“Cal frenar els contagis per atendre els casos greus”

Les mesures són necessàries. Cada país està prenent les seves en funció de com es comporta l’epidèmia. És cert que molta gent no entén per què fem algunes coses, i és comprensible. En la dispersió d’un virus hi intervenen molts factors, des de les característiques de la població fins a la logística. I aquestes mesures el que pretenen és trencar la cadena de transmissió.

És que això és impossible. Algú tindrà un infart i anirà a l’hospital, els metges no es poden quedar a casa. I algú ha de fer el pa. Si jo decideixo tancar-ho tot, quina resposta dono a la població? Què faig? Demano a l’exèrcit que es posi a fabricar pa? Jo tancaré el que pugui tancar. Les mesures han de ser proporcionals. Que puguin aturar el virus però també que siguin viables.

Hem de trobar un punt d’equilibri. L’objectiu és aconseguir que la corba epidemiològica no faci punta sinó que sigui plana. Si el 80% dels casos són lleus, vol dir que entre un 15 i un 20% es poden complicar. I si es compliquen, jo necessito llits d’hospital. Si aquesta setmana tinc 100 casos, necessitaré 15 llits. Si tinc 3.000 casos, qualsevol pot entendre la magnitud del problema... És millor tenir 3.000 casos en tres mesos perquè el sistema tingui capacitat de resposta. La població té molta responsabilitat. Per això, si l’autoritat sanitària diu que soc un contacte i haig d’estar a casa sense sortir, jo haig de quedar-me a casa sense sortir. I si l’autoritat sanitària diu ara que tancarem les escoles, jo haig de fer l’esforç per organitzar-me i fer-me càrrec dels nens. Cal tenir confiança tot i que algunes mesures no s’entenguin.

Això no és necessari, no té cap sentit. Però això no vol dir que no s’hagi d’estar atent. El coronavirus és una cosa seriosa, no pel virus en si, sinó per tot el desgavell que produirà. El que no és aconsellable és tenir el rebost buit, perquè, si has d’estar catorze dies a casa, no hagis de dependre de molta gent.

És el que s’intenta. De previsions n’hi ha moltes, des de les més pessimistes fins a les més optimistes. Extremar les mesures de contenció, fer-les molt estrictes, no servirà per eliminar l’epidèmia. És millor anar-nos contagiant de manera esglaonada, reduir els contagis, per poder atendre els casos greus.

Les properes setmanes seran clau per veure l’evolució. El coronavirus ens posa a prova com a societat. Hem de treballar tots, és responsabilitat de tothom. Ens necessitem tots. Si les mesures són eficaces, ens mantindrem igual.

És el que es calcula. Amb la grip, qui més qui menys ja està immunitzat perquè portem molts anys convivint-hi i a més tenim una vacuna. Aquest és un virus nou i, per tant, no hi ha ni vacuna ni població immunitzada, i això facilita la transmissió.

Si fos més letal seria diferent. Però en la majoria dels casos dona símptomes com un refredat lleu i la capacitat de contagi és major. És el que va passar al començament a la Xina, que no es van adonar del problema fins que tenien persones greus ingressades.

I tant. Aprendrem moltes coses. És important la resposta que donem com a societat. Els encerts i els errors ens serviran per gestionar futures epidèmies.