“Necessito ajuda, no puc seguir atenent la Covid”
La pandèmia posa a prova la salut mental dels professionals sanitaris
De l’ansietat inicial van passar a la depressió i ara arriba l’estrès posttraumàtic
Ha augmentat el consum de psicofàrmacs
Un de cada quatre metges ha hagut de recórrer a serveis de suport a la salut mental (o es planteja fer-ho) per pal·liar el malestar emocional i l’esgotament mental acumulat arran de la pandèmia. A més, més d’un terç dels professionals han donat voltes a la idea de deixar la feina. Són dades d’un estudi amb participació de la Fundació Galatea, dedicada a vetllar per la salut dels professionals sanitaris, on també es posa en relleu que gairebé el 30% dels metges consumeixen fàrmacs tranquil·litzants o hipnòtics, mentre que abans de la pandèmia aquesta xifra era del 18%.
“En arribar la pandèmia, de seguida vam veure que es tractava d’una situació explosiva i, aprofitant que es van aturar les visites externes, de seguida vam muntar un dispositiu de reforç als companys”, explica el doctor Eduard Vieta, cap del servei de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Clínic. Segons les dades que han recollit des de llavors, l’impacte de la crisi sanitària a la salut mental ha afectat tot el personal sanitari, però el perfil del demandant principal del seu servei és clar: una dona d’entre 30 i 40 anys, infermera i amb símptomes d’ansietat.
És un retrat robot que concorda també amb el detectat a l’hospital Germans Trias de Badalona. Segons una enquesta entre els professionals del centre, la meitat de la plantilla té dificultats per dormir i gairebé la quarta part té símptomes depressius. “Un 11% dels sanitaris tenen símptomes greus, un 12% ha requerit suport professional i un 21% ha pres psicofàrmacs per dormir”, certifica Joan de Pablo, cap del servei de psiquiatria de Can Ruti.
Els especialistes en salut mental certifiquen que les dones han fet més ús del seu servei, en part pel grau de feminització del sector però també perquè tenen més facilitat que els homes per reconèixer que tenen problemes. “Quan els visitem el comentari més habitual és que estan fins al capdamunt, que no poden més”, constata el doctor De Pablo. Hi ha un percentatge de casos que, per preservar l’anonimat, en comptes d’accedir al servei d’atenció del seu centre recorren a serveis d’atenció telefònica o a altres centres.
Al Clínic, el doctor Vieta ha percebut un canvi en el tipus de quadres que presentaven els companys a mesura que avançava la pandèmia. “Inicialment eren molts casos d’ansietat, després va arribar la depressió i el burnout, i ara hi ha molta fatiga i estrès posttraumàtic”, explica. Aquest últim quadre és degut a l’acumulació d’estrès de manera sostinguda. “Són casos que tenen a veure amb el temps que es passa a primera línia, quan per manca de rotacions passen tot el dia atenent la Covid i, un cop a casa, no poden deixar de pensar-hi i no descansen”, relata el cap de psiquiatria del Clínic.
Preocupació per l’estat dels joves
A partir de la segona onada, els psicòlegs i psiquiatres dels hospitals van haver de compaginar l’atenció als seus companys amb la recuperació de l’atenció a la població en general. Això els ha permès comprovar “sense cap mena de dubte que aquesta pandèmia ha tingut una afectació molt important en la salut mental dels joves”, explica el doctor De Pablo. L’aparició de casos que requereixen atenció entre aquest col·lectiu ha crescut entre un 20 i un 25% i s’han intensificat les demandes a urgències per situacions greus, com ara intents de suïcidi. A més, també s’han incrementat en la mateixa proporció les consultes per trastorns en la conducta alimentària. “L’increment de nous casos i l’empitjorament dels ja descrits és un fet que ja s’ha descrit a tot el continent”, certifica l’especialista de Can Ruti. La reducció de la socialització per les classes telemàtiques i el toc de queda i l’increment del consum d’internet són dos factors que ajudarien a explicar-ho.
