Més eines de prevenció
La crema solar no és l’única protecció necessària
Els dermatòlegs adverteixen que s’haurien de preveure més ombres a les ciutats i caldria disposar de més recursos per a la detecció precoç
El sol té un efecte beneficiós per a nosaltres perquè ens ajuda a sintetitzar la vitamina D, necessària per a l’absorció del calci. També ens afecta l’estat d’ànim, i tots sabem que en èpoques plujoses s’acaba trobant a faltar. Però aquests beneficis no són excusa per obviar el mal que pot fer a la nostra pell.
“Hauríem de moderar molt l’exposició a les hores centrals del dia, però no hi ha prou cultura de prevenció. En altres països n’hi comença a haver, però aquí, si miren les platges a quina hora s’omplen, veurem que no és precisament a primera hora ni a última, sinó al migdia, quan hi ha més radiació solar”, explica el dermatòleg Aram Boada, responsable de la unitat de melanoma de l’hospital universitari Germans Trias i Pujol. Ens falta, per tant, una cultura més àmplia de protecció i prevenció. “Hem de distingir entre la prevenció primària i la secundària. La primària hauria d’aconseguir, directament, que la gent no arribés a tenir càncer a la pell, canviant els factors de risc. S’hauria d’incorporar una cultura d’exposició solar més intel·ligent i raonable. No és tracta només de posar-se crema. S’haurien de dissenyar les ciutats amb moltes més ombres. Si fas una escola, no fer una solana al pati, sinó buscar també ombres per quan la mainada les necessiti. De la mateixa manera, protegir-se amb roba, barret i ulleres de sol quan calgui. I no oblidar la fotoprotecció dels llavis. El llavi inferior, sobretot, és molt susceptible a l’exposició solar per la geometria de la cara, i és una de les localitzacions típiques de càncer”, insisteix Boada, mentre recorda que també s’hauria de legislar més estrictament l’ús de les cabines de bronzejat.
La segona part de la prevenció consisteix a detectar al més aviat possible el càncer quan ja s’ha produït. En el cas del melanoma, que té pigmentació, s’ha de vigilar qualsevol piga nova o rara que pugui haver sortit. Les primeres cinc lletres de l’abecedari serveixen de recordatori: Asimetria (lesions amb formes molt estranyes); Border, en anglès (si hi ha vores irregulars; Color heterogeni (colors diferents en la mateixa lesió); Diàmetre superior als sis mil·límetres (com la goma d’un llapis amb goma), i Evolució, amb lesions que canviïn de forma o provoquin sagnat, picor... Aquests són els criteris d’una autoexploració que justifiquen una visita al metge. És especialment important que arribin als homes grans, ja que són els més propensos a deixar passar lesions que poden acabar donant problemes.
“I tan important com aquest pas és que posteriorment els sistemes de derivació funcionin de manera ràpida i coordinada. Si per tenir una sanitat infradotada passen quatre mesos entre que tu notes alguna cosa estranya i et pot veure el dermatòleg, vol dir que el sistema falla”, hi afegeix Boada.
En aquest sentit, la teledermatologia, amb la derivació d’imatges entre les unitats assistencials, pot ajudar molt a prioritzar els casos que s’han de veure més urgentment. “Ja s’estava fent abans, però la covid ho ha acabat d’accelerar”, afirma aquest dermatòleg, que també reclama més mitjans perquè que es puguin detectar precoçment les lesions que no es poden veure a simple vista.
“Existeix una eina de butxaca, el dermatoscopi, que tenim tots els dermatòlegs i també alguns metges de primària. Permet diagnosticar algunes lesions veient la seva estructura. Encara que suposi una inversió, si tots els centres en tinguessin un, s’estalviarien diners en tractaments perquè es detectarien abans els casos”, conclou.
