que no volia de cap de les maneres que es tanqués. Aleshores ja em van proposar ser president, però finalment vam creure que ho havia de ser Josep Civit. El 2016 es va posar malalt i llavors em va dir que ara sí que havia de posar-me al capdavant. Ho vaig fer després de guanyar unes eleccions.

Ja no, la meva feina ara és treballar i aixecar tant com pugui el gremi d’hostaleria, per tornar a ser el que érem. Econòmicament hem aconseguit eixugar bona part del deute.

Sí, la crisi als gremis els va fer molt de mal, però nosaltres hem tingut la sort que disposàvem de patrimoni que vam haver de vendre per recuperar-nos i tenir diners en efectiu. Ens vam despendre d’unes accions i d’unes oficines a l’avinguda Jaume Recoder de Mataró. En aquest procés ni la Generalitat ni l’Ajuntament ens van donar suport. El que no és normal és que hi ha entitats que reben 70.000 euros en subvencions i nosaltres amb prou feines arribem als 10.000 euros.

Per enèsima vegada ho fan i novament han començat malament. Han reunit molta gent i els expliquen què és el que volen fer, però tornaran a no fer res. El problema és que tenim uns polítics que no pensen en Mataró. Quan ho facin, aleshores les coses canviaran.

Poca. Els lloguers són caríssims i el que no pot ser és que per un local es paguin fins a 5.000 euros. L’Ajuntament no veu que fan falta més aparcaments a uns preus més raonables perquè la gent de fora que ens vingui a visitar pugui deixar el cotxe tot el dia.

El sector continua tocat, el que passa és que l’empresari que ha apostat per la qualitat comença a veure una certa recuperació.

Sí. Hi ha més punts a favor que en contra. Encara hi ha aspectes millorables, com ara el fet que l’aforament de les terrasses també sumarà per marcar els lavabos que han de tenir els establiments. Hi ha negocis que hauran de tancar si s’aplica.

Crec que ho hem aconseguit. A banda dels horaris, ara ja no serà obligatori guardar diàriament les taules i les cadires dins dels locals a la nit i això reduirà molt les molèsties. A més, les terrasses es podran tancar.

És de difícil solució perquè no tot ho ha de pagar l’establiment, com volia l’Ajuntament, quan va anunciar una taxa especial. El conflicte es troba en el jovent que ve i que beu alcohol al carrer. Hi ha una llei que ho prohibeix i el consistori mataroní no sap com parar-ho.

Sí. La policia local no ho hauria de permetre. Però aquí també hi ha un problema d’incivisme de la gent, que en lloc de llençar la brossa on toca la deixa per terra.

La idea hi és però ara per ara el més oportú seria associar-nos o col·laborar amb altres centres, com ara el Tecnocampus. Mentrestant el que no farem és deixar de fer formació ocupacional i de reciclatge.