Salut
Eines contra l'exclusió social
Ritme contra l'addicció
Un programa usa la música per ajudar una vintena de residents d'un centre de desintoxicació de la drogodependència, a Osor
El coordinador afirma que els participants provenen d'entorns socials desafavorits
La música, el ritme i la percussió són sinònims d'evasió a Osor des del mes de gener. A la comunitat terapèutica Sant Miquel Maifré, a tocar el pantà de Susqueda, un programa usa la dansa i la música per ajudar una vintena de residents d'un centre de desintoxicació de la drogodependència. La vida és ritme, el ritme és vida ha estat escollit dins els projectes d'art per a la millora social de l'Obra Social La Caixa, i que desenvolupa fins al juny el Taller de Músics, de Barcelona. “Ja havíem fet un projecte similar amb la rumba a la presó de Quatre Camins”, assenyala Diego Ruiz, cap de produccions del Taller.
La Caixa finança un 75% del taller que vol oferir altres eines als residents de la comunitat d'Osor, en un marc de calma i quietud. Durant la setmana, el grup de persones en tractament de l'addicció aprenen oficis i manualitats, però el divendres a la tarda s'ho passen bé amb el ritme. Una de les persones que hi participen és la Puri. “M'encanta, el taller. És una activitat diferent, que ajuda a desinhibir-nos. M'agrada la música encara que sigui com a afició i aquí aprenem el ritme, la coordinació...”
El taller de percussió es fa cada divendres, de les quatre de la tarda a les vuit del vespre. La professional responsable és la Lu Arroyo, que havia format de la companyia internacional Mayumana (2007-2011). “Treballem la musicalitat i el tempo i posem ordre a les seves estructures. Amb la percussió corporal, treballem la lateralitat. Al principi, vèiem que havien perdut una mica la coordinació”, indica l'educadora, d'àmplia trajectòria en la música i la dansa. Arroyo, establerta a Girona, havia format part de l'Orchestra Fireluche, Impàs o la Banda del Surdo. “Fem una escolta interna i externa i, per exemple, hem identificat els ritmes de l'entorn, la quotidianitat, com ara els ocells, el soroll de les portes o dels treballs de fusteria.”
Desestructuració personal
A banda de Ruiz i Arroyo, hi ha un equip de monitors i educadors per atendre la vintena de persones amb drogodependència. Martí Marfà és el coordinador del projecte. Parla de les persones que reben sessions de percussió i de ritme. “Són persones que pateixen desestructuració personal i social, fragilitat psicològica, i que provenen d'entorns socials desafavorits, cosa que els afecta psicològicament.”
Els treballs amb instruments –han tocat la guitarra, les maraques o el banjo– seran enregistrats en un videoclip pels responsables d'aquest projecte d'intervenció sociopedagògica de la comarca de la Selva. Serà la cloenda de la feina de mig any a la comunitat terapèutica d'Osor. La música i, l'art, per extensió, contribuiran a la seva realització personal. “El taller els ajuda a estructurar-se. Els dóna una rutina, una estructuració mental, física i corporal. Els ajuda en la coordinació de la psicomotricitat”, explica Marfà.
En el descans del taller, divendres a la tarda, un grup de residents canten Color esperanza, de Diego Torres. Ho fan mentre un dels assistents toca la guitarra. “Són fora del seu context i el taller, el treball en equip, els ajuda a prendre'n consciència. Veuen que no estan en situació de derrota. Viuen l'experiència del gaudi, que no està associat a cap consum”, diu Marfà.
