Boada dispara contra Endesa i Economia pel manteniment de la xarxa elèctrica
Les oficines locals que atenen les reclamacions dels usuaris pels danys de l'apagada ja han rebut centenars de sol·licituds
Les discrepàncies en el si del govern arran de la nevada van començar quan el president Montilla, immediatament després del temporal, va afirmar que amb la MAT s'haurien minimitzat les conseqüències en el subministrament elèctric. ERC i ICV van sortir ràpidament a contradir aquestes paraules, i això va donar pas a uns dies de missatges únics pel que fa al govern. Fins ahir. Joan Boada, d'ICV, va ser el primer a disparar, i ho va fer dues vegades. Primer, contra Endesa: «L'excepcionalitat de la neu no fa que la xarxa quedi triturada d'aquesta manera», va dir. Segons Boada, els mateixos operaris d'Endesa que han vingut de fora de Catalunya expliquen que estan utilitzant material que feia temps que no feien servir en altres zones de l'Estat espanyol. La lectura el secretari d'Interior és que «la companyia tenia un criteri de treball molt diferent a Catalunya del que tenia a la resta de l'Estat, i no feia, des del nostre punt de vista, les inversions necessàries perquè la baixa i mitjana tensió estigués en les millors condicions possibles». I segon, contra el Departament d'Economia, de qui depèn Energia, que és qui fa les inspeccions: «Veurem si aquestes inspeccions s'han anat fent.»
La resposta dels al·ludits no es va fer esperar. Tan sols deu minuts després, el conseller d'Economia, Antoni Castells, defensava les inspeccions de la xarxa elèctrica: «Fem un seguiment permanent de la xarxa, i ara cal ser ponderats, perquè l'administració no pot parlar d'oïdes.» El conseller va recordar que s'han obert expedients informatius a les companyies –ja en són 16–, per esbrinar els motius del trinxament de la xarxa, i va assegurar: «No seran complaents amb ningú, i no descartem que una part de la dimensió de la tragèdia sigui en part responsabilitat de les companyies.»
Endesa va negar «categòricament i sense pal·liatius» que faci un manteniment deficient de la xarxa i que utilitzi material en desús per a les seves línies elèctriques, a les quals va assegurar que incorpora els últims avenços tecnològics. Pel que fa a les inspeccions, va explicar que està «permanentment controlada, inspeccionada i auditada per les administracions». De fet, la llei obliga a inspeccionar les instal·lacions elèctriques un cop cada tres anys. És la companyia qui s'encarrega d'aquesta feina, i ha d'enviar els resultats a Economia, que aleatòriament controla que siguin correctes.
Allau de reclamacions
Un altre dels punts que queden per aclarir és si Endesa s'haurà de fer càrrec de les reclamacions dels clients, ja que la llei catalana els eximiria si es declarés que els danys han estat provocats per una força major. Això es determinarà en els expedients informatius, si bé Endesa ja ha parlat de «catàstrofe» i Economia, de «situació excepcional». En tot cas, els ajuntaments estan centralitzant els centenars de demandes que estan fent els clients de la companyia, que han d'omplir un formulari perquè els indemnitzin pels danys arran de la falta de llum. Llavors les reclamacions es faran arribar a Endesa. En tot cas, els alcaldes ja han demanat que s'atenguin les queixes. Maria Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós, ha dit que «caldrà fer pressió perquè Endesa no eludeixi les seves responsabilitats», i Carles Casanova, alcalde de Cassà de la Selva, ha dit que també s'estan fent denúncies a companyies com ara Telefónica.
Turisme vol garanties
El Patronat de Turisme Costa Brava Girona exigeix a la companyia Endesa i al govern de la Generalitat «garanties de continuïtat en el subministrament elèctric de forma immediata i especialment tenint en compte la proximitat de la Setmana Santa». El president del patronat, Enric Vilert, va reunir ahir el consell d'administració de l'entitat per fer balanç de les conseqüències de la nevada del 8 de març i de les mancances en el subministrament elèctric que ha ocasionat. El consell d'administració també va decidir demanar al govern «que no sol·liciti la declaració de zona de naturalesa catastròfica per a la Costa Brava, ateses les conseqüències negatives que aquest fet podria tenir per al sector turístic». També sol·licitaran una línia d'ajut per tal que les empreses puguin garantir de manera autònoma que disposaran d'energia per al seu funcionament normal.
Menys afectats
La xifra d'afectats sense subministrament elèctric es continua reduint progressivament, tot i que ahir no es van revelar més dades respecte als 300 abonats sense subministrament que quedaven dimarts. Segons Endesa, ja tan sols queda una cua «residual» d'afectats sense llum, sobretot en masies aïllades. La companyia va tornar a destacar l'esforç que està fent per complir amb els objectius que no quedi cap abonat sense llum i que per Setmana Santa es mantinguin funcionant tan pocs generadors com sigui possible, i que al juliol ja estigui tot resolt. Pel que fa als generadors, la companyia explicava ahir que representen una despesa diària d'1,5 milions d'euros, comptant-hi el lloguer, el manteniment i la reposició de combustible. Fins ara les conseqüències de la nevada ja superen els 60 milions d'euros per a Endesa.
Escrit dels síndics locals
Set síndics locals de les comarques gironines han emès un comunicat en què volen «reconèixer, molt especialment, l'esforç que des de tots els ajuntaments s'ha fet i es fa» per resoldre les conseqüències de la nevada, moltes vegades fent més que el que marquen les competències municipals. A més, també s'afegeixen a l'exigència de responsabilitats per les «condicions indignes» que han hagut de patir els ciutadans, a qui feliciten per «la seva solidaritat veïnal, que ha aportat les solucions que els responsables del subministrament no eren capaços de donar». L'escrit el firmen Jordi Sistach, síndic municipal de Palamós; José Luis Mayo, de Sant Feliu de Guíxols; Josep Palou, de Sant Jordi Desvalls; Miquel Brugués, defensor de Salt; Francesc Puig, de l'Escala; Eduard Puig, síndic de Figueres, i Ramon Llorente, de Girona.
