Salut

Un estudi conclou que no tot el colesterol bo és saludable

La investigació resol que cal incrementar els seus nivells en partícules petites

L’estudi l’ha liderat l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques

Un estudi liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) conclou que no tot el colesterol HDL, anomenat bo, és saludable. Els investigadors han analitzat característiques genètiques que determinen la grandària de les partícules d’aquest colesterol bo i la seva relació amb el risc de presentar un infart de miocardi. La conclusió és que aquelles característiques genètiques associades a la generació de partícules de colesterol bo grans tenien una relació directa amb un risc més gran d’infart, mentre que les característiques genètiques associades a partícules de colesterol bo petites es relacionaven amb un menor risc d’infart.

“Hi ha una relació causal positiva entre la grandària de les partícules de l’HDL colesterol i el risc d’infart, per tant, hem d’aconseguir incrementar els nivells de colesterol bo en sang, però sempre en partícules petites”, ha apuntat l’investigador principal de l’estudi, el doctor Roberto Elosua.

La recerca apunta que les partícules de colesterol bo són més efectives a l’hora de traslladar el colesterol al fetge per a la seva eliminació. “Si hem de fer alguna cosa amb l’HDL, és incrementar el nombre de partícules petites, que són les que realitzen de forma adequada la funció d’eliminar el colesterol, les que realment el traslladen al fetge per a la seva eliminació i no permeten que s’acumuli a les artèries i provoqui malalties cardiovasculars”, afirma el doctor Álvaro Hernández, investigador de l’IDIBAPS i CIBEROBN.

Actualment no existeixen fàrmacs que incrementin els nivells de colesterol bo i redueixin el risc de presentar malalties cardiovasculars. Per això, la recerca posa en relleu noves i potencials dianes terapèutiques en el camp de les malalties cardiovasculars, com gens relacionats amb els aspectes qualitatius de les partícules d’HDL.

La investigació s’ha publicat a la revista ’Metabolism Clinical and Experimental’. En aquest treball també hi ha participat investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), del CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), així com de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, de l’IDIBELL, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Clínico Universitario de Saragossa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Salut envia 40.000 missatges per vacunar-se amb AstraZeneca a persones de 69 anys

Barcelona

Simon ja parla de “quarta onada” però confia que serà més lenta per la vacunació

Barcelona

El Trueta anul·la la programació de quiròfans de tarda de dimarts a dijous per l’augment de pacients amb Covid-19

Girona

Catalunya és l’autonomia que ha realitzat més proves diagnòstiques des de l’inici de la pandèmia

barcelona

Brussel·les calcula que la UE necessitarà 2.000 milions de vacunes el 2022

Brussel·les

Europol alerta que l’atur per la pandèmia pot abocar els joves qualificats a la “ciberdelinqüència”

Brussel·les

El president de l’oci nocturn de Salou inicia una vaga de fam per la reobertura del sector

Salou / Tarragona

Aitona tindrà mòduls prefabricats per si cal aïllar temporers durant la campanya de la fruita

Aitona

Disturbis a Minneapolis per una nova mort d’un jove negre per trets de la policia

Washington