El 2030 pot haver-hi més sobrepès que desnutrició
Les últimes dades alerten que al món hi ha 124 milions d’infants i adolescents amb obesitat i 216 milions, amb sobrepès
L’OMS demana als governs que redueixin el preu del menjar saludable
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va alertar de l’existència d’una pandèmia al món molt abans de l’aparició de la Covid-19. L’any 2000 ja assenyalava l’obesitat com un dels pitjors problemes de salut pública actuals i amb un creixement més ràpid i aquest any confirmava que la crisi sanitària havia empitjorat tots els indicadors. Amb la vista posada en els infants, els especialistes de diferents països posen l’accent en el fet que la malaltia ja no es pot associar només als països rics, amb un consum més alt de greixos, sinó que es troba cada cop més present en els països en vies de desenvolupament.
Així en deixava constància un estudi elaborat des de l’Observatori Social de La Caixa el 2019 amb dades de set països europeus en què es constatava que els menors amb més problemes de sobrepès i obesitat en països amb economies més febles eren aquells amb condicions socioeconòmiques pitjors. La resposta, segons els experts, calia buscar-la en el fet que l’anomenat menjar porqueria és més barat que no aquell amb unes propietats nutricionals més adients. I, el pitjor, que és més assequible.
Les dades són, en qualsevol cas, esfereïdores. Segons Unicef, les taxes de població infantil i adolescent amb problemes d’excés de pes s’han multiplicat per deu des del 1975. Aquell any es van comptabilitzar onze milions d’infants i adolescents de cinc a dinou anys amb sobrepès i/o obesitat i es preveu que s’acostin als 400 milions el 2030. “Si aquesta tendència es manté, el 2022 la població infantil i adolescent amb obesitat infantil a nivell mundial superarà la que té poc pes per a la seva edat”, recull l’Informe de l’Estat Mundial de la Infantesa 2019 d’Unicef.
La Xina al capdavant
En un altre informe recent, el de la Federació Mundial de l’Obesitat, l’entitat radiografia l’estat de 191 països i projecta quins seran els resultats d’aquí deu anys. La Xina (62 milions), l’Índia (27 milions) i Estats Units (16 milions) encapçalen el rànquing de països amb més obesitat infantil i adolescent. D’altra banda, també indica que els països en vies de desenvolupament a l’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina estan en risc de multiplicar la presència de la malaltia ja que els seus hàbits alimentaris estan canviant. “La creixent popularitat dels menjars rics en greix i un major consum en midó, sucre i oli els empenyen cap a aquest nou escenari”, afirmen els experts responsables de l’estudi.
De fet, aquesta denúncia sobre les pràctiques de la indústria alimentària especialment en la comercialització de menjars poc sans i de begudes ensucrades pels infants i adolescents no és nova. Des del 2014 l’OMS ha fet una crida constant als governs perquè apliquin mesures de contenció d’aquest tipus d’aliments i apostin per les campanyes sobre una correcta nutrició.
La mateixa OMS ha reconegut que els resultats han estat desiguals segons els països i que l’escenari que ha quedat després de la pandèmia ha agreujat encara més les desigualtats. “Una combinació tòxica de pobresa creixent, desigualtat, conflicte, canvi climàtic i Covid-19 està amenaçant encara més els sistemes alimentaris i el benestar nutricional dels infants, especialment d’aquelles comunitats i llars més pobres i vulnerables”, recordava fa uns mesos el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus. En aquella ocasió van tornar a reclamar als governs una reducció del preu dels ous, làctics, fruita, verdura i cereals integrals, com a base d’una correcta nutrició i al mateix temps van recomanar que s’apugés el dels aliments poc saludables. “Menjar sa és menjar car”, va afirmar.
Nutriscore: els pros i contres del semàfor nutricional
Amb l’objectiu que el consumidor pugui veure de manera ràpida i senzilla el valor nutricional dels aliments, des del 2018 es va començar a implantar a la Unió Europea el semàfor nutricional o Nutriscore. Es un sistema d’etiquetatge frontal basat en colors que determina si els productes són saludables o no en funció de la puntuació que obtenen a través d’un algoritme. Hi ha cinc colors (de verd fosc a vermell), com si fos un semàfor, i vinculats a cinc lletres (de la A a la E). Aquells components considerats ”poc favorables” com sucres, greixos, calories o sodi tenen una pitjor puntuació que els considerats “bons” com proteïnes, fibres o fruites. En el sistema, però, ja s’han detectat els primers problemes perquè aliments considerats bàsics de la dieta mediterrània com l’oli d’oliva han obtingut puntuacions molt baixes pel seu alt contingut en calories. La polèmica generada entre els productors espanyols va ser tan encesa que el Ministeri de Consum es va veure obligat a anunciar que els productes amb un sol ingredient no portarien el semàfor com en el cas del mateix oli, els ous o la llet. A la Unió Europea el Nutriscore funciona en set països i s’emmarca en les estratègies per lluitar contra l’obesitat conscienciant el consumidor.
