Trilla demana aclarir quins casos són realment nous dels que s’estan notificant ara abans de parlar d’un possible rebrot
L’epidemiòleg admet que la dada de nous positius de dimarts és molt elevada però insisteix que cal destriar bé la informació
El cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, demana aclarir quins casos són realment nous dels que s’estan notificant ara abans de parlar d’un possible rebrot.
Concretament, en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, ha reconegut que la dada de nous positius de dimarts és “alta”, però ha indicat que “s’hauria de destriar bé” quins són casos amb símptomes iniciats en les últimes hores, perquè “aquest és el termòmetre per dir si s’estan disparant o no”, i també tenint en compte que s’estan fent ara més proves.
“Donem un marge de tres o quatre dies per veure si aquesta xifra s’estabilitza o si podem fer una anàlisi més fina de quin tipus de malalts s’està notificant en aquests moments, a veure si ho aclarim”, ha conclòs.
Trilla ha reconegut que les últimes xifres donades pel departament de Salut són “difícils d’interpretar”, perquè “hi ha aquest problema de les dates”. La data del test, ha continuat, no té per què correspondre’s amb l’inici dels símptomes, i aquesta és la informació que cal tenir abans de parlar de rebrot. “Aquí ve el dubte: quanta gent es contagia de nou o si és la confirmació de casos que ja teníem”, ha resumit.
En preguntar-li si el govern espanyol va actuar correctament quan hi havia avisos del Centre de Control Europeu de Malalties de finals de febrer, Trilla ha opinat que la situació és “complexa”, perquè la recomanació era estar alerta i intentar detectar casos i aïllar contactes, amb criteris “molt restrictius sobre a qui es podia fer la prova”.
Ha recordat que es limitava a la gent que venia de la Xina i després d’Itàlia. Això és el que es va aplicar des d’Espanya, però ha subratllat que “el problema és que aquí hi havia circulació de casos que no tenien procedència de la Xina, i això poc a poc va anar augmentant”.
En aquest sentit, ha remarcat que “amb una bola vidre” es podria haver fet alguna cosa més, com ara obrir les proves a més població, però ha constatat que es va “seguir l’ortodòxia que es marcava en aquells moments”, una ortodòxia “que no sabia que s’estava equivocant mirant una realitat que no és la que hi havia en aquells moments”.
