Identifiquen les proteïnes que impulsen la malignitat i metàstasi del melanoma
L’equip científic del Centre de Regulació Genòmica (CRG) espera poder dissenyar els compostos terapèutics per prevenir la propagació de cèl·lules tumorals
Un equip científic del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha identificat diverses proteïnes implicades en la progressió del melanoma, el càncer de pell més agressiu. Una de les proteïnes, PDIA6, és particularment important. Experiments amb ratolins van mostrar que cèl·lules de melanoma amb nivells reduïts de PDIA6 tenien una menor capacitat per metastatitzar el pulmó. Els investigadors han descobert que la proteïna PDIA6 s’uneix a molècules d’ARN dins la cèl·lula tumoral del melanoma i n’afavoreix la malignitat. També han identificat la regió a la superfície de PDIA6 que s’uneix a les molècules d’ARN. Els resultats poden ajudar a dissenyar nous compostos terapèutics que previnguin la propagació del melanoma a altres parts del cos.
La proteïna PDIA6 s’havia relacionat prèviament amb la progressió del limfoma, del càncer de mama i de pulmó. Si futurs estudis confirmen que PDIA6 també s’uneix a l’ARN en aquests altres tipus de càncer, els resultats podrien portar a una estratègia terapèutica comuna a diferents tumors.
L’estudi, els resultats del qual es publiquen a la revista Nucleic Acid Research, ha estat possible gràcies a una tècnica de pesca d’ARN dissenyada el 2012 específicament per identificar proteïnes que s’hi uneixen. Aquesta classe de proteïnes duen a terme gran varietat de funcions biològiques i, en el càncer, ajuden les cèl·lules a adaptar-se i en promouen la malignitat i la resistència a teràpies.
La doctora Fátima Gebauer, investigadora del CRG i autora principal de l’estudi, destaca que les proteïnes d’unió a l’ARN són “de gran interès terapèutic”. La tècnica emprada en l’estudi permet mesurar la seva activitat a una escala global, cosa que no és possible amb mètodes convencionals.
“Quan aquesta tècnica es fa servir per comparar cèl·lules tumorals i no tumorals, el mètode ens ajuda a identificar quines proteïnes podrien tenir un paper important en la progressió del càncer i els experiments addicionals ens diu com funcionen”, assenyala. Els investigadors han utilitzat aquesta estratègia per descobrir “noves vulnerabilitats en melanoma” i esperen que es pugui repetir per “trobar noves dianes terapèutiques també en altres tipus de càncer”.
Dels centenars de proteïnes d’unió a l’ARN identificades per la tècnica, 24 van ser seleccionades per dur a terme una anàlisi més detallada utilitzant diversos criteris, per exemple, que la seva activitat d’unió a l’ARN no fos coneguda o que no estiguessin relacionades prèviament amb la progressió del càncer.
PDIA6 va ser escollida per caracteritzar la seva funció en profunditat, inclosos els experiments de trasplantament en models de ratolins. Futurs estudis podrien dirigir-se a analitzar la rellevància de les 23 proteïnes restants.
“Només estem veient la punta de l’iceberg del potencial de les proteïnes d’unió a l’ARN com a dianes terapèutiques. La identificació d’activitats d’unió a l’ARN a través de mètodes funcionals, seguida d’una anàlisi molecular detallada de les seves capacitats, ajudarà al disseny d’inhibidors que puguin millorar la teràpia personalitzada en càncer”, recalca la doctora Gebauer.
L’estudi s’ha fet en col·laboració amb la Universitat de Halle a Alemanya i la Universitat d’Oxford al Regne Unit, amb el suport de la Fundació La Caixa a través de la convocatòria CaixaResearch de Recerca en Salut. El projecte va començar el 2014 finançat per La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.
