PAOLA GALBANY
PRESIDENTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERS I INFERMERES DE BARCELONA
“S’ha de materialitzar el reconeixement simbòlic”
“Fa més de vint anys que tenim problemes estructurals dins del sector i per primera vegada se n’està parlant. No pot ser que hi hagi infermeres amb contractes d’una setmana o menys”
“Malgrat que cada cop hi ha més gent immunitzada, encara hi ha moltes persones hospitalitzades i a les UCI; per tant, hem de ser cautelosos”
QUEIXES DEL SECTOR
Fa uns dies que el col·lectiu d’infermeres es manifesta en diversos punts del país per tal de lluitar contra la precarietat del sector. Aquesta setmana han fet sentir la seva veu davant de l’hospital del Mar per aconseguir rebaixar les ràtios i trobar solucions al col·lapse del servei d’urgències. També van protestar davant la conselleria de Salut. Tot i haver-hi molt poc atur, moltes professionals fa anys que encadenen contractes temporals. Paola Galbany celebra que es comenci a parlar d’aquest tema, i espera que s’hi puguin trobar solucions efectives.
No podem continuar amb aquestes condicions, ni per la professió ni per la ciutadania
El Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB) ha habilitat la seva seu com a punt de vacunació per fer front a l’actual onada de la covid-19 provocada per la variant òmicron. En contrast, es fa forta la idea de tractar la covid com una grip en un futur proper.
Estem en condicions d’aplicar aquest canvi de protocol?
La realitat és que hi ha molta gent immunitzada, ja sigui perquè s’ha vacunat o perquè ha passat la malaltia. Malgrat això, encara hi ha moltes persones hospitalitzades i a l’UCI; per tant, hem de ser cautelosos amb aquesta mesura.
Què els motiva a utilitzar la seva seu com a punt de vacunació?
La situació actual de la pandèmia ha fet que sigui necessari incrementar el nombre de ciutadans i ciutadanes immunitzats. Aquest punt de vacunació va ser promogut per infermeres jubilades que s’hi van oferir voluntàriament. Ha estat possible també gràcies a la col·laboració del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut.
De manera voluntària? La infermeria és una professió molt vocacional.
De fet, totes ho són. La gent estudia generalment el que li agrada. Nosaltres cuidem les persones i volem donar una atenció social i de cures que sí que és veritat que requereix molta motivació. Ara bé, aquest compromís no justifica la nostra precària situació laboral.
Ni una pandèmia ha aconseguit que es valori la seva feina?
Penso que per reivindicar-nos es necessiten els fets. Tenint en compte això, no som valorades com mereixem. Les infermeres som un bé preuat i el col·lectiu sanitari més nombrós, però en canvi no se’ns dona reconeixement.
Quines mesures s’haurien de prendre per millorar les condicions laborals del col·lectiu?
Volem passar d’un reconeixement de nivell A2 a nivell A1. Això suposaria un increment salarial i poder-nos presentar a llocs de gestió, als quals ara no podem accedir. El reconeixement A1 es dona als graduats, i nosaltres des del 2008 que som graduades. Les infermeres a l’Estat espanyol han d’estudiar obligatòriament quatre anys i, en canvi, en altres països europeus, només tres. Aquest sobreesforç no es veu recompensat professionalment.
I, socialment, la gent els reconeix la feina?
De reconeixement, n’hem tingut, i s’agraeix moltíssim. Des dels aplaudiments durant la primera onada de la pandèmia fins a la Creu de Sant Jordi, que ens han donat a totes les infermeres de Catalunya. Esperem que aquests actes també es tradueixin en unes millors condicions laborals.
Precisament per reclamar aquestes millores hi ha hagut diverses protestes d’infermeres els últims dies. Quina és la posició del col·lectiu?
Tenen tota la raó. Hi ha situacions que s’arrosseguen des de fa més de vint anys i ara per fi se’n comença a parlar. Pensa que hi ha moltes infermeres que encadenen contractes d’una setmana i fins i tot d’un sol dia. No podem continuar així, ni per la professió ni per la ciutadania.
Fa poc han engegat la campanya ‘Vacunar no és només punxar’. És la seva manera de fer-se notar?
El que hem volgut mostrar en aquest vídeo és tota la feina que hem fet les infermeres –i que continuem fent– durant el procés de vacunació. Es viuen diverses etapes molt complexes. Va molt més enllà d’un acte que pot semblar simple com el de punxar, i hem volgut mostrar aquesta realitat.
Han pogut participar en la presa de decisions al voltant del procés de vacunació?
El màxim que hem pogut aportar han estat recomanacions. Són molt poques les infermeres que es troben en posicions amb capacitat de decisió. Ens hem sentit menystingudes.
Creu que aquests gestos, de moment simbòlics, acabaran tenint afectacions reals?
Jo soc optimista, tot i que es necessita voluntat de canvi per part de les persones que prenen les decisions. El fet d’haver viscut una pandèmia ha estat una oportunitat per a nosaltres, ja que ha permès fer visible un problema molt profund del sector. Ara és el moment de posar totes les cartes sobre la taula i prendre decisions reals sobre el nostre futur.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.