Salut

Fatiga pandèmica

L’OMS alerta que el 60% de la població sent desànim i esgotament després de vuit mesos convivint amb la Covid-19

Els experts critiquen la falta de prospectiva i la incapacitat de l’administració per il·lusionar i involucrar la gent

La solidaritat i el sentiment col·lectiu no hi són, en la segona onada

L’empremta psicològica del coronavirus comença a ser profunda. I molt pesada. Els símptomes de desànim i esgotament, una mena d’astènia primaveral perenne, assolen com a mínim el 60% de la població. Així ho ha reconegut l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ja ha alertat del possible efecte rebot que aquest malestar emocional i físic pot provocar contra les mesures restrictives. Davant d’aquesta realitat, els experts ofereixen una sèrie de pautes per entendre que la batejada ja com a fatiga pandèmica és una reacció lògica a una situació que s’ha allargat més en el temps del que pensàvem, però també retreuen a les institucions que no posin les llums llargues per oferir respostes en un moment de màxima incertesa. O com a mínim, com sí que va passar durant la primera onada, saber involucrar i il·lusionar la gent com a part de la solució.

“El que jo crec que ens està generant molta ansietat, però una ansietat social, compartida, és que coses que ens havien dit que serien provisionals ja s’estan instal·lant a la nostra vida i no hi ha la impressió que això hagi de canviar”, opina l’antropòleg Jordi Moreras, que veu una diferència entre la primera onada, amb una reacció solidària i de consciència col·lectiva, i la segona, molt més individualista. “Ara ja no hi ha arengues ni lemes, ni campanyes que ens diguin que ens en sortirem tots plegats”, reflexiona Moreras, que responsabilitza els polítics i les administracions de bona part del malestar. “Que ens parlin tant de la vacuna ara és una manera d’obrir una narrativa concreta, però no hi ha ningú que s’atreveixi a parlar del que passarà perquè tot està en stand by.”

Aquesta falta de prospectiva i de capacitat per involucrar la gent en un projecte comú ha accentuat la pèrdua de confiança en les institucions, que és especialment flagrant en aquells col·lectius que pateixen la duresa de les mesures. “La gent amb ERTO o els autònoms senten una frustració immensa en veure com se’ls està transformant la vida i ningú els està donant una resposta més o menys eficient”, diu Moreras.

Amplificar problemes

El filòsof Miquel Seguró admet la fatiga com una resposta natural a “una situació incòmoda i desagradable que suposa un risc per a la salut i una pèrdua de llibertat”. Ara bé, remarca que la fatiga no és nova. “Abans ja hi havia desconfiança cap a les institucions, ja hi havia crisi econòmica i mediambiental. Quan la pandèmia passi, la fatiga prendrà altres cares perquè hi ha problemes estructurals”, recorda Seguró, per qui fins i tot la mateixa incertesa, “que ara pren la cara de la pandèmia, agafarà altres rumbs”.

Seguró, com Moreras, tampoc no té respostes. No creu que sigui possible tornar a la situació d’abans de la pandèmia, però tampoc creu en canvis miraculosos. “Al mes de març sí que va haver-hi una presa de consciència total que no podem seguir així. Ara, la reacció és més adaptativa”. En aquest sentit, apel·la a la responsabilitat individual. “El món no canvia sol, hem de pensar què canviarem cadascun de nosaltres”, assenyala.

Pel sociòleg Francesc Núñez, la fatiga respon, d’una banda, a la situació d’excepcionalitat, que ha trencat les nostres rutines i la nostra comoditat, però també a un excés de regulació. “Ens han prohibit el que més ens agrada, que és la relació social. Ens demanen molt a canvi de no se sap què.” Amb un agreujant important. Al nostre món capitalista occidental durant anys ens han bombardejat amb “un aparador de temptacions”, orientat a “satisfer els nostres desitjos”, i de cop ens diuen que “tot això ho hem de clausurar un temps i que hem de passar a una mena de disciplina carcerària”. Núñez troba normal que ho visquem “com una agressió perquè no tenim rutines ni disciplines per assumir aquest comportament”. I no hi veu gaires sortides. “Estem com programats per poder satisfer el principi del plaer i aquesta repressió imposada genera molt malestar.” Caldria que les institucions polítiques “fessin possible una acció col·lectiva”, però en realitat el missatge sembla que va en direcció oposada, a potenciar encara més l’individualisme que ens fa sentir impotents. “Ens han fet uns inútils socials. Ens diuen que tot depèn de cadascun de nosaltres, que busquem solucions individuals, biogràfiques, als problemes que tenim.”

Núñez veu un perill un cop passi la crisi sanitària. “S’han destruït molts llocs de treball i la gent està disposada a moltes coses.” Quan tot aquest malestar esclati, “l’autoritarisme es consolidarà i hi haurà una pèrdua important de llibertats perquè l’únic objectiu de l’Estat és mantenir l’ordre a qualsevol preu”.

Pensament obsessiu

Des d’un punt de vista estrictament psicològic, la fatiga pandèmica s’entén com un esgotament emocional. “És com si exercitem un muscle repetidament. És el que estem fent amb la nostra capacitat d’adaptació. Pensàvem que serien tres mesos i ja en fa vuit... Ens hem d’anar adaptant de forma constant a les noves mesures. Ara més ara menys, ara podem fer això i ara no... I el cansament es va acumulant”, explica la psicòloga Patricia Vidal, que considera que el coronavirus s’ha convertit per a molta gent en una mena de “pensament obsessiu que no ens abandona” perquè “si ens n’oblidem una mica sempre tenim la informació que ens ho recorda”.

Distracció i rutines

Per intentar alleugerir aquest malestar, Vidal recomana començar a prendre consciència que “tenim sobrevalorat el pensament”. Això vol dir, explica la psicòloga, que “ens sembla que pensar molt ens portarà la solució”. I no és així. Cal admetre que “hi ha coses que estan sota el nostre control i sí que ens pot servir pensar, però n’hi ha d’altres, com ara la pandèmia, que no”.

La seva recomanació és “distreure el nostre pensament amb coses que ens ocupin, no que ens preocupin”, i no alimentar certes idees “perquè generalment no ens porten a pensar en positiu sinó més aviat de manera més negativa, més depressiva”.

Un segon consell per intentar millorar l’estat emocional és “tenir rutines, centrar-nos en el dia. I obrir finestres a nous projectes petits, noves motivacions petites, i nous plaers petits. Que no sempre han de tenir un cost o ha de ser viatjar fora”. Vidal proposa com a antídot “petits plaers quotidians”. I no caure en la desesperança o permetre que el cansament se situï per sobre de la sensació de perill. “Això pot portar a relaxar les mesures de protecció i seria contraproduent”.

LES FRASES

Ara ja no hi ha arengues ni lemes, ni campanyes que ens diguin que ens en sortirem tots plegats
Jordi Moreras
antropòleg
La pandèmia ha amplificat problemes ja existents. Quan passi, la fatiga prendrà altres cares
Miquel Seguró
filòsof
Hem passat de tenir un aparador de temptacions a una disciplina carcerària i això crea malestar
Francesc Núñez
sociòleg
Ens hem d’adaptar de forma constant a les noves mesures i el cansament es va acumulant
Patricia Vidal
psicòloga

“Han obert la nostra intimitat”

Una de les conseqüències del confinament i el teletreball és que “s’ha perdut la delimitació entre allò públic i allò privat”, com destaca l’antropòleg Jordi Moreras, i això incrementa encara més el cansament i l’ansietat perquè “ja no hi ha temps per diferenciar ni espai per no mostrar”. El teletreball ha fet entrar a casa nostra plataformes com Zoom i Skype, “que han obert la nostra intimitat i ens han deixat sense temps per diferenciar ni espai per no mostrar”.

El Consell General de la Psicologia d’Espanya ha fet públic un estudi en què conclou que el 40% de les persones ja presenten “símptomes greus o moderats de depressió”.

El mateix col·legi ha elaborat la guia Mente en equilibrio, amb una sèrie de consells, en què precisament dedica un apartat al teletreball i remarca que és important tenir presents algunes normes “perquè no es torni una font d’estrès”. Justament “separar l’espai laboral i personal” és la primera. Difícil objectiu. Encavalcar temps laboral i familiar dificulta qualsevol intent d’assossegament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona