Malalts persistents a la recerca d’estudi i reconeixement
Els afectats de llarga durada se senten oblidats pel Departament de Salut i reclamen un protocol especial
La plataforma que aplega els afectats persistents de la Covid-19, uns 1.300 al conjunt del país, reclama al Departament de Salut que reconegui la seva condició, seguint les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut i els passos de França i el Regne Unit, que ja ho han fet. Els pacients, que en un 79% són dones, volen que es defineixi amb claredat la malaltia i que se n’estudiï aquesta casuística i l’impacte real. També que hi hagi un reconeixement de les baixes, perquè moltes de les afectades s’acosten ja a un any amb símptomes i comencen a tenir problemes amb la gestió de les baixes. “Hi ha dificultats per aconseguir la baixa, altes injustificades i pressions per canviar la definició de la malaltia i posar-ho al sac de la fibromiàlgia o la fatiga crònica”, expliquen fots properes a les malaltes.
El col·lectiu se sent invisibilitzat (el Ministeri de Sanitat tampoc ha tingut cap gest cap a elles) i denuncia biaix de gènere. “Som dones malaltes que cada dia intentem llevar-nos per aconseguir curar-nos”, explica Sílvia Soler, representant de la plataforma. Moltes de les afectades, en tenir la versió lleu o moderada de la malaltia mentre la sanitat estava desbordada, ni tan sols van arribar a tenir mai un resultat positiu en una PCR. “No vam ser ateses enlloc. Ens hem sentit abandonades i maltractades”, expliquen fonts del col·lectiu.
“Els ciutadans han de saber que existeixen les morts, les UCI i les hospitalitzacions per la Covid-19, però també que un nombre molt elevat de persones, tot i ser casos lleus, moderats i, segons alguns estudis, també asimptomàtics, continuen patint símptomes invalidants de la malaltia”, explica Eva Sanfacundo, també afectada. La plataforma també critica que Salut hagi frenat la presentació d’una campanya de sensibilització a la ciutadania sobre la Covid-19 persistent.
Les seqüeles post-Covid abasten un ampli espectre de malalties i símptomes persistents, com ara dolor articular i muscular, tos, cefalees, dolor toràcic, alteracions diverses de l’aparell digestiu o dispnea (sensació que no es pot respirar o prendre aire suficient), però malgrat tot això encara no s’ha activat un protocol de seguiment i tractament clínic específic.
