Salut

Més de la meitat de les UCI ja les ocupen pacients de Covid

Tot i una primera desacceleració dels contagis, la pressió assistencial continua a l’alça i creix el nombre de desprogramacions

Si les mesures actuals no rutllen, es manté l’opció del confinament domiciliari

Una de freda i una de calenta. Es confirma una certa desacceleració dels indicadors epidemiològics, fruit del tancament de la restauració ara fa dues setmanes, però la pressió sobre el sistema sanitari no para de créixer. Els pacients greus amb Covid ja tornen a ser majoria a les UCI del país i representen el 52% dels ingressats, un fet que no passava des de l’abril. En són 447, un volum suficient per provocar que diversos hospitals del país ja hagin començat a desprogramar intervencions quirúrgiques no urgents.

És el cas de l’hospital Trueta (Girona), del Verge de la Cinta (Tortosa), del Moisès Broggi (Sant Joan Despí) i del Parc Taulí (Sabadell), on s’han tancat diverses sales d’operacions i s’han cancel·lat les intervencions programades no urgents i que es podien ajornar. A l’hospital de Palamós només es programen cirurgies majors ambulatòries i neoplàsies. La resta de patologies no s’operen i la previsió és que la situació empitjori la setmana vinent. De fet, altres centres, com el de Mataró, prendran mesures similars a partir de dilluns. De moment, les consultes externes es mantenen i els grans hospitals del país no reporten afectacions.

El secretari general de Salut, Marc Ramentol, admet que la situació és “de risc” per a les operacions previstes i que en els pròxims dies encara es complicarà més, ja que els efectes del toc de queda nocturn i del doble confinament perimetral encara trigaran a tenir efecte sobre els indicadors, primer, i sobre el sistema sanitari, després. De moment, els hospitals intenten prioritzar, quan poden, la cirurgia major ambulatòria per no ocupar llits. Amb tot, Ramentol assegura que el sistema “està preparat” amb els recursos tècnics per afrontar el pic de la segona onada. “El problema seran les mans”, hi afegeix.

En qualsevol cas, el govern confia a aplanar la corba de contagis de la Covid-19 amb l’efecte de les noves restriccions, per bé que tampoc descarta demanar el confinament domiciliari si els indicadors no milloren prou per mantenir l’activitat no Covid. De moment, es pensa en un tancament general però amb les escoles encara obertes, tot i que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va descartar ahir la possibilitat de recloure la població a casa seva. “El confinament domiciliari ha de ser la darrera de les mesures per l’alt dany emocional, social i econòmic que genera. Tot i això, no el descartem”, confirma Ramentol.

Més de 14.000 morts

El director de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, confirma que el descens de la velocitat dels contagis que s’assenyalava en les darreres jornades s’està consolidant. L’Rt ja està en descens a totes les regions sanitàries, tret de la de les Terres de l’Ebre (vegeu gràfic), però alerta que això podria tenir a veure amb la realització de nous cribratges massius a la zona. En qualsevol cas, l’epidemiòleg deixa clar que aquest descens significa només “la desacceleració” d’un nombre de contagis que “continua creixent”. També el nombre de morts, que torna a superar un llindar dramàtic i ja arriba a les 14.008.

Caldrà esperar entre deu i catorze dies per verificar si les darreres mesures funcionen. Mendioroz no va aclarir si aquest doble perímetre era la intervenció que calia en aquest moment o la millor de les que legalment es podien aplicar: “La millor mesura és la que la gent compleix.” El coordinador també va avalar, en virtut del nou moment epidemiològic, l’ús dels tests ràpids d’antígens per als contactes dels positius, malgrat que fins fa uns dies es defensava que només eren fiables en persones amb símptomes.

Batxillerat a mitges

Educació va matisar ahir l’obligatorietat de l’ensenyament telemàtic imposat a batxillerat i FP a partir de la setmana vinent. Dependrà de cada centre, però la presència mínima d’alumnes al centre haurà de ser del 50%.

Salut planeja reclutar metges jubilats i estudiants

El Departament de Salut està enllestint una resolució que, un cop signada per la consellera Alba Vergés, habilitarà la incorporació d’estudiants del darrer curs de medicina i infermeria i de professionals ja jubilats per reforçar el sistema sanitari públic i lluitar contra la Covid-19. Aquesta solució a la “falta de mans” que avançava ahir el secretari general de Salut es podrà fer gràcies a un article, l’onze, que, segons Ramentol, l’Estat va incloure en el reial decret d’estat d’alarma “a instàncies de la Generalitat”. El text diu, literalment, que les autoritats competents “podran imposar al seu àmbit territorial la realització de prestacions personals obligatòries que resultin imprescindibles en l’àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris per respondre a la situació d’emergència”. En referir-se a aquestes futures incorporacions, Ramentol va ser inicialment ambigu i va parlar d’“accedir a professionals” i de “posar-los a disposició” dels centres, però tot seguit va assegurar que es faria mitjançant “contractacions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual