Més agressions sexuals però menys intenció de denunciar-les
Els atacs gairebé s’han triplicat des del 2005, però la majoria de les víctimes (51%) renuncien a buscar justícia
“Que les agressions sexuals es concentren en cap de setmana és un fals estereotip. Cada dia n’atenem. Augmenten de forma discreta a l’estiu o quan hi ha festes populars, però es distribueixen igualment per tota la setmana.” La coordinadora del torn de nit d’urgències de l’hospital Clínic, Teresa Echeverría, ho sap millor que ningú. Com a centre de referència per a atacs sexuals, enguany ja ha atès 396 persones. Són un 5% més que l’any passat i gairebé el triple que el 2005, quan van començar a registrar-ne els casos.
La immensa majoria de les persones ateses són dones (un 85%) i la franja d’edat és molt àmplia. Oscil·la entre els 16 i els 83 anys, però el gros de les víctimes (un 55%) es concentra en joves menors de 25 anys. Amb tot, al Clínic insisteixen que no hi ha un perfil de persona agredida: “És dona, de qualsevol edat i en qualsevol moment. I aquí l’atendrem.” El centre disposa d’un espai i un protocol especials per tractar amb cura aquests casos, en què la meitat de les víctimes són estrangeres i un terç coneixen l’agressor.
L’augment del nombre d’agressions ateses coincideix amb una davallada en la voluntat de les víctimes de denunciar-los. En aquest 2019, el 51% de les persones no tenien la intenció de fer-ho, fet que representa una davallada del 31% amb relació al 2015. “Aquest daltabaix té a veure amb com s’està tractant a nivell legal, mediàtic i social el fet que les dones denunciïn. El que han d’afrontar té tal dimensió que inicialment les dissuadeix fins que tinguin prou suport”, explica Echeverría.
El protocol del Clínic estableix que es demani a les persones agredides si tenen intenció de denunciar. En cas afirmatiu, truquen al jutjat de guàrdia per posar en marxa el procés. En cas negatiu, però, no demanen més explicacions. En tractaments psicològics posteriors, però, surten a la superfície els motius de la negativa: no veure’s-hi amb cor, por, vergonya i manca de recursos econòmics són els més habituals.
“Quan sents que ningú et creu i que, a sobre de ser víctima, has de suportar la incomprensió de la societat, és normal que les ganes de denunciar disminueixin”, justifica la consellera de Salut, Alba Vergés. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional Contra la Violència Contra les Dones, Salut activarà un pla de formació específica en aquesta matèria per als professionals dels vuit hospitals de l’ICS.
Poc seguiment psicològic
El model d’atenció a les agressions sexuals del Clínic inclou un programa de seguiment per prevenir, detectar i tractar tant les malalties de transmissió sexual com les conseqüències psíquiques. “La violència emmalalteix. Les agressions sexuals poden provocar noves malalties i problemes de salut mental a curt i llarg termini”, adverteix la doctora Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra i presidenta de la comissió de violència intrafamiliar i de gènere del Clínic. Tot i aquesta possibilitat, només una tercera part de les víctimes es vinculen a aquest programa de seguiment psicològic.
