Ha tingut una gran trajectòria. Vam estar a punt d’enfonsar-nos els dos primers anys perquè el projecte va acumular unes pèrdues de 200.000 euros. Va ser molt complex perquè van perillar béns personals dels socis de GATS, l’entitat que l’organitza, però no vam perdre el somriure. No volem explicar a la gent què passa a Sant Cosme sinó que volem fer coses perquè la gent vingui i conegui el barri. Manu Chao va venir fa onze anys al barri i va estar-hi una setmana vivint, i ens vam plantejar que la cultura pot ser una eina molt potent per transformar la imatge predeterminada que es té de Sant Cosme.

Tu arribes una nit per veure el Manu Chao, espantat perquè et penses que t’ha de passar de tot, i resulta que t’ho passes molt bé i no et roben. Això té un impacte molt potent, perquè va ser la primera vegada que la gent de fora va poder descobrir el Sant Cosme real, i la gent del barri va començar a confiar que això que explicàvem prenia un sentit. Quan els parlàvem del Manu Chao no sabien qui era, quan van veure les cues de gent van flipar. I d’aquí ve l’Esperanzah!, que és una eina que dissenyem educadors socials, no empresaris ni gestors culturals, perquè pot reforçar la nostra feina de vertebració del barri.

Va sorgir com un projecte de comunicació per canviar la imatge del barri. El 2013, amb la segona visita de Manu Chao a Sant Cosme, vam decidir que s’havia de convertir en una eina de construcció i decidim que el festival deixi de ser gratuït. Podria haver posat fi a la nostra entitat, i ara hem pogut destinar 300.000 euros a projectes solidaris. Ja no som un barri receptor d’ajudes socials sinó un barri solidari que comencem a compartir molts recursos i un nou model a partir de l’economia solidària, i això és brutal.

L’Esperanzah! es gestiona amb voluntariat i els músics venen amb condicions molt diferents de les que van a altres festivals. El voluntariat es combina amb una molt bona col·laboració amb l’Ajuntament del Prat i amb una incipient col·laboració amb la Generalitat i la Diputació. Tenim molts recursos que podem destinar a les entitats que ens ajuden en la idea de transformar la relació que tenim amb el món. En els últims tres anys al nostre laboratori d’economia solidària s’han creat 41 iniciatives al Prat, en forma de cooperatives, associacions i fundacions. Algunes facturen 4.000 euros a l’any i d’altres, 400.000 euros. En total facturen més de dos milions.

Cooperativitzar l’Esperanzah! serveix per començar a ser conscients que hem de caminar juntes. La idea és que sigui la primera cooperativa en la qual els músics, els festivalers, els periodistes i les empreses puguem decidir el model de festival que volem, a què volem destinar els esforços i com l’hem de projectar els propers deu anys.

No, estem començant el procés i la idea és cooperativitzar el festival cap al maig del 2019, per a la propera edició. Ara hi ha una onada pública molt potent amb els ateneus cooperatius però hem de ser curosos, perquè si muntem cooperatives per moda ens podem tirar un tret al peu. Hem de ser conscients que és l’eina que necessitem per canviar la nostra relació amb el món, hem de fer ciutadans conscients del que consumim. La nostra opció de consum té més capacitat de canviar coses que la nostra opció de vot. I ho dic amb molta pena perquè crec que el que hauria de canviar-ho tot és la política, però està segrestada per molts interessos.

Posem les persones en el centre i treballem les qüestions necessàries perquè la gent pugui viure dignament. Per treballar amb els barris oblidats hem de treballar amb les persones, i per això les hem de fer partícips, són part del problema però també de la solució. I això que sembla una obvietat no ho és.

Treballem molts temes de mediació de conflictes, de dinamització de barri, d’apoderament de barri, de finançament veïnal, i fem moltes activitats de caire sociocultural, com l’Esperanzah i el festival de Sopes del Món, que és una eina que ens permet mostrar les diferents realitats que tenim al barri. Una de les últimes accions és la gestió, a través de la fundació Esperanzah, del parc de les olors. En una finca de l’Ajuntament es conrearan plantes aromàtiques i medicinals a partir de l’agricultura ecològica, i potser en el futur farem un restaurant connectat a l’agroecologia i un projecte d’escola.