Salut busca com alleugerir el confinament a Barcelona

La gran majoria del territori català entrarà dilluns en la fase 1 del desconfinament, però la gran majoria de la població continuarà amb les restriccions de la fase 0. Aquest és el panorama que es dibuixa, de moment, a partir de la proposta que el Departament de Salut va fer arribar ahir al Ministeri de Sanitat. Vol que les regions sanitàries de Girona, Lleida i la Catalunya Central avancin cap a la fase 1, de la qual, en principi, quedarien excloses, una setmana més, les regions sanitàries de Barcelona i les àrees metropolitanes nord i sud, on viuen un 65% dels catalans. Amb tot, responsables de l’Ajuntament i del departament que lidera Alba Vergés estan treballant intensament per mirar d’avançar cap a un desconfinament segur de la capital catalana i el seu entorn. Les tendències dels indicadors són bones i el risc de rebrot ja és baix o moderat, però el gran volum de població implicada fa patir els experts i és el que fa posar el fre. Així doncs, s’estudien solucions “intermèdies” per mirar d’avançar amb peus de plom. Avui al matí s’acabaran de pactar i al migdia es faran públiques.

La Generalitat confia que, com la setmana passada, la proposta tirarà endavant sense complicacions pel que fa a Girona, Lleida i la Catalunya Central, atès que la proposta enviada persegueix l’objectiu de “recuperar la normalitat amb prudència”, segons va explicar la consellera de Salut.

Només prenent com a base aquesta cautela i contenció es pot entendre que l’àrea metropolitana nord hagi quedat fora, de moment, del canvi de fase. La setmana passada era la regió amb uns guarismes més pròxims als de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran, que acreditaven un risc baix de rebrot i que van ser habilitades per accedir a la fase 1. Set dies després, els indicadors d’incidència i de la taxa reproductiva a la regió metropolitana nord han continuat evolucionant bé, fins al punt que l’índex EPG també mostra un risc baix de rebrot. Malgrat això, no s’ha demanat el canvi de fase encara. En canvi, sí que s’ha fet per a Girona, on el risc de rebrot és encara moderat, pel fet que encara s’arrosseguen molts positius nous de les visites a les residències de gent gran.

“La qüestió no és què li cal o li manca a la regió metropolitana nord per canviar de fase. La diferència no té a veure amb els indicadors, sinó amb la realitat de com viu i es desplaça la gent”, argumentava Vergés. La densitat de població i el risc de contagi en el transport públic són factors que amoïnen els experts en salut pública. D’aquesta manera, s’estarien buscant solucions per “alleugerir” la pressió del confinament a la capital, però sense perdre de vista els criteris tècnics i sanitaris i l’actitud conservadora que ha guiat fins ara la desescalada.

El repte que tenen els tècnics per articular la recuperació de la normalitat a l’entorn metropolità és l’alta densitat a Barcelona i la diversitat de les àrees metropolitanes nord i sud, en les quals conflueixen grans ciutats amb entorns molt més rurals i relaxats en un aspecte epidemiològic. Conjuminar aquests factors amb d’altres com ara la capacitat d’atenció hospitalària als casos més greus i de detecció des de la primària dels nous positius i els seus contactes no resulta fàcil, i encara menys amb presses per recuperar l’economia. D’aquí que es valori la possibilitat d’establir diferents ritmes dins les zones metropolitanes en funció de les característiques del territori, mentre que a les grans ciutats es podrien introduir algunes mesures de relaxació del confinament de manera progressiva.