“Hem d’estar molt tranquils”

Científics, metges, epidemiòlegs i gestors del sistema sanitari coincideixen a refermar l’efectivitat i la seguretat de les vacunes anti-Covid, inclosa la d’AstraZeneca, per calmar l’estat anímic d’aquells que ja n’havien rebut una dosi o esperaven fer-ho de manera més o menys imminent. La suspensió generalitzada de la inoculació del vaccí d’Oxford ha provocat dubtes i nervis entre els col·lectius que l’han rebut, fonamentalment docents i forces de seguretat. Des que es va bloquejar la vacunació, un miler d’afectats han trucat al 061 Salut Respon per esvair dubtes, mentre que molts altres han contactat amb els seus CAP de referència. La resposta de Salut sempre és la mateixa: “Hem d’estar molt tranquils.”

En espera d’oferir demà un dictamen definitiu sobre si existeix un efecte causal entre l’administració de la vacuna d’AstraZeneca i l’aparició d’episodis tromboembòlics cerebrals inusuals, l’Agència Europea del Medicament insistia ahir que “els beneficis continuen superant els possibles riscos” i, per tant, està “fermament convençuda” que es pot continuar utilitzant. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, recorda que “qui ha aturat la vacuna no és l’EMA, sinó els estats”. Ahir se’n van afegir de nous, com Suècia i Letònia, però d’altres com ara Grècia, Bèlgica i el Regne Unit la continuen aplicant.

Amb les dades a la mà, els experts no veuen motius per a la suspensió, perquè l’índex de casos és baixíssim: catorze al continent entre 17 milions de vacunats, un dels quals a l’Estat, amb un milió de dosis repartides. Aquesta incidència de casos és més baixa que la que es dona entre la població general.

Segons Argimon, la trombosi venosa cerebral és una malaltia “poc freqüent”, amb una incidència de tres o quatre casos per milió de persones, mentre que la incidència en el context de la vacunació és “encara menor: un cas per cada milió d’habitants”. Tot plegat permet reforçar el missatge de calma i confiança en la vacunació, que continua amb les fórmules de Pfizer i Moderna, però a un ritme lògicament més lent, atès que unes 120.000 dosis d’AstraZeneca no poden sortir de la nevera.

A més, el fet que també s’hagin detectat episodis trombòtics similars en les vacunes amb ARN missatger reforça la tesi dels que creuen que darrere aquest bloqueig hi podria haver un rerefons polític i l’intent de pressionar la companyia per tal que compleixi amb els acords de distribució establerts. En tot cas, Argimon remarca la conveniència d’aclarir la situació “investigant a fons des d’un punt de vista clínic, epidemiològic, logístic i de producció” per tal d’esvair dubtes.

Justament, un dels interrogants que plantegen els ja vacunats als professionals de la salut és què passarà amb la segona dosi de la vacuna d’Oxford. En aquest sentit, la sotsdirectora general de Promoció de la Salut i responsable de coordinar la vacunació, Carmen Cabezas, insisteix que tampoc no cal patir. “El període òptim per administrar-la és fins a dotze setmanes després de la primera, i això vol dir que, en el cas de Catalunya, fins al 25 d’abril no hauríem de començar a posar-les. Per tant, tenim temps de sobres per veure què diu l’EMA i quina és la millor opció per a les persones vacunades.” La doctora Cabezas creu que un escenari possible és que llavors ja es pugui tornar a utilitzar amb normalitat. En cas contrari, s’hauria de valorar si es completa la pauta amb una dosi de Pfizer o Moderna.