Canvi d’estratègia de vacunació
Salut confia que l’Estat aixecarà demà el límit de 55 anys per al vaccí d’AstraZeneca, però tem que el deixarà en 65
Les 127.000 dosis que ja té preparades aniran per a les persones de més edat i risc
Allargar al màxim la segona dosi faria caure la mortalitat en picat, segons diversos experts
Hi ha comarques que tenen el doble d’immunització que d’altres
Després d’una setmana d’alentiment del ritme de vacunació per la suspensió de la vacuna d’AstraZeneca, demà se n’iniciarà una altra d’acceleració del procés d’immunització, que tot just ahir va superar el milió de dosis repartides a Catalunya. Aquest nou impuls es basarà en nous criteris de repartiment de les dosis, per bé que no són tots els que es reclamen des del Departament de Salut.
L’aturada del vaccí d’Oxford, amb més base geopolítica que no pas científica, ha deixat una reserva de 127.000 dosis a les neveres de l’atenció primària del país que es podran començar a aplicar amb una nova estratègia més eficient per reduir els ingressos hospitalaris i la mortalitat. Salut preveu que, si no hi ha canvis, el Ministeri de Sanitat anunciarà demà que eleva de 55 a 65 anys el límit d’edat per rebre aquesta vacuna, una decisió que ja tenia coll avall dies enrere, però que va aturar a mesura que creixien les sospites per la coincidència temporal d’un seguit de trombosis cerebrals en persones joves vacunades feia poc.
Aquesta ampliació permetrà que durant els pròxims dies, en comptes de repartir gairebé exclusivament segones dosis de Pfizer com estava previst inicialment, també s’immunitzi més població per primera vegada. D’aquesta manera, tan bon punt s’aixequi la veda –si no hi ha canvis, dimecres vinent–, els equips de vacunació protegiran també el personal essencial comprès entre els 55 i els 65 anys i, en paral·lel, també podran començar a citar la població general d’aquesta franja d’edat. “La idea és començar per les persones de més edat dins dels marges que ens permetin les noves instruccions, perquè són les que tenen més risc associat per la Covid”, explica la doctora Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut i màxima encarregada del procés de vacunació.
Amb les mans lligades
El canvi d’estratègia s’ajustarà als paràmetres dictats pel Ministeri de Sanitat, que, a la vegada, deriven en part (però no completament) del que es fa a la resta de la Unió Europea. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, continua reivindicant que la vacuna d’AstraZeneca es pugui dirigir també a la població d’edat encara més avançada, com s’està fent a la gran majoria de països del continent d’acord amb el que va decidir l’Agència Europea del Medicament. “No té cap raó de ser no vacunar la gent més gran amb totes les vacunes que tenim disponibles. I hem d’anar tan ràpid com sigui possible, perquè això equivaldrà a evitar morts”, insisteix.
En aquest sentit, la cap d’epidemiologia de l’hospital Vall d’Hebron, Magda Campins, coincideix que “cada dia que no vacunes és un dia més d’hospitalitzacions i de morts”. Tot i això, el secretari de Salut Pública ja adverteix de manera preventiva que durant la Setmana Santa el ritme de punxades serà més baix del que és habitual. “Els dies festius es vacunarà poc, perquè els sanitaris estan vivint l’any més dur de la seva vida i necessiten un descans emocional”, argumenta.
De fet, Argimon encara aniria més enllà amb la reforma de la vacunació i és partidari de distanciar l’administració de les segones dosis tant temps com sigui possible (sempre dins del que està aprovat per a cada vacuna) per tal de tenir més població immunitzada en lloc de tenir-ne força menys amb una protecció òptima.
La ciència l’avala
Sobre el paper, Salut no pot tirar endavant aquest canvi d’estratègia sense el consentiment de l’Estat (i l’Estat, sense un canvi en les directrius de la UE), encara que els resultats serien clarament beneficiosos per al país. Així ho indiquen els primers estudis científics que s’han fet en el sistema de salut pública d’Anglaterra, el primer a implementar aquesta estratègia. En aquest país, que ahir va arribar al 50% dels adults vacunats amb la primera dosi, s’ha vist que amb la primera inoculació de Pfizer i AstraZeneca el nombre de casos simptomàtics va caure un 60%; el d’hospitalitzacions, un 80%, i el de morts, un 85%. Això ha dut el Canadà a apostar també per aquesta tàctica recentment.
Les guies de vacunació actuals estableixen que la segona dosi de Pfizer s’ha d’inocular 21 dies després de la primera, amb un marge d’un parell de dies amunt o avall, però la fitxa tècnica del compost permet fer-ho fins a 42 dies després. En cas d’emprendre aquesta estratègia, ara que la farmacèutica nord-americana ha estabilitzat el ritme de lliurament en 84.240 dosis setmanals, es podrien dedicar a vacunar per primer cop la població de més edat i risc i accelerar encara més el ritme d’aquí a dues setmanes, quan Salut ja té confirmat que en rebrà el doble.
El fet de distanciar la segona dosi no només amplia el nombre de persones protegides, sinó que, en el cas d’AstraZeneca, també els confereix més immunitat. El reforç es pot donar dins d’un marge d’entre quatre i dotze setmanes, però com més temps passa millors resultats ofereix. En canvi, la vacuna de Moderna, limitada per les característiques del seu estudi clínic, no dona tant marge: només entre 25 i 35 dies per repetir la punxada.
El neguit per rebre la vacuna com més aviat millor fa que molta gent es demani com es reparteixen les dosis pel territori. “La primera setmana es va fer en funció de les persones amb gran dependència i, des de llavors, de manera proporcional als majors de 80 anys que hi ha a cada zona”, diu Cabezas. És per això que el grau de vacunació per comarques és força homogeni arreu del país (vegeu gràfic). Amb tot, hi ha desigualtats: al Pallars Jussà, el grau de cobertura supera el 13%, més del doble que les comarques menys protegides, com el Solsonès i la Selva.
LES FRASES
Un milió de dosis posades, però creix el risc
Els equips de primària han inoculat en les darreres 24 hores 3.927 primeres dosis i 24.414 segones dosis, de manera que s’ha sobrepassat la barrera del milió de vacunes administrades des que va començar el procés, el 27 de desembre. Les persones amb protecció conferida pels diferents vaccins són 663.563, és a dir, el 8,6% dels catalans. Paral·lelament, l’evolució dels contagis continua empitjorant i la velocitat dels contactes insinua que la pandèmia podria tornar a créixer a Catalunya: ara cada 100 infectats en contagien 104, tres més que ahir. En la darrera jornada, s’han detectat 1.470 nous casos i 25 morts, que eleven el total a 21.113 víctimes. La incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants en catorze dies (IA14) es manté estable en els 191 punts, molt per sobre del recomanable. Pel que fa a la pressió hospitalària, el nombre d’ingressats totals per Covid continua baixant i ara en són 1.354 (73 menys), però les UCI en guanyen dos.
